La gent va amunt i avall del mercat, carregada. Compra i ven. Nens a coll de les mares. Alguns, feina feta, emprenen el camí de tornada a casa. "Ruanda ja s'ha recuperat de la guerra. La gent torna a viure amb pau i llibertat", pensa el periodista estranger. Les autoritats el fan anar acompanyat d'un funcionari estatal, "per a la seva seguretat", que li tria els llocs on pot anar. S'hi entén en anglès. No parla amb el poble. Tampoc podria: aquest s'expressa en kinya-rwanda o en francès.
La notícia s'acaba d'escampar pel poble. Les llums de l'alba il.luminen en N. i en F. Alguns ja temien alguna cosa: van sentir el brogit durant la nit. Les famílies recullen els seus cadàvers, en silenci. Ploren. Impotent, amb la por al cos, la comunitat calla. No pot res contra l'exèrcit, que arriba de nit i amb ordres precises va directament a buscar aquells que cal eliminar. En N., estudiant hutu, havia acabat secundària i, per tant, podia exercir com a mestre. En F., també batxiller, havia retornat feia poc dels camps de refugiats del Zaire, després de setmanes de fugir de les matances dels invasors tutsis i calculant no tenir, potser, prou mèrits per ser objecte de les "atencions" del règim extremista del FPR que governa ara Ruanda. S'havia equivocat.
Com s'equivocava aquell periodista que van veure l'endemà al migdia al mercat, acompanyat d'un militar, els veïns dels pobres N. i F. L'horror que patien de nit no podia impedir que, de dia, la vida continués. No hi havia altra alternativa que sobreposar-se. És clar que aquell periodista nouvingut no se n'adonava. Ara, a diferència d'abans, la gent no parlava en grup pel carrer, no feia broma, no reia, mirava de reüll, l'evitava...
El grup Inshuti hem decidit engegar la present campanya Qui salva una vida, salva el món per ajudar persones amenaçades o en perill de mort. Ruanda i Burundi són dictadures militars que han convertit els seus països en gegantins camps de concentració on es massacra la població hutu i els tutsis moderats. El silenci de bona part dels mitjans de comunicació occidentals no pot amagar la política genocida dels règims extremistes tutsis que tenen les seves víctimes preferides en els escassos hutus amb una mínima formació intel.lectual i professional i que podrien esdevenir una futura oposició.
No és pas un objectiu fàcil, el que ens proposem, ni mancat de riscos i dubtes. Però els assumim perquè és qüestió de consciència fer allò que creiem just si es té la possibilitat, per petita que sigui, de fer-ho. Més encara si en depenen vides. Rostres desconeguts que un dia poden ser rostres amics entre nosaltres.
El tipus de persones que podem ajudar són sobretot joves en edat universitària. És per això que estem buscant la implicació de les universitats catalanes per a què els concedeixin una beca, o bé persones que se'n facin responsables a nivell legal com a tutors. És la forma de salvar una llei d'estrangeria que vulnera molts drets.
Per això, ens atrevim a demanar-te la teva col.laboració econòmica. Pensant en ells, però també recordant que no fa pas massa anys gent amiga de països propers i llunyans acolliren parents nostres que fugien de l'ocupació franquis ta o que els ajudaren a escapar-se del feixisme quan aquest envaí mig Europa.
Ens comprometem a informar sobre els resultats de la campanya.
Gràcies