Jean Hatzfeld
Kinshasa, enviat especial
Liberation
29.05.97
Un llibertador fantasma, l'Àfrica no havia imaginat mai això. Moltes curiositats de l'era Kabila, que els kinesos descobreixen mica a mica, la clandestinitat, a Kinshasa, de l'Home de Goma, causen una forta intriga. La multitud kinesa esperava celebrar l'epílog d'una dictadura de trenta anys, i una conquesta triomfal, amb una parada a l'avinguda del 30 de Juny i un míting a l'estadi Kamanyola. Per contra, el vencedor de Mobutu, arribat de nit a la capital avui fa 10 dies, portat de seguida cap a la residència presidencial, no s'ha deixat veure gaire públicament. Mentre travessava l'aeroport, els fotògrafs van tenir temps de reconèixer als seus costats militars de la guàrdia personal del general ruandès Paul Kagame.
Administració neòfita. A l'endemà, foren vistos ruandesos al moll de Brazzaville. Són tres i estan asseguts sobre uns taulons. Una cinquantena d'estrangers es presenten per travessar el riu, realitzen sense èxit les diligències burocràtiques d'una administració neòfita. L'ambaixador americà intercedeix a favor de l'equip de la CNN. Els timbres dels telèfons cel·lulars sonen tots azimuts. El ministre de l'Interior, Paul Kabongo, intervé personalment. El número dos de l'Alliança, Déogracias Bugera, envia el seu primer secretari. Els tres militars, sense explicacions, impedeixen durant cinc dies l'accés al pont. Cinc dies durant els quals ningú no sap d'on reben les ordres, i durant els quals hi ha prou temps per constatar que dos d'ells no són Banyamulenge (tutsis de la regió del Kivu, a l'est del Congo _ex-Zaire), sinó que realment són ruandesos.
Acte de vassallatge. L'Hotel Intercontinental, vora el riu, alberga els caps de l'Aliança, vinguts en l'avió de Kabila. Les seves terrasses acullen les primeres famílies tutsis de retorn de Brazzaville, on havien fugit al principi de l'ofensiva rebel, després de rebre amenaces i pillatges. A les portes de l'hotel, una colla d'autòctons espera pacientment des del matí fins al vespre. Un dossier sota el braç, a vegades un bitllet d'entrada o una convocatòria a la mà... Són antics ministres, diputats, homes de negocis, alts funcionaris, tecnòcrates dels serveis estatals. Estan fent una presentació de candidatura, potser de vassallatge, potser de denúncia. Ningú no sap qui treballa en aquest pis vigilat per militars. Només se sap això: que aquests militars són tutsis, parlen el swahili i el kinyaruanda i no es criden mai pels seus noms. El cap, segons diu un conciutadà francès, és designat amb el nom de Vincent. Interroguen incansablement els principals del règim de Mobutu.
Aquestes observacions no responen pas a la pregunta: qui governa el Congo (ex-Zaire)? I qui ha guanyat la guerra? Després de vuit mesos de campanya militar i de la conquesta en vint-i-quatre hores de la capital, l'estat major vencedor roman sempre invisible. "Vosaltres teniu el vostre Soldat Desconegut, nosaltres tenim el nostre General Desconegut", es lamenta Alphonse, un lloctinent d'una estació de servei. Molt pocs generals es passegen pel hall de l'Intercontintental. El general Mindaga Masasu parla afablement, però ell és responsable d'assumptes sanitaris. El nom del general Faustin Mulwene circula, però ell dirigeix l'administració militar. Joseph Kabila, el fill del president, va entrar a la capital amb els primers colons, però per representar el seu pare.
Control de l'exèrcit. D'aquest comandament nebulós, se sap que funciona sota un conjunt de generals, delegats per Yoweri Museveni, el president d'Uganda; Eduardo Dos Santos, el líder angoleny; i Paul Kagame, l'home fort de Ruanda, gràcies al qual els generals del Front Patriòtic Ruandès (els mateixos que s'apoderaren de Kigali el 1994) són poderosos i inaccessibles a Kinshasa. Cap general zairès no banyamulenge no participa del comandament d'un exèrcit que controla la capital, tots els racons, i totes les regions i els pobles. Aleshores, alguns rumors i paraules excitades solquen també els carrers. Al bar "Un petit coup pour la route" (Un petit traguet per la ruta), Grégoire, mecànic, explica: "Els ruandesos no van pas a bones. Han vingut amb fusells darrera Kabila perquè s'han fet "tabasser" a la tardor. Volen sempre més negocis. Però això no anirà bé. Els zairesos només es deixen robar per fills del Zaire, com Mobutu o Kabila".
En francès, els kinesos assimilen ruandesos i tutsis, sense consideració pels hutus, molt majoritaris a Ruanda. En lingala, se'ls anomena les "petites figures", en referència als tractes que reben. Albertine, directora de l'oficina de canvi "A la Grâce de Dieu" (Per la Gràcia de Déu), diu: "Els Ruandesos no et miren mai, mai no saps el que estan pensant. Aquesta gent és transparent". Són al voltant de Laurent-Désiré Kabila? Els seus ministres, caps de gabinets i comissaris són homes públics, la major part fundadors dels partits de l'Aliança o companys de la rebel·lió, des de Goma i Lubumbashi. Els banyamulenge, majoritaris, deixen els ministeris claus a personalitats de Shaba (Justícia), de Kassaï (Interior i Informació), del Baix-Zaire (Finances). Mentrestant, en un Estat dirigit per un moviment únic (l'Aliança) amb total poder sobre la premsa àudio-visual (ràdio i televisió), els jaciments miners i els ports, les decisions no es prenen pas només en els ministeris. Darrera la cortina de la presidència, Kabila rep cada dia a porta tancada. A vegades, després de mitjanit, arriba a l'Hotel Intercontinental per trobar-se amb els interlocutors del misteriós 17è pis.
Despullament. En els barris, avui, les dones i les nenes tenen la cara tenyida de por de les agressions i sessions públiques de despullament contra els texans i les minifaldilles. Qui despulla? Els ruandesos. Com se'ls reconeix? Mama Catherine, que va embolicar amb un drap una jove víctima al Gran Mercat, diumenge, nadiua del Kivu, explica en llengua swahili: "Els ruandesos parlen el kinyaruanda o un swahili molt més fort que el nostre. Nosaltres utilitzem frases més llargues per fer-nos comprendre." Quin apòstol moral ha lloat a la televisió aquest retorn a la tradició vestimentària africana? Jean Mumyampenda, tutor polític del secretari general de l'Aliança, Deogracias Bugera, i amic de Paul Kagame, l'"amo" de Ruanda.
A l'Avinguda Lumumba, que s'acaba en la carretera que ve de les regions de l'interior, alguns militars vetllen amb discreció per les mercaderies. Ni xantatges, ni confiscació de vehicles, no destorben les fileres de taxis bus. Però a 80 quilòmetres, al poble de N'sele, un post militar controla entrades i sortides. Una desena d'homes, de la policia militar o de les unitats especials, escorcollen camions i furgonetes, inspeccionen els papers. Són ruandesos, llevat d'un o dos, que parlen amb la gent. Justine, el nostre intèrpret, diu:"Els zairesos estan molt espantats per aquests ruandesos que no saben d'on vénen. Però, si no marxen, arribarà un dia que aquests ruandesos viuran una foguera final. La gent en parla molt..."