Avui
Marta Clos
10.01.97
M.C. Dilluns que ve començaran una vaga de fam davant la seu del Consell de Ministres de la UE a Brussel·les. ¿Què demanen?
J.C. Doncs que coses tan elementals com les que demana la comissària europea Emma Bonino i l'alt comissari per als Drets de l'Home, José Ayala Laso, de l'ONU, per aturar el genocidi del Zaire, Ruanda i Burundi, siguin ateses.
M.C. ¿Ajuda humanitària i observadors internacionals?
J.C. Emma Bonino ja fa molt temps que demana ajuda humanitària per als centenars de milers de persones que estan perdudes a l'interior del Zaire, i ni a ella li fan cas. No se sap què està passant allà. I Ayala Laso ja fa dos anys que està demanant insistentment observadors internacionals, sobretot a Burundi, on només n'hi ha cinc. A Ruanda n'hi ha 120. Quan vam parlar amb ell ens deia que això és fonamental, sense observadors no es poden controlar els drets humans, no es pot frenar el genocidi.
M.C. ¿Per què no s'ha actuat d'una manera més contundent en aquests països?
J.C. Nosaltres cada vegada estem més convençuts que els Estats Units i França tenen un conflicte molt gran entre ells. Ruanda i Burundi són territoris petits, però el Zaire és immens i molt ric.
M.C. Han mantingut contactes amb parlamentaris europeus. ¿Quina és la impressió?
J.C. La impressió és que totes les peticions arriben al Consell de Ministres, però es queden aturades allà. Vam poder parlar amb la vicepresidenta d'un dels grans grups parlamentaris. Ens va confessar que acabava de sortir d'una comissió en què s'havia dit clarament que el govern de Kigali tenia el consentiment dels Estats Units per envair el Zaire d'una manera ràpida per no donar temps de reacció a l'opinió pública. I d'altra banda, és conegut el recolzament del govern francès al govern de Mobutu.
M.C. Quin pes té l'opinió pública?
J.C. En té molt. Només s'ha de veure les estratègies dels grans països. ¿Com ho van fer amb el conflicte del Golf? Es va amagar totalment la informació, ningú sap què va passar allà. Amb aquests grans conflictes els governs saben que l'opinió pública és fonamental, perquè es commou amb les imatges.
M.C. ¿La pressió de l'opinió pública espanta els governs?
J.C. Sí. Els governs viuen dels vots. Si hi hagués pressió pública els governs afluixarien, n'estem convençuts, es podria frenar el genocidi. No han consentit que els mitjans de comunicació entrin a l'interior del Zaire. De fet, hi ha mig milió de persones deambulant pel centre del Zaire i cap imatge d'això.
M.C. Ha baixat el nivell d'informació?
J.C. Sí, totalment. Sembla que sigui un conflicte acabat i no és així. Per això volem insistir-hi. Tenim el recolzament de 15 premis Nobel que han signat el document on demanem que s'escolti Bonino i Ayala Laso. Tenim el recolzament de gairebé totes les ONG de Catalunya. I esperem que a Madrid també se sumin a la mobilització. La vaga de fam que farem a Brussel·les estarà recolzada des de Barcelona amb la presència permanent davant el consolat dels Estats Units de persones de les ONG.
M.C. ¿Per què s'han plantejat una vaga de fam?
J.C. És una denúncia extrema davant la impotència que se sent de veure com està aquesta gent. Jo he estat a Burundi. Veus que són persones com tu, amb sentiments, amb vides per viure. La vaga de fam és una bogeria que faria qualsevol pare pel seu fill si veiés que el perd.
M.C. Fa la sensació que serveixen de poc aquestes coses...
J.C. Creiem que si traslladéssim a termes absoluts el tema de l'eficàcia no faríem res. Nosaltres ho fem per una qüestió de dignitat humana, de coherència. I ha passat, almenys en la meva història personal, que coses que feies per consciència i dignitat, després han estat eficaces.
M.C. Vostè va ser un dels primers objectors de consciència a l'Estat espanyol...
J.C. Sí, vaig estar en els inicis del moviment, abans que morís Franco. Vaig ser el tercer objector. En aquell moment no sabíem si això tindria seguidors, ho fèiem per dignitat i consciència. Ens van condemnar a 8 anys de presó. Hem necessitat 20 anys, però ara ja parlem d'exèrcit professional.
M.C. ¿Quant temps pensen que podran aguantar una vaga de fam?
J.C. No ho sabem. Pel nostre pes i alçada, la cosa es pot complicar al cap de tres setmanes. I d'altra banda, fa molt fred.
M.C. No podran ser al carrer, tal com havien previst...
J.C. No. Un dels grups que ens dóna suport, Pax Christi Internacional, s'ha anticipat a fer la prova i no és possible. L'altra dia estaven a 15 graus sota zero. Ens han buscat una església d'uns missioners molt compromesos amb Àfrica, que és a prop de la seu del Consell de Ministres i serem allà. Però cada dia farem l'aparició al Consell de Ministres.