* A Rwanda, la gent s'està morint a les presons. Continuen sent apallissats. Són empresonats davant qualsevol acusació particular de complicitat en el genocidi del 94. No hi ha cap judici. Qui hi entra no en surt.
* S'estan fent rentats de cervell sobretot als més joves, d'edats compreses entre els 14 i els 18 anys. El rentat consisteix bàsicament en carregar-los amb un fort complexe de culpabilitat.
* En els carnets d'identitat ja no hi consta l'ètnia a la qual pertanyen, però quan van a fer el canvi de carnet els posen en una llista. De cara enfora es mantenen les formes, però la realitat és que la diferenciació ètnica hi és present més que mai.
* Tothom sofreix. Els que vénen del Zaire, vénen amb un deseiximent total, es deixen anar, no tenen ànsies de lluitar. Veuen que la vida és duríssima i moren. Com també proliferen els suïcidis.
* Els que han tornat del Zaire, expliquen barbaritats. Van ser els soldats ruandesos que van cometre les massacres.
* A Kigali, la vida és molt exuberant, no té res a veure amb la resta del país.
* Els guanyadors ocupen els llocs més importants. No són vistos com a salvadors. La gent desapareix. No tenen res per a menjar. Gairebé no es poden moure del seu poble, els és molt difícil poder desplaçar-se pel país. Els controls són molt forts i perillosos.
* Els blancs són tolerats, però no són ben vistos. Les ONGs ja pràcticament han marxat totes.
* És molt difícil poder denunciar les injustícies, a part de què la clerecia, que ho hauria de fer, també està dividida.
* No volen que els enviem medicaments. Algunes partides han sigut retingudes a l'aduana de l'aeroport fins a quatre mesos.
* Per a poder obtenir el permís de treball, cal pagar unes quantitats altíssimes, d'entre 1.000 i 2.000 dolars. Volen controlar les ajudes. Fa la impressió que els cooperants molesten. Hi ha una estructura de poder absolutament piramidal.
* Des de Ràdio Kigali, s'arriben a dir coses com: cal que les dones acusin als seus marits si creuen que van ser còmplices del genocidi.
* Des del nostre Primer Món, s'hauria de fer alguna cosa, però que fos efectiu. Des de dins no es pot fer res. Una prioritat fóra demanar judicis pels que estan a les presons.
* Ara, els soldats han renovat l'armament, tenen metralletes noves. Una segona prioritat fóra tallar totes les ajudes que van destinades a comprar armament i aquelles en què no es pot assegurar que arribi al poble.
* Se sap que l'armament que va servir per l'ofensiva del Zaire, passava per Rwanda. És imprescindible tallar, de la manera que sigui, l'arribada d'armament.
* Hi ha alguns infiltrats a la regió dels volcans, però molt pocs i sense organització de cap mena. Han de passar el llac Kivu amb piragües i quan arriben són fàcilment abatuts. Més que res, el tema dels infiltrats és un subterfugi per a continuar massacrant.