Es multipliquen els testimoniatges sobre les massacres de refugiats hutu perpetrades aquests darrers mesos, a l'est de l'ex-Zaire, per soldats rwandesos.
Habitants de la regió de Shabunda (est de la República Democràtica del Congo) asseguren que centenars de refugiats ruandesos foren morts el 5 de febrer, a alguns quilòmetres al nord de la ciutat. Segons aquests testimonis, un gran nombre d'aquestes víctimes eren dones i nens que llurs marits i pares van preferir llançar daltabaix d'un pont abans que veure'ls caure en mans dels soldats ruandesos que sostenien les forces, aleshores rebels, de Laurent-Désiré Kabila.
Un veí ha explicat haver vist els soldats atacar els refugiats amb ganivet sobre el pont penjant que travessa el riu Ulundi. " La gent va agafar els seus infants i els van llançar de dalt del pont. Els homes van prendre llurs dones i les van llançar. Van preferir matar ells mateixos les seves famílies precipitant-les al riu o contra les roques, sota el pont, abans que veure-les mortes pels soldats", ha dit. Segons ell, alguns refugiats foren morts al lloc, altres dins el bosc al qual els havien conduït els seus agressors. Aquests agressors, segons un refugiat, eren indubtablement ruandesos, perquè van cridar en kinyarwanda "Muge mu Rwanda" (aneu a Rwanda) abans d'obrir foc.
Tres dies més tard, un veí veia uns cadàvers flotant riu avall: "cossos sense ulls, dones embarassades esventrades amb el seus fetus sobre el cadàver". Aquest testimoni assegura haver comptat almenys 200 cossos flotant "en convoi" sobre l'Ulundi. Un altre afirma haver vist mares llançar llurs infants abans que els soldats, que assegura també que eren ruandesos, no ataquessin els refugiats, respectant els vilatans locals.
Els refugiats diuen que amb prou feines comencen a gosar sortir del bosc. Cap pot calcular quants d'ells han estat assassinats, però gairebé tots asseguren haver perdut llurs famílies, sense saber si s'amaguen dins el bosc o bé han estat massacrades.
El llistat de massacres relatades pels habitants de la regió no s'atura pas aquí. Un xicot jove fa esment d'una matança, l'abril, al poble de Mpwe. Conta haver vist un grup de 180 refugiats ruandesos agrupats en una barrera dins aquest poble i haver sentit, al voltant de deu minuts més tard, ràfagues d'armes automàtiques. Els veïns van comptar centenars de cossos al bosc, afegeix.
Els habitants de la regió afirmen també que aquestes exaccions van provocar manifestacions d'habitants i tensions entre els rebels de l'Aliança de Forces Democràtiques per a l'Alliberament del Congo de Laurent-Désiré Kabila i les tropes ruandeses. "Els soldats congolesos (de l'AFDL) no s'estimaven pas aquest tipus de comportament", ha afirmat un d'ells, que diu haver assistit a l'assassinat amb arma blanca d'un grup de dotze refugiats morts a començament de juny prop de Biankugu.
Segons els vilatans, els soldats de l'exèrcit ruandès, dominat pels Tutsi, són, avui, fora. Però els empleats d'organitzacions humanitàries estimen que no han marxat lluny: solament fins a Bukavu i Kalima, a l'est i l'oest de Shabunda, respectivament.
Per la seva part, el cap de l'AFDL a Shabunda, Meshe Kilelezi, assegura que no hi havia hagut mai soldats ruandesos entorn de Shabunda. El govern ruandès i el règim de Laurent-Désiré Kabila, president de la República Democràtica del Congo, desmenteixen cap participació de forces ruandeses a la guerra civil de set mesos dins l'ex-Zaire. El vice-president ruandès, alhora ministre de defensa, Paul Kagame, ha declarat recentment que no hi havia pas tropes ruandeses al territori de la República Democràtica del Congo. Segons ell, la gent els confonen amb els Banyamulenge, els tutsi instal.lats de fa temps a l'est de l'ex-Zaire.
Entorn un milió de ruandesos hutu van fugir del seu país el 1994 cap a l'ex-Zaire després de l'arribada al poder dels Tutsi a Kigali. S'escapaven de les represàlies després del genocidi durant el qual més de mig milió de tutsis i hutus moderats havien estat massacrats pels extremistes hutu.
Diversos centenars de milers van retornar al seu país des de mig novembre, però entre 100.000 i 200.000 refugiats fallen sempre a la crida, segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (HCR).