El Relator Especial Degni Segui i d'altres persones que es van emmotllar a ell, estimen que la distribució d'armes a la població civil i, sobretot a les "milícies", fou un crim que va portar a les massacres. Aquest crim, diuen, és imputable al govern ruandès i els seus òrgans, entre el quals l'exèrcit.
Hem analitzat la qüestió de la distribució d'armes a les poblacions civils de les zones de combat. Hem conclòs que aquesta distribució legítima entrava en el marc de la defensa civil lloada pel govern i no apuntava per res les massacres de població civil desarmada.
Quant a la distribució d'armes als joves, sobretot els de Kigali, es divideix en dues fases: abans dels 06.04.94 i després.
Abans dels 06.04.94, tret de la població de les zones de combat, no hi ha una distribució oficial d'armes. Uns rumors, tanmateix, han fet córrer que alguns partits polítics donaven armes als joves, convertint-los així en milícies de partit. Això ha estat dit del MRND i del MDR, que haurien utilitzat les seves relacions entre els militars simpatitzants dels seus partits, per a adquirir armes. S'hi va afegir que el PSD s'acostava al FPR per a adquirir armes i una experiència militar. Quant al PL, no era cap secret per a ningú que els seus membres obtenien regularment, del FPR, armes de guerra de tota mena per a fer sobretot actes terroristes a l'interior del país. És així que molts membres d'aquest partit i agents del FPR van ser enxampats, sobretot a les prefectures de Cyangugu, Gitarama, Kibungo, al Bugesera i a la ciutat de Kigali. Entre els partit polítics que no formaven part del govern, es sospitava del CDR, que era l'únic que podia disposar d'una joventut molt nombrosa; els altres, eren partits petits sense envergadura.
El CDR no tenia, tanmateix, possibilitats d'armar la seva joventut, per les raons evocades en el capítol V (2,e), que poden ser resumides així:
* El CDR era nou en l'escena política.
* No estava en el govern.
* Encara no havia teixit unes relacions suficientment sòlides, ni amb el govern ni amb els militars, per a poder obtenir armes com els partits en el govern.
* Era temut i odiat: el CDR era temut pels grans partits MRND i MDR, que tenien por de perdre la seva credibilitat entre la població degut a la manca de claredat en la seva ideologia respecte a les masses populars. Aquests dos partits s'oposaven, doncs, a tots els fets o actes que poguessin contribuir al reforçament del CDR, entre d'altres la possessió d'una milícia pròpia i ben equipada. Era odiat pel FPR i els seus aliats interiors, el PL i el PSD, que utilitzaven tota la seva màquina de propaganda i terror per afeblir aquest partit, que apel.lava a la majoria popular.
* El CDR no disposava de fons per a adquirir armes en el mercat negre, a fi d'armar la seva joventut.
* En fi, convé precisar que, contràriament als partits MRND, MDR, PSD i PL, la seva joventut encara no estava estructurada. En el moment en què s'organitzava, el que n'havia de ser President, Mutombo Joseph, va ser empresonat arbitràriament i assassinat per enverinament pels agents del PL/FPR.
Molts ruandesos saben molt bé que és, entre d'altres, a causa de les contradiccions en el si del PL respecte a la lluita contra el CDR, que Mbonampeka Stanislas, Ministre de Justícia (PL), va haver de dimitir. El seu Director de gabinet, extremista tutsi, esdevingut temporalment amo a bord, no va estalviar cap esforç per a impedir al CDR de reforçar-se i, fins i tot, d'existir política i físicament. Aquest aferrissament del PL/FPR i els seus aliats contra el CDR i la seva joventut no va afluixar fins a la vetlla de l'assassinat del President Habyarimana.
Així doncs, només el MRND, MDR, PSD i PL estaven en condicions d'armar les seves joventuts. Però si es pot dir que, per als dos primers partits, la possessió d'armes per les seves joventuts significava el seu reforçament sobre el pla intern i l'autodefensa contra les joventuts d'altres partits o, com a molt, el mitjà d'atacar un o altre partit del seu feu, per al PSD i el PL, la distribució d'armes a les seves joventuts constituïa el perllongament de la guerra del FPR i el mitjà eficaç de fer la contra a la "democràcia de consonància Nyamwinshi". Aquesta anàlisi és corroborada per la mena d'armes que es van trobar en aquestes distintes joventuts: algunes granades entre els Interahamwe del MRND i els Inkuba del MDR, mentre que els Abakombozi del PSD i membres de la joventut lliberal del PL, jugaven no només amb granades sinó també amb bombes de tota mena, kalashnikovs i altres fusells automàtics.
Per que fa referència als entrenaments militars, aquí també s'anomenaven tres partits polítics, el PL, el PSD i el MRND i, accessòriament, el CDR.
Per al PL, no cal ni dir-ho, ja que molts membres de la seva joventut es feien reclutar durant molt de temps en el si del FPR i tornaven, tranquil.lament, a casa seva, per acomplir les missions de terrorisme i assassinat que els hi eren assignades. Molts van ser atrapats per la guerra mentre s'hi dirigien, però la majoria arribaven a afegir-se a les files del FPR. Després d'haver rebut un entrenament bàsic a Burundi, passaven per Mwanza/Tanzània, plataforma giratòria de reclutament del FPR després de Kampala, Bujumbura, Kishasa, Bugesera, Nyanza i Kigali. Molts militants del PSD, d'ètnia tutsi, van seguir la mateixa filera. Però després de la signatura dels Acords d'Arusha, aquesta filera es va escurçar. Els joves del PL i, fins i tot del PSD, anaven directament a Mulindi per a rebre els seus entrenaments amb, alguns casos, la complicitat del contingent belga de la MINUAR.
Mentre que aquests entrenaments de militants del PL i del PSD coincidien amb els reclutaments del FPR a l'interior de Rwanda, reclutaments que van prendre una amplada sense precedents a finals de 1992 i el 1993, es va començar a parlar seriosament d'entrenaments dels Interahamwe del MRND a finals de 1993, principis de 1994.
Aquests entrenaments paral.lels coincidien, de fet, amb l'arribada del contingent de 600 militars d'elit del FPR al centre de la capital (28.12.93) i la dificultat de l'establiment dels Acords d'Arusha.
L'arribada del contingent del FPR a Kigali, va ser considerada pels observadors, a just títol, com un veritable cavall de Troia dirigit contra el règim de Habyarimana i la "democràcia de connotació Nyamwinshi".
Alguns signes reveladors no van tardar a donar la raó als mantenidors d'aquesta tesi:
* Acolliment dels militars del FPR, pels tutsi, com "alliberadors" de la seva ètnia.
* Triomfalisme dels tutsi.
* Arrogància dels ambients tutsi pel que fa als hutu122.
* Pressions sobre els líders hutu dels partits aliats al FPR: atemptat contra Mbonampeka Stanislas i Mugenzi Justin; denigració i amenaces contra els líders hutu de l'oposició no vinculada al FPR.
* Amenaces serioses contra els líders dels partits MRND i CDR.
* Assassinats dels líders hutu Gatabazi Félicien, Bucyana Martin, Rwambuka Fidèle, Ingabire Katumba.
* Atemptat contra líders polítics hutu oposats a l'ideologia sectària i bel.licista del FPR, sobretot Barayagwiza Jean-Bosco.
La guerra la teníem als nassos (na nossou) com diria un rus.
En tot cas, el MRND se sentia seriosament amenaçat, per tal com un gran nombre dels seus militants acabaven d'ésser fredament assassinats (agost-93) als municipis de Bwisige i Mutura i a la sots-prefectura de Kirambo, a la zona tampó. L'assassí era conegut per tots, fins i tot per la MINUAR, que ha refusat fins avui de publicar l'informe de les seves investigacions. Ningú ignora els mètodes dels esquadrons de la mort del FPR.
Així doncs, no és gens sorprenent que els militants del MRND vagin decidir, ells també, d'aprendre el maneig de les armes per a defensar-se contra els esquadrons de la mort del FPR. Alguns militants del CDR, es diu que haurien entrat en les files dels Interahamwe. Fins i tot, hauria sigut desitjable que els joves de tots els partits polítics no còmplices amb el FPR haguessin sigut iniciats en el maneig de les armes ja que, aparentment, el FPR es preparava per a l'assalt final. No era només el MRND ni el règim de Habyarimana que estaven efectivament en perill, sinó tot el sistema democràtic sorgit de la Revolució Social de 1959. Era la República que estava en perill. En aquest sentit, a falta del govern en què el cap estava lligat al FPR, els partits polítics oposats a la presa del poder per la força i les Forces Armades Ruandeses havien de prendre les seves responsabilitats i armar el joves per a defensar la pàtria en perill. Igual que els belgues, els suïssos, els vietnamites i d'altres, el poble s'havia d'aixecar per a combatre i desfer l'enemic
L'aixecament de les masses és un dret legítim per a tots els pobles del món quan la pàtria és en perill.
Així, per als belgues i els suïssos, no es qüestiona "limitar de cap manera les seves possibilitats de defensa, incloent-hi el mitjà d'aixecament de les masses...". "És un sentiment patriòtic que no es pot prohibir" 123.
Els belgues i els suïssos es van expressar clarament sobre aquesta qüestió arran de la Conferència de Brussel.les de 1874 i la de la Haia de 1899-1902 124. Quant als vietnamites, els seus sentiments respecte a això mai van ser equívocs en diferents èpoques de la seva lluita per la defensa de la pàtria. És així que, llançant una crida a la resistència nacional, el 20 de febrer de 1946 Ho Chi Minh va declarar això:
"compatriotes, dempeus!
Que tots els vietnamites, homes i dones, joves i vells, sense distinció de religió, de nacionalitat, s'aixequin per a combatre el nacionalisme francès, per a salvar la pàtria! Entreu a la lluita amb tots els mitjans de què disposeu. Qui tingui un fusell que faci servir el seu fusell, qui tingui una espasa que faci servir la seva espasa. I si no es té espasa, que hom prengui pics i bastons"125.
Més tard, el general Giap va confirmar, comentant la batalla de Dien Bien Phu, que "tot el nostre poble estava en armes, el camperol s'entrenava en el maneig de les armes per a defensar el poble"126.
Ningú dubta que Rwanda va patir, entre 1990 i 1994, una quàdruple agressió, que posava en perill la seva mateixa existència:
1ª) De part d'una guerrila sense escrúpols, que ho destruïa tot al seu pas i que estava determinada a prendre el poder per les armes i sense importar en quines condicions, fins i tot amb el risc d'una guerra civil total, devastadora i assassina.
2ª) De part del règim de Museveni, President ugandès a la recerca de l'hegemonia i lideratge de la regió i mogut per la consciència aguda de solidaritat ètnica; el President Museveni es va beneficiar àmplament, per aquest propòsit, del suport discret però eficaç de les autoritats de Tanzània i del Secretari General de l'OUA, Salim Ahmed Salim, el seu amic personal.
3ª) De part del règim minoritari tutsi de Burundi, empès no tan sols per la solidaritat ètnica amb els tutsi ruandesos del FPR, sinó també per l'instint de conservació d'un règim amb l'aigua al coll, que no podia tolerar l'emergència a la veïna Rwanda d'una veritable democràcia fonamentada sobre la regla de la majoria.
4ª) De part de certes potències que volen preservar, a qualsevol preu, els seus interessos econòmics a la règio (Bèlgica), o estendre la seva àrea d'influència (Gran Bretanya), o la seva hegemonia sobre el món, negant a d'altres, sobretot els francesos, el monopoli sobre l'Àfrica francòfona
127(Estats Units), amb el risc de trepitjar els principis mateixos sobre els quals reposa la democràcia que ells professen.
El poble ruandès, al menys la seva franja majoritària que refusava aquest nou Yalta i el nou jou feudo-anàrquic, s'havia d'aixecar en massa per a combatre totes aquestes agressions. La distribució d'armes a la població, i més particularment als joves, i els seus entrenaments subsegüents, eren doncs una necessitat legítima. El que és deplorable, sens dubte, és la utilització abusiva, per alguns, d'aquests instruments que havien de servir, únicament, per a la legítima defensa i la protecció de l'Estat, les seves institucions, els seus béns i els béns de tota la població ruandesa.