El govern del FPR no sembla afanyar-se a jutjar les persones sospitoses d'haver comès crims. Busca, sobretot, fer patir el major nombre de hutus, el màxim de temps possible. Els més febles moriran, mentre que els que se n'escaparan no tindran coratge ni forces per a resistir el jou de la minoria tutsi. El FPR vol, doncs, reduir el nombre de hutus ("síndrome Simbananiye", aquell ancià ministre tutsi de Burundi que va concebre, els anys 70, un pla de genocidi contra els hutu de Burundi, de cara a reduir-los a un nombre igual al dels tutsi) i de fer miques la seva capacitat de resistència al nou règim.
Ntakirutimana Jean-Damascène, Director de gabinet del Primer Ministre del FPR, denuncia, en la seva carta de dimissió, del 12 de juny de 1995, el bloqueig del sistema judicial pel FPR. Escriu, en el document que acompanya la carta de dimissió, que "el FPR maniobra subtilment per a bloquejar el funcionament del sistema judicial".
Els diputats tutsi que dominen l'Assemblea Nacional (40 sobre 70) han rebutjat, durant molt de temps, les propostes del Govern de nominacions al capdavant de la Cort Suprema. Els mateixos diputats han rebutjat el projecte de llei proposant el recurs a magistrats estrangers per a ajudar els seus col.legues ruandesos. I malgrat tot, precisa, "els amics de Rwanda han proveït de fons necessaris i alguns estan a punt per a enviar magistrats a fi d'ajudar els ruandesos".
Mentrestant, al voltant de 250.000 hutus (oficialment, més o menys 100.000) es podreixen a les presons, els calabossos, les casernes militars i altres llocs secrets de detenció. Tots aquests llocs han esdevingut llocs de mort.
Així doncs, una justícia més independent i més justa és necessària.
Cal reconèixer, d'altra banda, que molts dels crims greus comesos són crims contra el dret internacional, per la qual cosa cal constituir un tribunal internacional ad-hoc.
D'altra banda, aquesta justícia perilla d'aplicar-se només als hutu, ja que el FPR considera que entre els tutsi no n'hi ha de criminals o ben pocs. Es perilla, aleshores, de retornar a l'esperit de Leipzig on, després de la primera guerra mundial, el 1919, Alemanya, que havia refusat de lliurar els seus criminals de guerra, va donar l'espectacle d'una paròdia de justícia. En efecte, els aliats es van inclinar davant el refús d'Alemanya de lliurar aquests criminals per tal "d'apreciar, segons els seus actes, la bona fe d'Alemanya i el seu desig de cooperar eficaçment en el càstig del crim". Al contrari, una paròdia de justicia va ser organitzada a Leipzig. "Una farsa judicial es va desenvolupar enmig de l'esvalotament del populatxo". Poques persones van ser portades davant la justícia i moltes absolucions induïdes foren pronunciades. "El 7 de gener de 1922, una comissió inter-aliada, reunida a París...va constatar el fracàs de l'experiència de Leipzig" 150.
Malauradament, tot porta a creure que l'experiència condemnable de Leipzig perilla d'ésser reeditada a Kigali amb el règim dictatorial i totalitari del FPR, a menys que el Tribunal Internacional prengui consciència d'aquest perill i exerceixi plenament la seva autoritat.
Així, el Tribunal Internacional per a Rwanda s'hauria de preocupar més activament de l'expedient de les persones desgraciades, detingudes arbitràriament a les presons immundes del FPR. En té la competència, en virtut de l'article 8, apartat 2, dels seus estatuts, que li donen "la primacia sobre les jurisdiccions nacionals de tots els Estats". Aquest tribunal, en què els jutges han sigut nomenats per l'Assemblea General de les Nacions Unides151, té totes les possibilitats de portar a bon fi la seva missió, vista l'alta competència de les personalitats que el composen, així com el calibre del Procurador que les secunda. Aquest darrer, el jutge Richard Goldstone, de Sudàfrica, és famós per la seva integritat i per la seva independència. Amb tot, una tasca immensa i sense gens de repòs els espera. Van a fer un expedient que no és únicament tècnic i jurídic sinó també, i sobretot, polític. Aquests homes seran, o són ja, objecte de sol.licitacions diverses, fins i tot pressions, hàbils i subtils al començament, però que esdevindran insistents i ofegoses a mesura que provaran de deslligar els fils de la intriga, a fi d'ordenar el trencaclosques massa complicat del drama ruandès.
Els amics poderosos del FPR provaran de fer excloure aquest i els seus homes del rengle dels acusats, i donar per pinso alguns peixos petits (sens dubte hutus del FPR) mentre que els peixos grossos continuaran cometent els seus crims abominables contra els hutu a Rwanda.
Els mateixos exerciran, en canvi, pressions intolerables sobre el Procurador i els jutges a fi que tota l'elit hutu sigui acusada i, fins i tot, condemnada pel Tribunal. Aquesta intenció malvolent apareixia ja a les llistes de criminals llargament difoses pel FPR i els seus aliats. Aquestes llistes comprenen tota l'elit hutu anti-FPR.
Després de la seva investidura, el Tribunal haurà de donar prova de la seva independència mostrant clarament la seva intenció de fer procedir a investigacions serioses, abans d'interpel.lar les persones inscrites arbitràriament en aquestes llistes de criminals sense que cap prova de culpabilitat hagi estat establerta contra elles. El Tribunal haurà de recordar-se, entre d'altres, de la seva vinculació al principi de presumpció d'innocència, recollit en l'apartat 3 de l'article 20 del seu estatut, i condemnar, per això, les detencions arbitràries de persones considerades culpables abans que s'hagi establert cap prova contra elles.
a. Informació dels acusats
Una bona justícia suposa la igualtat de tots davant el jutge: l'acusat i l'acusador. Un bon nombre de persones susceptibles d'ésser acusades pel Tribunal no coneixen, segurament, els seus drets i no tenen els mitjans per a trobar advocats que els assessorin. També, des de la seva instal.lació, el Tribunal haurà d'abordar la qüestió relativa a la informació dels acusats. Caldria, primer de tot, posar a la seva disposició tots els instruments jurídics que serviran per a la seva acusació i la seva defensa. Com que alguns d'ells es troben, probablement, en els camps de refugiats, els Tribunal podria utilitzar les bones maneres de l'ACNUR per a fer-li arribar tota la informació pertinent. La Creu Roja Internacional podria ocupar-se dels casos empadronats a l'interior mateix de Rwanda. Aquesta tasca no ha de ser confiada als serveis de l'administració de Kigali que, fatalment, han pres partit.
b. Seguritat dels acusats i els condemnats
Els observadors objectius han constatat que, per al FPR, el judici és percebut com un acte de represàlies i venjança. Això explica la seva obstinació malaltissa a voler imposar a les Nacions Unides la pena de mort. El que busca el FPR no és la justícia sinó la decapitació de l'elit hutu. Buscarà, des d'aleshores, d'eliminar tots aquells que seran al seu abast. Ja ho ha fet moltes vegades a Rwanda. I continua fent-ho perquè és encoratjat pels seus amics, entre els quals African Rights ocupa un lloc destacat. En efecte, aquest darrer, ¿no recomana a les poblacions tutsi repatriades o supervivents de les massacres d'emprendre-les amb els "principals arquitectes de les massacres" 152, designats arbitràriament, és clar, pel FPR? Alguns partidaris del FPR, com l'Administració Clinton, el govern britànic o els ambients socialistes i liberals belgues, voldrien tornar a la idea, que els Britànics havien presentat el 1945, de prendre la decisió política d'afusellar totes les persones sospitoses d'ésser nazis, sense procés. Si no hagués sigut per la saviesa dels americans i la determinació dels francesos, que van preferir la via judicial a la via política, persones innocents haurien pogut ésser afusellades o condemnades a la pena de mort d'ofici, sense que aquesta pena fos proporcional als seus crims153. Heus aquí, respecte a això, la instrucció que el president Truman va donar al jutge Samuel Rosennman, representant dels Estats Units en les negociacions sobre les persecucions dels criminals de guerra: "crec saber que... els delegats britànics havien declarat que el seu govern tenia la intenció de suprimir políticament els dirigents nazis i feixistes sense cap procés. El govern dels Estats Units és contrari a aquest mètode. Per consegüent, us demanaria d'insistir perquè s'endegués un procediment just però tan expeditiu com sigui possible. Els responsables de les atrocitats que van horroritzar el món, des del 1933 fins el dia d'avui, han de comparèixer davant un tribunal i ser castigats sense demora, però cal que els seus crims siguin establerts jurídicament segons les regles dels procediments adoptats per les quatre potències"154. A falta d'haver guanyat en el que fa referència sobretot a les detencions per simple denúncia, a falta d'haver-hi un procés polític expeditiu, el FPR, com té per costum, activarà els seus esquadrons de la mort per a liquidar les persones innocents o aquelles que hauran sigut condemnades. Kagame, l'home fort de Kigali, no ha dubtat a declarar públicament respecte a això, a les antenes de Radio Rwanda, les seves intencions morboses. Ha afirmat que si el Tribunal Internacional no condemna aquells que les autoritats de Kigali consideren com a criminals, elles mateixes sabran com castigar-los, sigui on sigui el seu lloc de residència.
El Tribunal, doncs, haurà d'ésser prudent, sobretot en la determinació dels llocs de judici o detenció. Caldria triar llocs on, primer de tot, la independència del Tribunal fos garantida, així com la seguretat dels acusats i la dels condemnats. Rwanda i els països limítrofs, sempre que fos possible, haurien d'ésser evitats.