Els rebels defensen la seva acció


RwandaNet
02.05.98


1. Tornarem a estar junts en una abraçada

"Sempre ha estat així en la història de Rwanda. La gent valenta de Gitarama ha donat suport sincer a la lluita per a alliberar Rwanda. Assegurem a la gente de Rwanda que la lluita del poble trencará tots els forrellats, totes la roques i obrirà totes les presons; i els ruandesos martiritzats, humiliats, violats, que vaguen arreu, s'ajuntaran altra vegada en una abraçada de llibertat, independència i prosperitat."

Aquestes eren les paraules del comandant...., un comandant de l'exèrcit rebel, a Mushubati, Gitarama, davant d'uns 600 presos, alliberats recentment de les presons de Bulinga. Aquesta nit, mentre Radio Rwanda diu que el RPA (Exèrcit Patriòtic ruandés) ha matat a 90 infiltrats, el comandant diu el contrari. El comandant continua amb un to apassionat: "Kagame està venent el nostre país als estrangers. Amb l'esquinçament de les vestidures i el toc de trompetes d'altres èpoques, Kagame, el carnicer, intenta explotar els sentiments de la gent heroica de Gitarama. Kagame pensa que la gent de Gitarama ha oblidat la repressió i les massacres que ha desencadenat a la seva pàtria."

2. Un clima de por

L'endemà (), visitem la ciutat de Gitarama. La situació és espantosa. Els refugiats estan marxant de les ciutats de Mushubati, Bulinga, Kayenzi, Nyamabuye, Masango, Musambira, Nyabikenke... És un caos total. Ens trobem amb membres de refresc de l'elit de l'exèrcit governamental, de Gikongoro. Es coneixen pels seus uniformes de camuflament de l'exèrcit i el seu posat agressiu. Tot i que la situació sembla que se'ls hi ha escapat de les mans, el portaveu del RPA, el comandant Sezibera, posa cara somrient davant la situació i s'estima més parlar d'un clima de por i no de conseqüències de la guerra. La majoria de la gent que trobem ens diuen que fugen dels forts i continus combats entre els rebels i el RPA, d'altres diuen que no se senten segurs als seus pobles. Els refugiats estan agrupats, en general, segons els seus grups ètnics.

Tots diuen que als pobles desapareixen persones, que molts han sigut segrestats i han desaparegut. Diuen que han robat les seves pertinences. Potser per això, el comandant rebel conclou: "Poble de Gitarama. On són els nostres fills? On són les nostres filles? On són els nostres germans? Els nostres nens, on són? Per qué han desaparegut tants ruandesos? Està bé violar, torturar, assassinar gent jove i intel.lectuals a les masmorres i als camps de concentració?"

3. Una escola d'entrenament

La guerra continua i la rebel.lió ha reclutat a molta gent jove a Gitarama. La seva força és impressionant. Els rebels consideren que Gitarama és un camp estratègic de batalla. Tenen recursos militars per a entrenar a nous reclutes. Visitem una escola d'entrenament militar en una lloc gairebé inaccessible. El comandant de l'escola diu que el van entrenar en un país estranger, com a membre de les FAR (ex-Forces Armades ruandeses). A l'entrada de l'habitació hi ha una ametralladora. A la paret, dibuixos per a aprendre a muntar les armes. Els nous reclutes rebran lliçons sobre la manera de fugir i sortejar l'enemic sense ser vistos. Gitarama serà terra de combat durant molt de temps.