Resistir

La primera setmana de febrer, Bukavu, la capital del Sud-Kivu, romania absolutament paralitzada. Les escoles, els mercats, les oficines, tot es va aturar com a senyal de resistència. Els ocupants van inculpar l'Església catòlica d'ésser l'organitzadora de la vaga general. Per Nadal de l'any passat, el bisbe de Bukavu, Mns. Emmanuel Kataliko, successor del bisbe assassinat per l'FPR, Christophe Munzihirwa, escrivia una carta pastoral molt valenta on posava els punts sobre les is, denunciant sense embuts les matances i l'espoliació que duen a terme els ocupants1. Es veia a venir que portaria conseqüències i així ha sigut. El dia 12 de febrer, el bisbe Kataliko era detingut a Goma quan tornava d'una reunió dels bisbes a Kinshasa, li van impedir d'atènyer la seva diòcesi i l'obligaren a romandre a Butembo, al Nord-Kivu. Les múltiples reaccions internacionals que el fet va produir i la por a fer-ne un màrtir, de moment li han salvat la vida. Cal dir que els dos darrers bisbes de Bukavu són d'una talla excepcional. El bisbe Munzihirwa havia denunciat molt clarament, el 95 i el 96, el pla d'ocupació que es perfilava, i per això el van matar. Ara està fent el mateix el bisbe Kataliko i per això ha sigut detingut.

Les negociacions, amb els Acords de Lusaka com a punt de referència, s'han dut a terme sota els auspicis dels Estats Units, que alhora arma i entrena l'exèrcit ruandès2. En els Acords de Lusaka, no es parteix de la base que la guerra s'origina per una invasió. Implícitament, s'accepta la tesi que defensa la legitimitat de l'ocupació per garantir la seguretat de la minoria tutsi, víctima del genocidi de 1994 i amenaçada encara, segons es diu, pels genocides hutu que es refugien al Congo. Aquesta és l'única causa que s'invoca per mantenir l'ocupació, no n'hi ha cap altra. Ara bé, això només és un pretext perquè els hutu estan delmats, i encara que no ho estiguessin, la seguretat de la minoria tutsi, si d'això es tracta, està prou garantida per l'assistència militar americana a Rwanda. La visió esbiaixada del genocidi de 1994 ha donat per molt. Caldrà veure fins a quin punt no ha estat una visió planificada de bell antuvi per poder operar amb total impunitat.

En tot aquest pla d'espoliació, la resistència de la població congolesa, sobretot la de l'est, és cabdal. Si no s'ha gosat matar l'arquebisbe Kataliko, si les matances de població civil s'han reduït molt, és perquè fa por que transcendeixin les veritables causes. No es vol que se'n parli. Precisament per això, cal fer-ne parlar, cal resistir, cal moure brega perquè vagin quedant en evidència els mòbils roïns que han dut a aquest desastre tan gros. Darrerament, els universitaris de Bukavu s'han afegit a la resistència no-violenta i no assisteixen a classe. La setmana passada s'ha fet una vaga molt curiosa: no beure cervesa i cap beguda d'ampolla com a senyal de protesta; es considera que l'ha secundat més d'un 50% de la població. És qüestió d'explotar la imaginació i trobar vies de protesta no violenta que mobilitzi i aglutini la gent. L'Evangeli, però, es revela com la font de resistència per excel.lència. El missatge de Quaresma3 del bisbe Kataliko, escrit des de l'exili forçat, és prou clar: "Aquests darrers temps, vosaltres ho entendreu bé, medito molt la vida que va menar, durant una temporada abans de la seva detenció, Jesús, fugint dels seus enemics. D'aquests textos se'n desprèn un Crist que veritablement 'ha compartit la nostra condició humana, en totes les coses, excepte el pecat' (He 4,15). Jesús va haver de veure com augmentava l'odi cap a ell, sobretot de part dels caps religiosos que veien trontollar la seguretat de l'edifici del seu Temple i la seva fe. Als seus ulls, la manera que tenia de viure i de pregar, la seva llibertat en relació als poders establerts, el seu combat a favor dels pobres i marginats... havia esdevingut insuportable. En resum, la seva manera de donar testimoni de Déu podia provocar avalots i perill de desencadenar una severa intervenció de l'exèrcit romà d'ocupació. Ja sabeu la continuació: calia desempallagar-se de l'agitador, del qui feia nosa... La lògica de l'evangeli no és una lògica del poder, sinó de la creu; 'allò que és feble en el món, ve't aquí el que Déu ha escollit per confondre la força' (1Co, 1,27). L'única resposta a l'excés de mal és l'excés d'amor".