ARRIBA LA PAU?

Inshuti

Octubre 2005

Eleccions municipals, parlamentàries i presidencials a Burundi, que han culminat amb l’elecció de l’exguerriller de les Forces de Defensa de la Democràcia (FDD), Pierre Nkurunziza, com a nou president del país el 19 d’agost passat. Preparació d’eleccions a la República Democràtica del Congo que haurien de realitzar-se abans d’un any, segons els terminis previstos. Refugiats que comencen a retornar a ambdós països després de molts anys d’exili als camps de Tanzània. Tot sembla indicar que la pau arriba a aquests dos països després de tants anys d’invasions, matances, saqueig, guerra... La població està exhausta, però sembla que un nou període carregat d’esperança s’obre per a una gent que ha patit molt. Capítol a part mereix Rwanda, que des de fa anys gaudeix de la pau dels cementiris, una pau falsa fonamentada en la injustícia i l’opressió d’un règim que ha gaudit de molts favors de part de la comunitat internacional.

Dels tres països, el que sembla tenir-ho més de cara és Burundi. El procés de transició s’ha fet bé. La part més delicada, la fusió dels dos exèrcits, es va consolidant, malgrat les lògiques reticències assentades en una experiència secular. El partit guanyador, la CNDD-FDD de Nkurunziza, incorpora a les seves files no tan sols hutus, sinó també tutsis. Els dos partits tradicionals, el FRODEBU (hutu) i l’UPRONA (tutsi), han obtingut uns resultats molt minsos. Malgrat les bones perspectives, 250.000 dels 350.000 refugiats que hi havia a Tanzània encara són reticents a tornar. Una vídua burundesa hutu refugiada a Tanzània amb una sola filla que estudia secundària, davant la possibilitat de dur la seva filla a Burundi, a poca distància, per prosseguir els estudis a causa del tancament de les escoles dels camps de refugiats, opta per enviar la seva filla a estudiar a Dar es Salaam, a una distància considerable, amb penes i treballs; no se’n fia, bàsicament perquè la filla és l’única persona que li resta després de la mort de tots els seus familiars durant la guerra. És un exemple entre molts del grau de desconfiança que el procés encara genera en la població refugiada i que és un termòmetre sovint més fi que tots els altres indicadors. Cal esperar, però també cal dir que el procés és molt esperançador.

El aires que es respiren a dues de les ciutats més castigades de la República Democràtica del Congo, Bukavu i Uvira, són de reconstrucció, de sortida d’un túnel i inici d’un procés que no té marxa enrere. Alguns refugiats, pocs, estan tornant i la resta espera el repatriament que l’ACNUR s’ha compromès a dur a terme a curt termini. Una zona de l’est entre les ciutats de Goma i Butembo roman inestable pels atacs sanguinaris contra la població perpetrats per un grup anomenat Rastes, armats i finançats des de Kigali; s’acusa a les milícies hutus de formar-ne part, però són acusacions falses que pretenen justificar el control de la zona per part del règim ruandès en nom de la seguretat de Rwanda. El cert és que l’única amenaça per l’actual període de transició al Congo continua sent Rwanda amb les infiltracions difícils de controlar des del Congo a fi de mantenir el control de certes zones de l’est congolès.

A Rwanda estan en ple funcionament els tribunals gacaca que estan jutjant a presumptes culpables de les matances tutsis de 1994, amb l’objectiu d’accelerar els processos pendents que la justícia ordinària no pot atendre per congestió. A la pràctica, suposa una nova purga després de les moltes que ja hi ha hagut, i alhora mantenir l’espasa penjada sobre el cap de moltes persones que es troben sota la intimidació de ser detingudes en qualsevol moment. Ningú del règim és acusat, malgrat les evidents responsabilitats en matances perpetrades tan a dins de Rwanda com al Congo. Els darrers mesos hi ha hagut nombroses fugides de població ruandesa cap als països veïns, però el mes de juny 8.000 ruandesos refugiats a Burundi eren obligats a retornar per part del mateix govern burundès d’acord amb l’homònim de Rwanda. Si no es va molt en compte, l’evolució del país podria dur a una nova implosió social de conseqüències molt greus.