Els acords de pau signats el 30 de juliol a Pretòria entre les parts bel·ligerants a la República Democràtica del Congo, i les pressions exercides pel Consell de Seguretat de Nacions Unides sota la presidència dels Estats Units en la reunió extraordinària del 13 de setembre, han portat a la retirada de la major part de tropes que ocupaven des de feia quatre anys aquest país. El pretext que es va donar per a l'ocupació era la inseguretat de les fronteres de Rwanda a causa de la presència de milícies rebels hutus en territori congolès, quan en realitat l'objectiu era aconseguir la divisió del país per facilitar-ne el control i el saqueig(1). Ara la contrapartida exigida pel govern ruandès per la retirada de les seves tropes és el repatriament forçat a Rwanda dels refugiats que romanen en els països limítrofs, entre ells els que es troben a Tanzània.

Així doncs, el ministre de l'Interior de Tanzània, donant compliment a un acord celebrat entre l'ACNUR i el propi govern de Ruanda, ha donat un ultimàtum als refugiats ruandesos perquè tornin al seu país abans del proper 31 de desembre, en frontal violació de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats(2) de la que tant Tanzània com Rwanda en formen part, així com del propi mandat de l'ACNUR. Les xifres oficials són de 22.000 refugiats ruandesos, establerts als camps de Lukole, al districte de Ngara. Es parteix de la consideració que en aquests moments Rwanda està en pau i reuneix prou garanties per al retorn.

1. El partit que governa a Rwanda, el Front Patriòtic Ruandès, és el mateix que entre 1996 i 1997 va massacrar uns 200.000 refugiats ruandesos a la República Democràtica del Congo, segons l'informe de l'ONU(3), xifra que està molt per sota de la realitat ja que als camps hi havia 1.400.000 refugiats, segons l'ACNUR, i els refugiats que van ser obligats a tornar a Rwanda van ser uns 500.000.
2. El desembre de 1996, el govern tanzà, a instàncies o amb el vist-i-plau de l'ACNUR, repatriava per força 500.000 refugiats ruandesos.
3. Bona part dels refugiats repatriats per força a Rwanda des de la RD del Congo i Tanzània, van ser assassinats gradualment a l'interior de Rwanda a partir de gener de 1997.(4)
4. El retorn actual al seu país de 23.000 militars ruandesos que ocupaven i ocupen la RD del Congo sota les ordres del govern de Rwanda fa preveure una etapa d'inseguretat a Rwanda, en què els refugiats repatriats en serien les primeres víctimes.
5. L'inici dels judicis populars a través dels tribunals anomenats Gacaca, que s'han creat per a jutjar els més de 100.000 presoners acusats de participació en el genocidi tutsi de 1994 i que no ofereixen cap garantia jurídica per als processats, és un factor més d'inseguretat.
6. La justícia s'està aplicant només -i de forma selectiva- a una de les parts en el conflicte mentre que els crims massius comesos pels responsables governamentals i el partit en el poder a Ruanda des de 1994 (molt superiors en nombre als comesos per la part que ara és jutjada) no són objecte de cap investigació.(5)
7. No hi ha cap procés de diàleg amb d'altres formacions polítiques, amb la qual cosa el govern pot continuar actuant amb total arbitrarietat i sense cap mecanisme de control.
8. L'ACNUR ha instat totes les repatriacions forçades a Rwanda en aquests últims cinc anys, contradient els principis bàsics de la seva pròpia raó de ser, arribant a situacions d'extrema gravetat com la de posar preu a l'entrega de cada refugiat, incentivant així la creació de grups de caçadors de recompenses.(6)
9. Mentre l'ACNUR prepara aquesta repatriació en incompliment de la Convenció dels Refugiats abans referenciada, el seu Comitè a l'Estat espanyol té el cinisme d'organitzar aquest mes un seminari a Portugal amb el tema "Refugiats i reconciliació post-conflicte a l'Àfrica dels Grans Llacs", en el marc del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004, amb participació restringida a les persones convidades per l'organització.
10. Els Estats Units han estat i continuant sent els principals padrins de l'actual govern ruandès. Només s'ha produït la retirada de les tropes ruandeses quan el govern americà l'ha ordenada. En el mateix sentit s'ha d'entendre l'actuació de l'ACNUR i del govern de Tanzània.

1. Algunes organitzacions ja van avançar aquesta important causa del conflicte i de la seva perpetuació. Posteriorment l'ONU ha confirmat en tres Informes d'experts aquesta realitat : veure 1) Primer Informe ONU saqueig RD Congo,12 abril 2001: Report of the Panel of Experts on the Illegal Exploitation of Natural Resources and Other Forms of Wealth of the Democratic Republic of the Congo: http://www.un.org/News/dh/latest/drcongo.htm#_msocom_2 ; 2) Segon Informe ONU saqueig Congo, 10 novembre 2001: http://www.un.org/Docs/sc/letters/2001/1072e.pdf ; 3 informe ONU saqueig Congo, octubre 2002: http://daccess-ods.un.org/doc/UNDOC/GEN/N02/621/79/pdf/N0262179.pdf?OpenElem

3. Veure, entre altres, Informe ONU de 29 de Juny de 1998 S/1998/581: http://www.un.org/spanish/docs/lettrs98/s98581.htm

4. Veure el document realitzat per diverses organitzacions coneixedores de Rwanda, ¿Llegará a su fin el drama ruandés?, la justicia, la paz, la reconciliación, la democracia, el desarrollo, ¿dónde se encuentra Rwanda en el 2001?, capítol 2.1.1, a http://www2.minorisa.es/inshuti/justicee.htm

5. Els tímids intents de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda d'investigar la implicació de les forces armades ruandeses en crims de genocidi i altres delictes contra la humanitat han topat amb la frontal resistència del Govern de Rwanda, com ha denunciat aquest any públicament la Fiscalía al Consell de Seguretat de Nacions Unides, reiterant la Fiscalia la seva voluntat de "no convertir-se en ostatges de l'agenda nacional de Rwanda" (veure comunicat de Premsa a l'Haia, 30 d'Octubre de 2002). La situació d'impunitat perpetua els cicles de violència, com reconeix la pròpia ONU: "... la responsabilitat dels autors, inclosos els còmplices, de violacions greus dels drets humans és un dels elements essencials de tota reparació eficaç per a les víctimes de violacions dels drets humans i un factor clau per a aconseguir un sistema de justícia just i equitatiu i, en definitiva, la reconciliació i l'estabilitat d'un Estat ... tot reconeixent que els delictes com el genocidi, els crims de lesa humanitat, els crims de guerra i la tortura són violacions del dret internacional i que els estats haurien de jutjar o extraditar els culpables d'aquests crims ...", veure Resolució de la Comissió de Drets Humans de 25 d'abril de 2002, nº 2002/79: http://www.unhchr.ch/huridocda/huridoca.nsf

1. El Departament d'Estat del govern dels Estats Units, entrant a: http://contact-us.state.gov/ask_form_cat/ask_form_foreign.html.
2. La seu central de l'ACNUR a Ginebra: http://www.unhcr.ch/cgi-bin/texis/vtx/contact?hq=y.
3. El govern de la República de Tanzània: tnwinfo@tanzania.go.tz
4. La seu de l'ACNUR a Madrid, en castellà: info@eacnur.org.
5. El Embajador Extraordinario y Plenipotenciario, Representante Permanente de España ante Naciones Unidas: ifarias@spainun.org
6. La Oficina de Asuntos de Seguridad Internacional, Comisión Política
   Especial y de Descolonización y del Consejo de Seguridad, Africa/Oriente Medio Sahara, del Ministerio de Asuntos Exteriores: cmorales@spainun.org
7. El Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004, en català: http://www.barcelona2004.org/serveis/00000127.nsf/SUGCAT?OpenForm.