MEMORÀNDUM
adreçat al
Sr. Blaise Compaoré
president de la República de Burkina Faso
president en exercici de l'OUA
Ougadougou -Burkina Faso
cc:
Caps d'Estat i de Govern dels països membres de l'OUA
Objectiu: Crida a l'OUA per al restabliment de la pau i la seguretat a Rwanda
Sr. President,
La nostra organització, el RDR, és un reagrupament polític de ciutadans ruandesos compromesos per un Estat de dret a Rwanda i per la democràcia, bases per a una veritable reconciliació, pau i desenvolupament durables en el nostre país. Hem reafirmat la nostra condemna del genocidi comès contra els tutsi i condemnat el genocidi encara en curs contra els hutu. Hem demanat que, siguin les que siguin les seves funcions o pertinences ètniques, els autors de crims de genocidi, crims contra la pau i contra la humanitat, així com d'altres violacions dels drets de l'home, siguin identificats per a respondre dels seus actes, cadascú individualment. Per això, considerem que el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda és l'únic marc apropiat per a jutjar els responsables d'aquests crims. La competència d'aquest Tribunal s'ha d'estendre més enllà del termini i jutjar, a més del crims contra la humanitat tal i com estan definits per la resolució nº 955/1994 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, els crims contra la pau i els crims de guerra. La nostra organització, el RDR, no para de convidar cada vegada tots els ruandesos a honorar la memòria de totes les víctimes del drama ruandès, sense excepció, i a evitar d'explotar per a finalitats polítiques les desgràcies que han omplert de dol les famílies i el poble ruandès, així com la humanitat sencera. És per això que nosaltres us adrecem aquest memoràndum, una crida feta a través vostre a tots els caps d'Estat i de governs dels països de l'OUA, demanant-vos de prendre una iniciativa major per a salvar la pau a Rwanda a fi que es previngui la desintegració total del nostre país, en bancarrota a causa de la violència.
Llançada amb el suport del poder ugandès sota la complicitat personal del president Museveni, aleshores president en exercici de l'OUA, aquesta guerra va crear les bases d'una dramàtica cadena de violències sense precedents. Crims contra la pau i contra la humanitat van ser comesos, i es va institucionalitzar una impunitat, amb menyspreu del dret internacional. Així, la Carta de l'ONU, signada el 26 de juny de 1945 a San Francisco, i la Carta de l'OUA, signada el 25 de maig de 1963, són trepitjades des del 1990. Com sabeu, aquestes cartes exigeixen el respecte de la igualtat de sobirania dels Estats, la no intervenció en els afers interiors dels Estats membres i condemnen sense reserves les activitats subversives en el territori dels Estats veïns sobirans. El suport d'Uganda a la guerra d'agressió del FPR a Rwanda atempta contra la Convenció de l'OUA del 10 de setembre de 1969, relativa als aspectes específics referents al problema dels refugiats. Aquesta demana, sense equívocs, als Estats signants, "prohibir, als refugiats residents en els seus respectius territoris, d'atacar un Estat membre de l'OUA, fent ús de les armes o de mitjans mediàtics susceptibles de causar tensions entre els Estats membres". Segons els termes de l'article 102 de la Carta de l'ONU, aquest patrimoni jurídic africà forma part integrant del dret internacional. El conflicte ruandès, que s'ha estès per tota la regió de l'Àfrica Central, es situa, doncs, al marge de tota aquesta legalitat internacional.
Avui, proves aclaparadores que s'obren pas cada vegada més, demostren la perfídia utilitzada per l'Exèrcit del FPR per tal de camuflar la seva gran responsabilitat en el genocidi d'abril de 1994. Fan referència, particularment, a l'atemptat del 06.04.94 contra l'avió del president Habyarimana, a bord del qual també hi viatjava el seu homòleg de Burundi, Cyprien Ntaryamira, així com els seus més pròxims col.laboradors i l'equip francès. Els testimonis fiables disponibles assenyalen el FPR i els seus còmplices com a planificador i executor de l'atemptat, amb gran menyspreu de l'acord de pau d'Arusha, del 4 d'agost de 1993. Segons el dictamen de la Comissió de l'ONU sobre Rwanda, en el seu informe S/1994/1405 del 9 de desembre de 1994, és aquest atemptat el que va "desencadenar greus violacions premeditades dels drets de l'home, incloent-hi violacions sistemàtiques, generalitzades i flagrants del dret internacional humanitari, crims contra la humanitat i actes de genocidi". És escandalós que aquest genocidi sigui vergonyosament explotat com un veritable "fons de comerç" pel règim del FPR, que hi té una gran part de responsabilitat.
Els medis apologistes del règim actual de Kigali persisteixen en l'error de sotmetre l'opinió pública a un dictat d'un pensament únic maniqueu, que presenta el FPR en termes de "bon alliberador", partit en guerra per a parar el genocidi. Per perpetuar aquesta mentida, no es dubta a deixar passar al davant la paranoia sobre la realitat dels fets i donar una importància desmesurada a alguns elements isolats i sistemàticament recargolats. Així, el genocidi de 1994 va obrir un crèdit il.limitat, un xec en blanc, que permet al FPR justificar totes les abominacions passades i actuals, en les quals ell hi té responsabilitats polítiques i criminals evidents. Això també és vàlid per al genocidi dels refugiats ruandesos i burundesos a l'ex-Zaire. Les diferents organitzacions internacionals i congoleses de defensa dels drets de l'home i la nostra organització disposen de proves d'aquest genocidi. Ja en el seu informe del 2 d'abril de 1997 (E/CN. 4/1997/6/add. 2), l'enviat especial de l'Alt Comissari dels Drets de l'Home, el xilè Roberto Garreton, parlava de crims de "privacions col.lectives de la vida". Es tractava d'un eufemisme per a allò que convé anomenar "genocidi", segons els termes de la Convenció per a la prevenció i la repressió del crim de genocidi, del 9 de desembre de 1948. El Sr. Garreton cita en aquest informe més d'una cinquantena d'indrets precisos i enumera els fets sobre aquest genocidi, que es va caracteritzar per "massacres premeditades, la dispersió dels refugiats cap a zones inhospitalàries, el bloqueig sistemàtic de l'ajuda humanitària", etc...
El juliol de 1997, una comissió de l'ONU on hi havia, a més del Sr. Roberto Garreton, la Srta. Bacré Wanly Ndiaye, del Senegal, i Jonas Foli, de Ghana, respectivament relator sobre les execucions sumàries i expert sobre les desaparicions forçades, va examinar més d'un centenar de casos de massacres, tortures, violacions, pillatges i violacions greus dels drets de l'home.Totes aquestes violacions tenien, segons aquests experts "un caràcter sistemàtic, producte d'una preparació prèvia". Sabem que vols de nit amb avions C-130 Gunship, veritables canoners volants, blindats i armats de canons amb míssils, metrallaven els camps de refugiats matant milers de persones innocents. Són aquests crims els que el general Kagame ha reconegut al reivindicar la victòria del Sr. Kabila, en una entrevista concedida al Washington Post, el 9 de juliol de 1997. Arribant a presentar, amb arrogància, el Sr. Kabila com un simple peó, Kagame reivindicava la planificació, força abans de l'octubre de 1996, i la realització de l'ofensiva militar de les forces de l'AFDL. Aquestes, amb el triple objectiu de desmantellar els camps de refugiats hutu, destruir l'estructura de les milícies i fer caure Mobutu "no eren capaces de fer-ho soles". Kagame va anunciar, al mateix temps, que els Estats Units havien pres la "sàvia decisió de deixar-lo fer". No hi ha, doncs, cap dubte que l'AFDL i l'APR van aplicar fredament una estratègia deliberada d'extermini dels refugiats ruandesos i burundesos, a vista de la Comunitat internacional. I, fins i tot, si la Comissió de les Nacions Unides encarregada d'investigar sobre les massacres dels refugiats a l'ex-Zaire, està bloquejada pel poder actual de Kinshasa i no se'n surt per acabar el seu informe, els fets són allà i els testimonis abunden per a documentar aquest genocidi.
Els especialistes de la història del nostre país i la majoria dels ruandesos saben que els INKOTANYI, nom triat deliberadament pel FPR a l'agredir Rwanda, van constituir una milícia de trista anomenada, la història de la qual es remunta al segle XIX. Molt coneguda per les seves atrocitats i el seu vandalisme, aquesta milícia va participar en la consolidació d'un regne de més de quaranta anys de violència, entre 1850 i 1895, a l'interior del país i contra els països limítrofs. Rwabugiri, el rei d'aquella època, va menar moltes campanyes militars, com les guerres d'agressió contra Burundi, Tanzània, Uganda i contra la província congolesa del Kivu, tot i reprimint els moviments populars interiors. L'anàlisi d'aquests conflictes que van marcar la història de Rwanda permet afirmar, sense cap mena de dubte, que el conjunt de les tensions conegudes a Rwanda són d'ordre polític, mentre que el problema de les ètnies només constitueix un problema secundari, sovint instrumentalitzat per a la causa del problema fonamental: la partició justa i equitativa del poder polític, econòmic i cultural, així com la justícia social. Aquesta anàlisi és vàlida per allò que va passar arran de la cèlebre revolució social de 1959 i més enllà, fins els nostres dies.
La història i, potser també, el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, a Arusha, establiran la justesa d'aquest fet important, fent justícia al poble ruandès, tot sencer, del qual les seves diferents ètnies són víctimes d'una campanya de culpabilització col.lectiva sota l'efecte de manipulacions pèrfides de l'opinió pública. En efecte, com es pot explicar, a l'afirmar contradictòriament que el conflicte de Rwanda és fonamentalment ètnic, que d'una banda el president dels famosos Interahamwe, Robert Kajuga, era un dels centenars de joves tutsi d'aquesta milícia, mentre que de l'altra banda, l'anterior president del FPR, Alexis Kanyarengwe, i molts dels seus col.laboradors, entre els quals l'actual president de la República, Pasteur Bizimungu, són hutus? Per això, la campanya de difamació col.lectiva contra tots els "antics dignataris del règim de Habyarimana", dels quals un nombre important es troben al si del Govern actual dominat pel FPR, no té fonament i el seu únic objectiu és la perfídia.
És així que una ideologia racista i feixista continua descrivint el factor ètnic com l'element fundador del problema ruandès, presentant hutu, tutsi i twa, com espècies animals al marge de la resta de la humanitat, nascudes i predestinades genèticament a matar-se entre elles. Això constitueix un treball revisionista de resurrecció del racisme i de la ideologia de "la desigualtat de les races". És així que, en els ambients d'extrema dreta, les tesis que s'oposen a la noció de progrés humà i neguen als negres el pensament i l'organització racional, estan de nou a l'ordre del dia. Els apòstols de Hegel i altres, com Arthur Gobineau, parlen altra vegada d'una Àfrica "antihistòrica" "completament presonera de l'esperit natural", incapaç de moviment i desenvolupament. No s'està molt lluny de les arrels del nazisme, que fundava l'exterminació dels jueus en l'afirmació sense embuts que "la raça semítica comparada a la raça indoeuropea representa realment una combinació inferior de la raça humana". En una declaració recollida pel diari The Shariat, el president ugandès Yoweri Museveni, hauria revelat el secret del que passa a l'Àfrica central al declarar, el 04.04.97, que: "(la seva) la missió és d'encarregar-se que Eritrea, Etiòpia, Sudan, Uganda, Kenya, Tanzània, Rwanda, Burundi i Zaire, arribin a ser Estats federals sota una sola nació... El que Hitler va fer per unificar Alemanya, ho hem de fer també aquí. Hitler era un tipus intel.ligent, ...". Tot porta a creure, doncs, que el FPR està profundament motivat per aquesta mena d'ideologies. Ebri del seu poder militaro-feixista, s'aprofita criminalment de l'apatia de la Comunitat internacional, tetanitzada per l'autoculpabilització a causa de la seva no-assistència a persones en perill arran del genocidi. Explotant aquest com un fons de comerç, el FPR exporta la seva estratègia de guerra contra els altres pobles africans. Projecta capgirar la situació geoestratègica a l'Àfrica central i oriental i més enllà i tot. Així, el secretari general d'aquest front, Denis Polisi, declarava el 15 de juny a Brussel.les que "Rwanda ha esdevingut una peça clau a la regió" i que "no es farà res més sense passar per ella". Afegia que "Rwanda acaba de resoldre el problema del Zaire i es prepara per resoldre'n d'altres a la regió". Quina arrogància hegemònica!
La nostra organització, el RDR, que està entre els grups polítics que representen millor aquest corrent, afirma que el que distingeix les nacions no són ni les ètnies ni les llengües sinó, més aviat, una comunitat d'idees, interessos, afeccions, records i esperança. Pensem que és criminal ressuscitar aquesta mena de "pangermanisme" hitlerià que consistia a "anar a mesurar els cranis de la gent" per prendre'ls per la força, dient-los-hi: "tu ets de la nostra sang, ens pertanys". Compartim i respectem l'esperit i la lletra de la Carta de l'OUA i de la Carta africana dels drets de l'home i dels pobles, que van ser ratificades per les diferents legislacions del nostre país. Inspirant-se en la Declaració universal dels drets de l'home, aquestes cartes consagren el principi de la sobirania dels pobles i els ciutadans, incloent el seu dret inalienable a no obeir més que un poder consentit democràticament pel poble, la nostra darrera reivindicació.
La Comunitat internacional, en general, i els països membres de l'ONU i de l'OUA, en particular, que van fallar en els seus compromisos, dels quals el de prendre les "mesures necessàries per al manteniment i el restabliment de la pau i la seguretat internacionals" a Rwanda i a la nostra regió, poden encara recuperar-se'n per tal de donar esperança al poble ruandès i a la humanitat. El poble ruandès us estarà agraït per la vostra contribució a la recerca d'una solució política duradora, garantint l'Estat de dret, la veritat sobre el drama ruandès, la justícia i la democràcia, bases de la veritable reconciliació, de pau i desenvolupament durables a Rwanda. Més concretament, us demanem de fer servir el vostre poder de president de l'Organització de la Unitat Africana, a fi que en el curs d'aquest pròxim exercici els resultats següents siguin assolits:
1. Represa i manteniment de Rwanda a la llista dels països administrats per l'òrgan central del mecanisme de l'OUA sobre la prevenció, la gestió i el reglament dels conflictes.
2. Aturada definitiva del genocidi i les massacres del poble ruandès.
3. Condemna sense reserves del genocidi comès contra els refugiats ruandesos i burundesos al Congo/ex-Zaire.
4. Manteniment i intensificació de les accions humanitàries urgents i efectives en favor dels supervivents del genocidi i de les massacres a Rwanda.
5. Protecció, assistència i no expulsió dels refugiats ruandesos que han buscat asil en els diferents països africans.
6. Suport diplomàtic per a un tractament polític del conflicte i mediació per a l'obertura de negociacions entre el Govern ruandès, dominat pel FPR, i els diferents grups d'oposició, en vista de la restauració de la legalitat constitucional i les institucions democràtiques a Rwanda.
Amb els nostres sentiments de més profunda gratitud per la vostra intervenció per tal de salvar la pau a Rwanda, us preguem que accepteu, Excel.lència Sr. President, la certesa de la nostra més alta consideració.
Pel RDR
François NZABAHIMANA
President