Parlant amb gent que fa molts anys que viu i treballa a Rwanda és quan ens adonem de la increïble tergiversació que se n'ha fet. Ens han quedat gravades algunes de les coses que ens deien, i que no poden esbombar públicament per no posar-se en perill, ells o els seus col.laboradors. En reproduïm algunes anònimament, donant fe de la seva autenticitat:
* "Vaig ser molts anys rector d'una parròquia, a l'est del país. El 1994, van arribar els interahamwe i van matar els 1.000 tutsi que s'havien refugiat a l'església, sense que pogués fer res per evitar-ho. Pocs dies després, van arribar els militars tutsi i van matar 10.000 hutu. Dels primers se'n va parlar arreu, els segons com si no existissin".
* "El més fotut d'aquest conflicte és que la gent no sap distingir els botxins de les víctimes. De l'Argentina o de Xile, aquí tothom tenia clar que els militars colpistes eren els botxins i la gent compromesa de base, les víctimes. En canvi, de Rwanda, la gent creu que els botxins són els bons de la pel.lícula quan és clar que l'extremisme ha vingut i ve primer dels tutsi i no dels hutu".
* "Cal treure a la llum tots els testimonis de les massacres que el FPR va cometre al nord i a l'est del país des del 1990 fins al 1994. Van buidar de gent tot el nord, torturant i matant aquells que trobaven i provocant la fugida cap el sud de la resta de la població. Això i les massacres bestials de hutu a Burundi, l'octubre de 1993, són fets clau per entendre les massacres de tutsi de 1994".
* "Un dia m'arriba una dona tutsi desesperada i plorant i em diu: "el 1994, els hutu em van matar el marit i un fill i ara, els tutsi, els que creia que eren els meus, m'acaben de matar els dos fills que em quedaven". En realitat, els tutsi que ara tenen el poder són els que han vingut d'Uganda i Burundi i no els importa gens la vida dels tutsi de l'interior. De fet, al poble on sóc, des que han arribat, han prostituït a totes les noies tutsi, humiliant-les fins a l'extrem".
* "Per saber qui va desencadenar les massacres el 1994, és important veure a qui van beneficiar: els tutsi del FPR, vinguts d'Uganda i Burundi, als quals poc importava la vida dels tutsi de l'interior. Amb les massacres de tutsi, han diabolitzat els hutu i han construït la seva pròpia teoria del genocidi, que ignora les víctimes hutu (molt superiors en nombre) i així s'han guardat les espatlles per molt temps".
* "La guerrilla hutu actual ha anat augmentant perquè molts dels homes joves que queden, prefereixen llançar-s'hi abans d'anar esperant que qualsevol nit els soldats arribin per matar-los, com fan totes les nits. No tenen altra sortida. El mateix govern tutsi, que no té cap ganes de negociar res ni de reconciliar-se amb ningú, els hi ha empès. Quan la guerrilla fa un atac, els soldats tutsi arriben al lloc i comencen a matar la gent del poble. Fins a cert punt, ja els hi està bé l'existència d'aquesta guerrilla perquè així poden continuar eliminant més gent sense que ningú els ho pugui retreure".
* "La població civil no acostuma a ser assassinada per la guerrilla, sinó pels soldats. Altra cosa és la informació que dóna l'ARI (Agència Ruandesa d'Informació) que sempre atribueix les matances als guerrillers".