Els homes del Front Patriòtic Ruandès (FPR)(1) amb els que em vaig trobar per primera vegada a Goma el novembre de 1990 em van semblar que eren adolescents manipulats, entrenats per a la guerra i l'odi contra aquells que van expulsar els seus pares o avis del poder el 1959. Només tenien un sol desig: la venjança. Així doncs, era en va de parla'ls-hi d'alto el foc i de diàleg. Per a ells, la guerra que s'havia desencadenat l'u d'octubre de 1990 era una "guerra d'alliberament" contra la dictadura hutu representada pel règim de Habyarimana.
Què en saben ells d'aquest règim? Res. O gairebé res. Sabien simplement el que els ideòlegs i propagandistes del FPR els hi havien dit i repetit moltes vegades durant molt de temps abans del començament de la guerra. O sigui, que Rwanda era, quan els seus pares i avis tenien les regnes del poder, un país tranquil, pròsper i on regalimava la llet i la mel(2). Però amb la dictadura hutu introduïda per les masacres de 1959 contra els Tutsi, Rwanda es va esqueixar. Es va empobrir perquè era administrada per rapaços i racistes corromputs. Heus aquí tot el que els joves guerrillers sabien de Rwanda. Ignoraven, està clar, que aquest país tenia una de les millors xarxes de carreteres d'Àfrica, unes infrastructures de telecomunicacions de les més ben fetes del continent, una infrastructura escolar i sanitària molt densa, així com moltes altres realitzacions elogiades per tots els interlocutors estrangers.
Aquests joves guerrillers, a qui se'ls havia repetit que els Tutsi es consumien en la misèria a causa d'una discriminació sistemàtica, ignoraven que el 80% del comerç a Rwanda estava en mans dels Tutsi. Ignoraven que a l'ensenyament, l'ètnia tutsi era la més escolaritzada, que més o menys el 60% dels professors de secundària i d'ensenyament superior, eren Tutsi. No sabien que en tots els altres sectors de la vida nacional, els Tutsi superaven la proporció del 20%, mentre que representaven més o menys el 9% de la població total de Rwanda, contra el 1% dels Twa i el 90% dels Hutu(3).
Evidentment, tot i sabent que ells eren de l'ètnia tutsi, "objecte de discriminació intolerable a Rwanda", paradoxalment se'ls havia ensenyat a dir als estrangers simpatitzants de la seva causa, que les ètnies ja no existeixen a Rwanda! Que ja no hi havia ni ètnia minoritària ni ètnia majoritària.
Els ideòlegs i propagandistes del FPR no havien tingut dificultats per a convèncer aquests joves, reclutats d'entre els nombrosos refugiats tutsi residents al Zaire, Burundi, Tanzània i sobretot a Uganda i a Rwanda mateix, que l'únic camí de sortida de la seva vida de misèria, frustració i exclusió, era la "guerra d'alliberament" del país dels seus pares i avis. Només la presa del poder a Rwanda podia torna'ls-hi el seu orgull d'abans, la seva glòria i la seva força, reconeguda a tota la regió dels Grans Llacs.
Aquests joves ignoraven les negociacions en curs entre els governs ruandès i ugandès -que eren a punt de reeixir- sobre el repatriament dels refugiats ruandesos. Més aviat se'ls hi havia fet creure que el règim de Habyarimana refusava categòricament el retorn dels refugiats. La guerra era doncs inevitable, segons els ideòlegs del FPR. Però per a aquests, era clar que la preocupació més gran no era el repatriament dels refugiats, tot i que aquest va ser el motiu prioritari que es va donar al començament de la guerra, sinó la presa o la represa del poder a Rwanda.
Així, el grup de joves guerrillers ho ignoraven tot sobre la realitat ruandesa, però eren empesos a l'aventura per un altre grup ben al corrent de la situació i decidit a reviure les llegendes del passat i a gaudir de les delícies d'un poder que els seus pares van perdre el 1959. Empesos per una nostàlgia persistent i mantinguda expressament, el grup d'ideòlegs del FPR va concebre, amb l'ajut dels seus socis ugandesos, burundesos i occidentals, una estratègia ben elaborada de la presa del poder a Kigali. Aquesta estratègia comprèn una propaganda mediàtica fonamentada sobre la mentida i la deformació de la veritat i una guerra sense compassió contra l'enemic polític. La guerra es va fer sense respir, tret del temps necessari per a proveir-se i fer veure que es negociava.
NOTES:
1. Organització político-militar tutsi creada vers el 1986 per a la reconquesta del poder a Rwanda per la minoria ètnica tutsi.
2. JUSTICE ET PAIX Rwanda, l'autre face du génocide, pp 19-21.
3. BANGAMWABO P.X., Les relations interethniques au Rwanda à la lumière de l'agression d'Octobre 1990. Genèse, soubassements et perspectives. Editions Universitaires, Ruhengeri, 1991.