Avui
Lali Sandiumenge
08.11.96
Pierre Ruterana va néixer a Ruanda fill de mare tutsi i pare hutu. Investigador
del principal organisme de recerca francès, Ruterana assegura que el conflicte
als Grans Llacs no és ètnic, és una lluita pel poder a costa de la meitat de la
població.
"No es reuneix ni una sola condició perquè els refugiats hutus puguin tornar a Ruanda"
L.S. N'hi ha prou a desplegar una força internacional al Zaire?
P.R. És una solució temporal, no duradora, però ara hi ha urgència per la
vida de
L.S. Està dient que el conflicte a l'est del Zaire és una operació darrera la qual hi ha els EUA?
P.R. És una operació que té els seus orígens als anys 80, quan els EUA van ajudar a instal·lar Yoweri Museveni, un tutsi, en el poder de Kampala (Uganda), amb l'ajut de l'exèrcit de refugiats tutsis ruandesos. Els quadres del poder a Kigali (Ruanda) vénen de l'exèrcit de Museveni. Ara acaben de prendre el poder a Burundi, són els mateixos, i ara intenten apoderar-se de la part més rica del Zaire, la de l'est, que té urani, coure, or, diamants... El Zaire és el país africà més ric en mines després de Sud-àfrica.
L.S. S'està desintegrant el Zaire?
P.R. És un caos complet. És una país que té uns 120 idiomes diferents, amb clans diferents, ningú s'entén amb ningú...
L.S. La comunitat internacional i l'ACNUR instiguen els refugiats ruandesos a tornar a casa. Pensa que es donen les condicions perquè ho facin?
P.R. Miri, li donaré un exemple: un capellà català que ha viscut a Ruanda durant més de vint anys ens deia fa poc que les condicions més o menys es donaven. Aquest capellà fa un mes va anar als camps. Va convèncer un director d'escola de tornar, però aquest deia que no hi havia condicions de seguretat. Finalment, em va dir que el va convèncer de portar-lo a la seva comarca, i sap què va passar?, que al cap d'uns dies l'exèrcit el va matar i va matar catorze persones més. Això són històries que passen cada dia. Els dels camps ho saben, els de dintre també, i nosaltres, a fora, també. Hi ha gent que desapareix diàriament. No es dóna ni una sola condició perquè es pugui tornar.
L.S. Aleshores, quin és el futur dels refugiats? Ser-ho indefinidament?
P.R. Ara mateix cal protegir-los. Crec que hi ha prou lloc al Zaire perquè hi visquin una temporada llarga, perquè els poders a l'Àfrica no duren tant.
L.S. Qui són els banyamulengue?
P.R. Són tutsis que van sortir de
Ruanda, diuen que fa dos-cents anys. Nosaltres ho dubtem, pemsem que és un
muntatge.
L.S. Vostè no en té constància?
P.R. No. Deuen portar un anys al Zaire, almenys molts fa 30 o 40 anys que hi són. El Zaire existeix com a nació des del 1962 i tota la gent que hi havia aleshores eren zairesos. I ara es diu que tenen un problema de nacionalitat, que han de tornar a Ruanda... A Ruanda estan tornat els que en van sortir el 1959, quan van marxar tots els quadres tutsis dels país. Van marxar enduent-se tots els seus béns cap al Zaire, Burundi i Uganda. I ara han tornat.
L.S. Una comissió de l'ONU diu que el Zaire està armant les milícies hutus als camps...
P.R. El Zaire és un país completament corromput. Qualsevol tràfic d'armament
que s'hi pugui fer serà completament acceptat. El FPR (Front Patriòtic Ruandès)
va prendre el poder a Ruanda fent fora una gran part de la població, i ara no
volen admetre cap persona que formi part de l'altra ètnia. O la comunitat
internacional pressiona el FPR perquè integri tota la comunitat ruandesa, i que
aquesta participi en la gestió del país, o la gent s'enfrontarà si troba els
mitjans per fer-ho. El FPR pot comprar armes i els altres s'espavilen. Les
milícies hutus tindran armes de l'exèrcit zairès, però l'exèrcit zairès en
aquesta zona està completament desorganitzat. Què es pot fer? La població no
pot tornar perquè no té seguretat. Els militars tutsis i l'ONU, cosa que és
pitjor, els forcen a fer-ho, però els refugiats estan marxant cap a l'interior
del Zaire. L'exèrcit que forma part
dels refugiats intenta defensar l'entorn zairès on són. Això també s'usa com a
pretext per entrar a aquesta zona dient que l'exèrcit dels genocides està
combatent amb l'exèrcit zairès...
L.S. Però part d'aquesta població refugiada va participar en el genocidi de Ruanda del 1994.
P.R. Jo no en diria genocidi. O bé diria genocidis, o bé diria holocaust de
L.S. Vostè és fill de mare tutsi
i pare hutu, són corrents els matrimonis mixtos?
P.R. Sí. La lluita no és interètnica, és una lluita política que està esclafant el poble. A Ruanda aquest tema és fàcil de manipular perquè hi ha només dues ètnies. Això no es pot fer a altres països, perquè hi ha molts més grups. El problema és que això no s'entén a l'estranger.
L.S. Què passarà? Quin paper hi poden jugar els països occidentals?
P.R. Jo faria una crida perquè l'exèrcit marxi de la zona i perquè els EUA deixin d'ajudar Ruanda. Li donen suport en dòlars: els crèdits que arriben al país van directament a l'exèrcit. El paper d'Europa està completament destrossat. França i Bèlgica han estat aliats dels hutus i els hutus tenen l'etiqueta de genocides penjada a l'esquena. I per tant aquests països no hi poden intervenir sols. Demanen el suport de l'ONU, que està controlada pels EUA.