Un nou ordre s'està imposant a l'Africa, on els Estats Units estan guanyant la influència que perd Europa. Amb ajuda de les multinacionals, Washington està conquistant el continent sense enviar-hi cap soldat. Es la nova colonització.
EUA s'imposa en el continent mentre Europa hi perd influència
Els esdeveniments de l'últim any a l'Africa subsahariana, que molts observadors s'obstinen a considerar només com a guerres ètniques i tribals, han començat a reflectir el canvi de poders i d'aliances que s'està produint al continent. El conflicte a la regió dels Grans Llacs, la caiguda de Mobutu a l'antic Zaire, el cop d'Estat al Congo-Brazzaville, el suport d'Angola al president Laurent Kabila, les sancions de l'ONU a UNITA i tot el que està succeint respecte al Sudan, permeten poder entreveure tres fets nous.
En primer lloc, s'observa que els antics líders marxistes i aliats de l'ex-URSS són ara les columnes fonamentals del nou ordre africà, malgrat que la seva legitimació no ha passat per les urnes sinó per la força de les armes. En segon lloc, que França, i amb ella tot Europa, està perdent influència sobre el continent africà i també els seus beneficis econòmics, precisament quan s'hi estan descobrint nous i immensos jaciments petroliers. En tercer lloc, resulta evident que el dissenyador del nou mapa són els Estats Units.
Els Estats Units estan conquistant l'Africa sense enviar-hi cap soldat i donen suport a governs (Uganda, Ruanda, Burundi) que han arribat al poder per la força de les armes, i se serveixen per tal d'aconseguir-ho d'alguns experts ben emplaçats i amb el decisiu suport, fins i tot logístic, de diverses multinacionals. Durant la seva inexplicable marxa triomfal cap a Kinsasha, Laurent Kabila es desplaçava en un dels avions particulars de Jean-Raymond Boulle, accionista principal de l'American Mineral Fields (AMF), la seu principal de la qual es troba a l'estat nord-americà d'Arkansas, del qual va ser governador Bill Clinton.
Fins fa un any, no hi havia multinacionals nord-americanes a l'antic Zaire. No obstant, avui controlen els primers llocs del mercat del cobalt, de l'or i dels diamants.
Una vegada estabilitzades Uganda, Ruanda, Burundi i el Zaire, José Eduardo Dos Santos, líder del Moviment per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), moviment exmarxista secundat ara pels Estats Units, va començar la seva ofensiva contra l'oposició d'UNITA, temps enrere sostinguda per Washington per antimarxista i anti-MPLA.
A partir de la primavera passada, els grups d'oposició del Congo-Brazzaville i de Gabon van començar a rebre armes i l'MPLA va donar suport a les rereguardes del primer d'aquests països. Fins que el mes passat va caure el primer president congolès elegit democràticament, Pascal Lisuba, defenestrat per l'exmarxista Denis Sasu Ngueso. Lisuba acusa l'empresa petroliera francesa Elf d'estar darrere del cop de Ngueso.
Paral.lelament al desenvolupament bèl.lic, han succeït altres fets que segons alguns observadors il.lustren l'abast de la pax americana . Al juliol passat, EUA va reunir a Harare (Zimbabve) 2.000 empresaris, polítics, intel.lectuals i artistes negres, procedents d'Amèrica del Nord per reprendre els contactes amb el continent d'on van sortir els seus avantpassats. Al mateix temps, tornava a posar-se en marxa el projecte de crear una força militar africana de resposta ràpida, al seu dia explicada pel secretari d'Estat, Warren Christopher. Sud-àfrica no s'hi ha apuntat, ni tampoc la majoria de les nacions francòfones. Hi han donat resposta afirmativa Uganda, Ruanda, el Zaire, Zimbabve, Senegal i Angola. Es a dir, el cor de l'Africa. Des d'aquí l'onada neocolonitzadora s'expandeix cap a Kenya, on aquest estiu s'han produït els primers tempteigs per potenciar l'oposició. Probablement per unir-se després a Etiòpia, Eritrea i Uganda, països fronterers del Sudan, gran enemic dels EUA.
Als hotels de Ruanda i Burundi és possible topar aquests dies amb ciutadans nord-americans que diuen que són allà per tal de formar advocats, arquitectes i altres professionals lliures. Són marines vestits de civil, com ingènuament confessen als pocs informadors que es creuen amb ells.