La visita del President americà Clinton a Uganda i Rwanda, el 25 de març de 1998, és l'ocasió per tornar a cridar l'atenció sobre la situació de guerra i depuració ètnica que viu Rwanda des de l'u d'octubre de 1990, data en la qual el FPR va començar la guerra venint d'Uganda, amb el suport d'aquest país.
La visita del President americà és un esdeveniment històric per a l'Àfrica i per a Rwanda. En la carta que li hem adreçat, el 13 de març de 1998, li hem volgut expressar la nostra reprovació i la de molts ruandesos, i atraure la seva atenció sobre el fet que aquesta visita no ha de constituir un vot de confiança pur i simple a l'actual règim dictatorial de Rwanda. En el moment que molts països fan memòria per tal de jutjar els culpables i còmplices dels crims contra la humanitat comesos fa 50 anys a Europa, hem volgut atraure l'atenció del President americà sobre el fet que es trobarà amb persones que tenen les mans brutes de sang de centenars de milers de dones, nens i civils innocents i que, aquestes persones, simplement, haurien de comparèixer davant dels tribunals internacionals a fi de ser jutjades pels crims contra la humanitat, crims de guerra, crims contra la pau i crims de genocidi que han comès i continuen cometent.
Els ruandesos han conegut moments terribles, particularment el 1994, quan milers de tutsis van ser assassinats. Entenem que el President americà vulgui fer un gest en memòria de les víctimes d'aquest genocidi. El que és menys concebible és que faci aquest gest en companyia dels que, com el general Kagame avui en el poder, estan entre els principals arquitectes del calvari del Poble ruandès.
La decisió de fer una guerra és una decisió greu, de conseqüències terribles. Començant la guerra, l'u d'octubre de 1990, els dirigents del FPR i els seus aliats sabien perfectament que trencaven el fràgil equilibri de la societat ruandesa. Fent una guerra amb l'estratègia de desplaçament de població, obligant a més d'un milió de persones a viure durant més de tres anys en camps de desplaçats a l'interior del país, mantenien i feien augmentar els odis i les rancúnies. L'assassinat del President Habyarimana i la guerra a ultrança que se'n va derivar van exacerbar l'odi i afavorir el genocidi. Segons els responsables del FPR i del mateix Kagame, era el preu a pagar. El FPR, sota la direcció de Kagame, ha de ser tingut com a co-responsable d'aquest genocidi, al mateix nivell que els altres actors.
Kagame, amb qui es troba el President americà aquest 25 de març a Kigali, continua ordenant al seu exèrcit que assassini la població en "operacions de represàlies" o "operacions de neteja" per combatre els infiltrats. A Kagame li fan costat, en aquesta tasca de depuració ètnica, els seus dos braços drets -Karenzi Karake en el centre del país i Nyamwasa al nord. Aquests dos personatges ja tenen anomenada per l'assassinat de personalitats polítiques i massacres de població civil al sud i a l'est del país.
Aquestes operacions s'inscriuen en la política de depuració ètnica del general Kagame d'ençà que va començar la guerra i, sobretot, des de la presa del poder. Kagame, home de guerra i no home de pau, manté una guerra absurda i suïcida de la qual, així com en el genocidi contra els tutsi, en vol obtenir una justificació de la seva política de depuració ètnica i la legitimitat del seu poder. El genocidi de què van ser víctimes els tutsi i la situació de guerra mantinguda a Rwanda, permeten a Kagame amagar les seves pròpies responsabilitats en el drama ruandès, en l'assassinat de personalitats polítiques i en el genocidi de què els hutu són víctimes.
Lamentem també que la visita del President americà a Rwanda es faci quan la comissió d'investigació sobre les massacres de refugiats a l'est del Zaire encara no ha acabat els seus treballs. L'octubre de 1996, l'Exèrcit Patriòtic Ruandès, sota la direcció de Kagame, va atacar els camps de refugiats als Zaire provocant la mort i desaparició de més de 400.000 persones. Moltes organitzacions internacionals i organitzacions de defensa dels drets de l'home van fer informes molt clars i precisos, fent esment de massacres de caràcter genocida dels refugiats hutu a l'ex-Zaire. Es tracta, sobretot, dels informes de R. Garreton, la Federació Internacional dels Drets de l'Home, Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Metges sense Fronteres, Psicòlegs per als Drets Humans i d'altres ONGs que estaven presents en els camps de refugiats.
La visita del President americà a Rwanda no pot, en cap cas, exonerar el FPR, el seu exèrcit i el seu comandant en cap, el general Kagame, del genocidi comès a l'ex-Zaire contra els refugiats.
La missió d'investigació internacional, dirigida pel Consell de Seguretat de Nacions Unides, per fer la llum sobre les massacres dels refugiats ruandesos a l'ex-Zaire, no ha pogut començar els seus treballs en els terminis acordats ja que s'han posat moltes traves per a l'inici de les seves activitats. El Consell de Seguretat de Nacions Unides ha acceptat el xantatge de Kabila, que ha exigit i obtingut la modificació de la composició d'aquesta comissió, així com el seu mandat. Kabila també li imposa el seu ritme de treball. Nosaltres hem condemnat el laxisme amb què el Consell de Seguretat de Nacions Unides porta aquest assumpte. És com si s'acceptés que una persona acusada de crims contra la humanitat triés ella mateixa els seus investigadors, definís els seu mandat i nomenés els jutges.
En el moment de l'atac als camps, l'octubre de 1996, el Consell de Seguretat de Nacions Unides havia votat una resolució per a l'establiment d'una força multinacional destinada a protegir els refugiats ruandesos. És lamentable i del tot condemnable que els Estats Units, membre influent en el si del Consell de Seguretat de Nacions Unides, vagi obstruir el desplegament d'aquesta força que, sens dubte, hauria permès salvar la vida de molts milers de persones.
La seva actitud en aquell moment, tot i ser sens dubte per raons ben diferents, és semblant a la que va prevaler l'endemà del 6 d'abril de 1994. L'ambaixada dels Estats Units a Rwanda va ser la primera en evacuar, quan mesures més enèrgiques, preses en concertació amb els altres països o al si del Consell de Seguretat de Nacions Unides, on els Estats Units hi tenen un pes important, haurien impedit l'exterminació de la població.
Molts ruandesos no entenen l'actitud dels Estats Units, ja sigui l'endema del 6 d'abril de 1994, o bé en el moment de l'atac als camps i la massacre dels refugiats a l'ex-Zaire pel FPR, o actualment, amb el suport que aporten a la dictadura militar en el poder a Kigali i la seva política de depuració ètnica.
Ara no insistirem sobre els nombrosos detalls i els diferents indrets dels crims comesos per l'exèrcit en el poder a Kigali. Els informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch, US Bureau of Democracy, Human Rights and Labour, són prou eloqüents i clars sobre la depuració ètnica i la violència que prevalen a Rwanda. Les massacres de molts milers de persones a les prefectures de Byumba i Ruhengeri pel FPR, la massacre de més de 5.000 persones el 22 d'abril de 1995 a Kibeho, la massacre de més de 8.000 persones a les coves de Ruhengeri, les massacres de Kanama, la massacre de refugiats a l'ex-Zaire i moltes d'altres, mostren suficientment que els amfitrions del President americà Clinton, entre els quals el mateix Kagame, tenen sang de nens, dones i civils innocents a les mans. No caldrà esperar 50 anys per condemnar la política feta pels Estats Units a l'Àfrica Central i especialment a Rwanda i per fustigar el suport que aporten als criminals en el poder a Kigali.
L'atac del Zaire, la destrucció dels camps i la massacre dels refugiats no han resolt els problemes i el conflicte ruandès: la depuració ètnica continua a Rwanda, la guerra mantinguda pel règim contra la població que no es vol sotmetre pren cada cop més amplitud; més de 150.000 persones es podreixen a les presons-nínxols; la justícia no és creïble pel fet que no s'inscriu en un quadre global que permetés arrestar els criminals en el poder, i el diner dels socis capitalistes destinat a la reconstrucció és invertit en l'esforç de guerra, reforçant un règim que mata. És per això, que voldríem que la visita del President americà Clinton fos l'ocasió per prendre iniciatives noves i coratjoses que duguessin el règim del FPR a parar les massacres de civils i obrir negociacions destinades a crear mecanismes que garantissin la seguretat de cada ciutadà i l'establiment d'institucions legítimes i democràtiques.