"Segons les explicacions escoltades o bé llegides per la delegació, els actes de violència atribuïts a l'exèrcit de Kabila van ser perpetrats contra els refugiats a l'interior dels camps no sols al començament de la guerra, sinó com a mínim fins al mes de maig d'enguany. Molt sovint, el blanc no van ser ni els combatents interahamwes ni els antics soldats de l'ex-FAR: es tractava de dones, infants, ferits, malalts, moribunds i persones grans, sense que constituïssin cap objectiu bèl·lic determinat.
"La missió ha tingut coneixença de 134 denúncies de massacres. Les víctimes són, al més sovint, refugiats, però també habitants dels pobles zairesos de majoria hutu, acusats d'haver ajudat els refugiats. Les informacions rebudes parlen de molts milers de persones assassinades, entremig de les quals hi ha un gran nombre de dones i de nens. (...)
"Desenes de milers de persones, particularment refugiats, haurien desaparegut. Alguns d'ells, empesos cap a dins les selves, probablement van morir de malaltia, de malnutrició... si és que no van ser massacrats. (...)
"Molts testimonis parlen d'una insuportable olor de morts al Kivu. (...)
"L'exèrcit de Kabila, moltes vegades, féu participar la població local en les atrocitats." L'informe i els testimonis rebuts fan pensar que no és possible descartar el caràcter sistemàtic (dels crims), fruit d'una preparació prèvia. La tàctica que consisteix a assetjar el camp abans d'atacar-lo (...), la invitació feta als habitants dels pobles de majoria hutu de reunir-se a les escoles i a les esglésies per massacrar-los tot seguit, la falsa crida llençada per la veu de la ràdio oficial a tots els que es troben a la selva per encoratjar-los a rebre atenció mèdica i ajuda alimentària, abans d'assassinar-los, (...) en són tantes evidències. (...)
"No es pot negar que es van cometre massacres de tipus ètnic, les víctimes de les quals foren, en gran part, els hutus, ruandesos o burundesos i zairesos. (...) Aquests crims semblen haver estat de caràcter prou massiu i sistemàtic per tal que se'ls pugui atribuir la qualificació de crims contra la humanitat. (...)
"S'ha de plantejar la qüestió de saber si un genocidi ha estat planificat i executat. Efectivament, es pot constatar la pertinença ètnica comuna de la majoria de les víctimes: hutus zairesos i refugiats hutus ruandesos, i hutus burundesos.
"Els mètodes utilitzats, o sigui, les massacres deliberades i premeditades, la desaparició de refugiats dins de zones inaccessibles i inhospitalàries, el bloqueig sistemàtic de l'ajuda humanitària, el rebuig fins ara de qualsevol intenció de portar a terme una investigació imparcial i objectiva (...) són molts elements tèrbols.
La missió també confirma la responsabilitat en les massacres dels mercenaris serbis reclutats per l'antic règim del mariscal Mobutu Sese Seko. Membres de forces armades zairese (FAZ), amb la col·laboració de mercenaris, han torturat a mort nombrosos civils zairesos, entre els quals dos religiosos. Els mercenaris, amb l'ajut de membres de les FAZ, bombardejaren, a bord d'aparells iugoslaus, alguns mercats i altres zones civils.