La guerra a l'est del Zaire no és fruit de l'atzar i, menys encara, la conseqüència d'una rebel.lió interna al Zaire. L'agressió de la qual és víctima el Zaire, per part de Rwanda, Uganda i Burundi, forma part d'un pla elaborat de fa temps. És el prolongament de la guerra que el FPR va provocar a Rwanda el 1er d'octubre de 1990, amb el suport logístic i financer d'Uganda.
Amb molts crims abominables comesos contra la població civil, aquesta guerra a Rwanda s'ha saldat amb l'assassinat dels Presidents burundesos Melchior Ndadaye i Cyprien Ntaryamira, així com la del Predident ruandès Juvénal Habyarimana.
Ara, constatem que l'eliminació d'aquests tres presidents era necessària i constituïa una qüestió prèvia per atacar el Zaire. Aquests presidents hutu, propers al Zaire, no haurien permès mai que els seus països, Rwanda i Burundi, servissin de reraguarda per a qualsevol acció destinada a desestabilitzar el seu veí. Els refugiats ruandesos presents al Zaire, no han sigut més que un pretext per Rwanda, Uganda i els seus aliats, per atacar aquest país.
Aquest atac tenia, doncs, molts objectius:
* La desestabilització del Zaire, a fi d'instal.lar-hi un règim proper a Kigali, Kampala i els seus aliats.
* L'acaparament de les immenses riqueses del Zaire.
* La destrucció dels camps de refugiats i l'extermini ètnic dels refugiats hutu.
La guerra al Zaire ha esdevingut una guerra internacional pels mitjans que s'hi ha invertit. Estimem en un milió de dolars per dia la quantitat invertida per Rwanda, Uganda i els seus aliats en aquesta guerra. És clar que aquests dos països no poden pas dur a terme una guerra d'aquesta envergadura, sense el suport financer i logístic de potències internacionals com els Estats Units.
Aquesta guerra que progressa cap a tot el Zaire, no es podrà parar si el Zaire no obté mitjans adeqüats per defensar-se o si la Unió Europea i els principals socis que donen suport a Rwanda i Uganda, no prenen ràpidament mesures coercitives que impedeixin a aquests països continuar la guerra.
La guerra al Zaire és de les més salvatges i cruels. És una guerra que apunta, sobretot, a les poblacions civils refugiades i a les poblacions autòctones zaireses. És una guerra que no fa presoners.
La pau i l'estabilitat en els països de la regió dels Grans Llacs no seran possibles si els països democràtics, europeus i africans, no posen tots els seus esforços a la recerca de la pau.
La guerra a l'est del Zaire, els esdeveniments de Burundi i la depuració ètnica a Rwanda, s'han de col.locar en el seu context regional. Així, les solucions que cal buscar a la regió dels Grans Llacs han d'ésser solucions regionals, implicant-hi tots els interlocutors capaços de contribuir al retorn a la pau i a l'estabilitat.
És per això que considerem que les mesures següents han de ser preses ràpidament:
1. La condemna de l'agressió de la qual és víctima el Zaire, per part dels règims monoètnics tutsi de Rwanda, Burundi i del règim d'Uganda.
2. La represa de les mesures d'embargament d'armes dirigides al govern del FPR de Kigali, a Uganda i la vigilància més estricta de l'aplicació de l'embargament a Burundi.
3. Una investigació sobre la utilització dels finançaments donats a Rwanda i Uganda, per la Unió Europea i els socis bilaterals de Rwanda.
4. Ajuda d'urgència als refugiats ruandesos i burundesos i als desplaçats de guerra al Zaire, amb desplegament d'una força que garanteixi unes zones de seguretat humanitària.
5. El reconeixement dels drets dels refugiats ruandesos, tal com estableixen les Convencions Internacionals.
6. Una investigació independent sobre la depuració ètnica que es fa a l'est del Zaire.
Específicament per a Rwanda, creiem que és indispensable per al retorn a la pau, la reconciliació i la reconstrucció moral i física del país, que siguin preses les mesures següents:
1. L'establiment d'un govern d'Ampli Consens Nacional, en substitució del govern actual, dominat i controlat per l'exèrcit monoètnic tutsi.
2. La formació d'un exèrcit realment nacional i independent dels grups político-militars.
3. L'establiment d'una justícia imparcial, no etnitzada, que tindria en compte els crims contra la pau, els crims de guerra i els crims contra la humanitat, comesos per totes les parts en conflicte a Rwanda, incloent-hi el FPR i l'exèrcit monoètnic tutsi.
4. L'adopció d'una Constitució que garanteixi un Estat de Dret i les llibertats i la seguretat de cada ciutadà. Aquesta Constitució, hauria de preveure unes eleccions lliures i democràtiques que endeguessin unes institucions legitimades per la població.
5. La recuperació incondicional dels béns mobles i immobles pertanyents als refugiats i ocupades pel FPR o els seus membres.
6. L'obertura d'una investigació internacional sobre l'assassinat del President ruandès Juvénal Habyarimana i d'altres personalitats polítiques.
Des del començament d'aquesta guerra, el mes d'octubre de 1996, els assaltants han atacat els camps de refugiats, on molts milers d'ells han sigut assassinats allà mateix. Piles de cadàvers i cossos són descoberts regularment en els camps abandonats del Nord i Sud del Kivu.
Després, l'exèrcit monoètnic tutsi de Rwanda, els militars ugandesos i burundesos, han empaitat els refugiats a l'interior del Zaire. Molts milers de refugiats han sigut assassinats a trets, enterrats en fosses comunes o deixats a terra mateix, al lloc on eren atrapats. Per on han passat o s'han amagat, està sembrat de cadàvers. Es tracta d'una voluntat deliberada d'exterminar els hutu refugiats al Zaire, mitjançant massacres massives, la fam o les malalties.
També és important assenyalar que els exèrcits monoètnics tutsi de Rwanda i Burundi colpegen específicament els intel.lectuals hutu o zairesos, o personalitats religioses de primer ordre. L'assassinat de Monsenyor Munzihirwa, arquebisbe de Bukavu, s'hauria de comparar amb l'asassinat de tres arquebisbes de Rwanda pel FPR, el 3 de juny de 1994.
L'atac als camps ha estat encoratjat per l'Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Refugiats, que hi veia una manera de fer tornar els refugiats. Els alts responsables de l'ACNUR i els seus agents sobre el terreny, estaven totalment al corrent d'aquest atac. El FPR ha utilitzat les dades informàtiques de l'ACNUR per a identificar els refugiats i atacar els camps o les cases dels principals intel.lectuals. L'ACNUR també ha enviat a l'exèrcit dels assaltants, les informacions que tenien sobre els refugis de la gent a l'interior del Zaire. En fi, l'ACNUR ha contribuït activament a l'isolament dels refugiats, impedint o descoratjant a les organitzacions que estaven disposades a venir a auxiliar-los. L'ACNUR contribueix activament a la depuració ètnica i al genocidi en curs a l'est del Zaire.
La situació a l'est del Zaire no ens ha de fer oblidar la de l'interior de Rwanda, on l'exèrcit monoètnic tutsi continua assassinant la població als turons. Moltes persones segueixen morint cada dia, amb la complicitat internacional de les organitzacions, de les missions diplomàtiques o de les ONG, que estan en el lloc, ho veuen i no diuen res.