Carta oberta a Romano Prodi per un missioner italià del Kivu

Romano Prodi, cap del govern italià, ha lliurat aquest dijous 27 d’agost de 2007 el premi abolicionisme de l’any 2007 al president de Rwanda, Paul Kagame, per haver abolit la pena de mort al seu país. “No és pas una batalla fàcil”, ha remarcat el Sr. Prodi, convidat pel moviment “Nessuno tochi Caino” (Que ningú toqui Caín) sorgit del petit Partit Radical, en el moment de lliurar el seu premi -una escultura de bronze representant la terra amb dos nens- al Sr. Kagame.

Aquest gest de Romano Prodi no ens anima, al contrari, troba tota la nostra desaprovació i condemna. Li hem adreçat aquesta carta oberta.

Estimat Romano Prodi,

Em permeto adreçar-me a tu amb el teu nom perquè sóc un emilià com tu, no d’origen sinó d’adopció. Visc a Parma, a l’institut per les Missions Estrangeres construït per un gran emilià, el benaurat bisbe monsenyor Guido Maria Conforti. Avui aquest institut és ben conegut amb el nom de “Missioners Xaverians de Parma”. És a partir d’aquesta casa que els aguilons sempre han agafat el vol per arribar arreu del món i anunciar l’únic evangeli de Jesucrist, fet d’amor, justícia i drets humans.

Des de fa uns quants anys, amb els meus germans, provinents tots d’aquest mateix institut, treballo com a missioner a la República Democràtica del Congo, a la frontera amb Rwanda, tot intentant construir en aquesta bella regió la civilització de l’amor i la fraternitat. He viscut las conseqüències del genocidi ruandès amb l’acollida el 1994 de milers i milers de refugiats a la província del Kivu Sud, en particular a la ciutat de Bukavu. He viscut les diferents guerres d’alliberament del Congo amb el suport ruandès, fins que es va acabar amb els tristos actes de maig-juny 2004, quan els soldats amotinats del coronel Mutebusi amb les forces militars del general Nkunda, tots dos amb trets somàtics ruandesos, van prendre la ciutat de Bukavu i també van intentar, amb més d’una trentena de trets, obrir una bretxa al gran portal de la meva ràdio, Marie Malkia wa Amani (Radio Maria Reina de la Pau).

No sé si estàs al corrent que la situació de la regió continua sent alarmant i molt precària. Els vents de guerra bufen insistents i semblen no acabar-se, creant pànic i por enmig de les poblacions inermes que des de 1998 han vist sucumbir ben bé quatre milions i mig dels seus germans i germanes.

El dijous 27 d’agost, estimat Romano Prodi, tu, amb els teus amics radicals, t’has prestat a un joc polític brut. Eres present a la cerimònia d’atribució del premi “Abolicionista de l’any 2007”, convidat per l’associació “Que ningú toqui Caín”, associació del Partit Radical promotora del premi, i tu mateix has lliurat el premi al president Paul Kagame afirmant que “era un gest valent i de reconciliació”, “ple d’esperança”.

Estimat Romano Prodi, has fet malament anant-hi, t’havies d’haver quedat a casa i pensar més aviat en les coses més necessàries i urgents d’Itàlia, que espera de tu reformes concretes. Estic a favor de l’abolició de la pena de mort. El mes de juny vaig saludar amb alegria la decisió del govern ruandès. Però el que s’ha escrit no correspon a la realitat que el poble ruandès està vivint, que viu en la por i terror quotidians.

El teu gest no troba la meva aprovació, ni la dels missioners italians que treballen en aquestes zones turmentades del Kivu i que han estat testimonis d’innombrables violències perpetrades per soldats ruandesos, matant, robant, violant i, fins i tot, com es diu arreu, escampant la SIDA.

No és el moment de parlar-te de tot el festí macabre que els soldats ruandesos han comès i que marca els nostres ulls i els nostres cors, i que demana una justícia veritable i equitativa.

Estimat Romano Prodi, estic molt decebut amb tu. No has pensat les conseqüències del teu gest. “Te n’has fotut” de tots nosaltres i de la gent que afectuosament acompanyem en aquesta vasta regió dels Grans Llacs. Has posat més aviat tota la teva confiança en una simple paraula del president Paul Kagame i li has lliurat el premi sense demanar-te gaire per què.

És trist! Amb tot, cada vegada que m’he trobat amb algú de la diplomàcia italiana sempre m’ha repetit: “ho sabem tot, ho coneixem tot...”. No, no n’hi ha prou amb una llei de deu articles sobre l’abolició de la pena de mort per tancar les immenses ferides encara ben obertes i per garantir el respecte dels Drets Humans i una equitativa administració de la Justícia.

Kagame ha abolit la pena de mort, però per què ho ha fet?

· És la seva estratègia per acontentar Occident, esperant sobretot continuar rebent els seus beneficis i quedar bé davant la comunitat internacional que li ha imposat, com a condició “sine qua non”, acabar amb els processos en primera instància pel que fa als acusats de genocidi, per a la fi del 2008.

· Kagame vol posar les seves àvides mans, clarament genocides, sobre tota aquesta massa de ruandesos acusats de participació en el genocidi de 1994 (unes 43.000 persones) que viuen a l’estranger i obtenir-ne la seva extradició per poder-les fer jutjar per la justícia ruandesa.

· Kagame és molt maquinador i la llei sobre l’abolició de la pena de mort a Rwanda amaga altres intencions polítiques. Kagame vol ser més lliure per fer i desfer com vulgui i actuar com un dictador per continuar matant, i a partir d’aquest 27 d’agost de 2007 amb el consentiment d’Itàlia. Em sento terriblement menystingut i ferit en la meva identitat patriòtica d’italià i en la meva consciència cristiana.

· A Rwanda, encara avui, hi ha gent que mor, que es fa desaparèixer, que és sotmesa a la crueltat dels tribunals populars dels gacaca. Els suïcidis a Rwanda augmenten a causa d’aquests “gacaca”.

· A les províncies del Sud i Nord Kivu a la RD del Congo encara hi ha una presència, gens menyspreable, de militars ruandesos. Els infiltrats passen lliurement les fronteres. Militars vestits de civil es passegen pels carrers de les ciutats d’Uvira, Bukavu i Goma. Una ordre d’arrest internacional per crims de guerra i crims contra la humanitat ha estat emesa per al general Laurent Nkundabatware, però, lliure de tot moviment, continua sembrant la por i la inseguretat, i prepara amb la complicitat de Kigali una 3ª guerra

· Sí, una nova guerra es prepara. Tothom en parla, tothom en coneix els promotors, però ningú hi fa res. La regió dels Grans Llacs només interessa Occident per les riqueses del subsòl que serveixen per enriquir i construir la “nova Kigali”.

Ara que ja s’ha fet la bestiesa, com s’hi pot posar remei?

Molt estimat Romano, no sé si tens la valentia de reparar els danys que has fet a tots aquests missioners italians de la regió dels Grans Llacs (n’hi ha força), i als quatre milions i mig de víctimes innocents de la guerra que des de 1998 ha castigat les províncies del Kivu, Ituri i Maniema.

Molt estimat Romano, fins i tot t’he donat el meu vot per esdevenir president del govern italià; em pensava que alguna cosa canviaria i que es traçaria un nou camí de relacions de solidaritat amb els països emergents i en estat de guerra. Ahir Veltroni, avui tu, els dos heu fet vostra la causa de Rwanda.

El camí de la reconciliació dels ruandesos és llarg i ple de dubtes. Aleshores, us prego de pressionar el govern ruandès cap a un diàleg inter-ruandès, i ajudar-lo a qüestionar-se i reconèixer els seus errors, donant així al poble ruandès i a tota la comunitat de la regió dels Grans Llacs l’esperança d’un futur de pau i serenitat.

T’agraeixo, president del govern italià, la bondat que has tingut llegint-me i escoltant-me. He fet servir una fórmula familiar perquè crec que “la roba bruta s’ha de rentar en família”.

Salutacions fraternes.

Roma, 1 de setembre de 2007

Pare Luigi le Stocco, dels missioners xaverians de Parma.