Inshuti
Manresa
28.01.02
L'erupció del volcà Nyiragongo, a la República Democràtica del Congo, ha destruït pràcticament la ciutat de Goma, fronterera amb Rwanda, que compta amb uns 700.000 habitants, dels quals 450.000 són desplaçats de guerra. La matinada del 16 de gener, el volcà va entrar en erupció i una espessor de dos metres de lava, avançant a cinc quilòmetres per hora, va cobrir bona part de la ciutat.
La majoria de gent va fugir cap a la ciutat més propera, Gisenyi, a l'altre costat de la frontera amb Rwanda. Tanmateix, al cap de pocs dies tornaven cap a casa, sobretot per la malfiança i la por que els provoca romandre en territori de Rwanda, ja que l'exèrcit d'aquest petit país és un dels dos invasors de l'est del Congo des de fa més de cinc anys, juntament amb l'exèrcit d'Uganda, ambdós instruments de les multinacionals mineres que cobegen l'enorme riquesa del seu subsòl.
A hores d'ara una part de la població ha retornat a la ciutat, malgrat haver perdut les seves pertinences. Altres romanen en pobles petits del voltant, altres s'han dirigit al nord fins a les ciutats de Beni i Butembo, i una part cap al sud fins arribar a la ciutat de Bukavu, esperant trobar-hi millors condicions d'acollida.
És molt important evitar que l'ajut internacional es canalitzi a través del govern ruandès. Primer de tot perquè els afectats no volen que de cara a la galeria siguin els seus botxins els que administrin l'ajut internacional, i segon perquè és un govern absolutament corrupte, que compta amb l'exèrcit que ha estat massacrant la població i manté el control de la zona, per la qual cosa una part de l'ajut podria ser desviat cap a despesa militar.
És cabdal, aleshores, canalitzar l'ajut a través de les ONG internacionals, i molt millor si es pot fer a través d'ONG locals de confiança. La societat civil i les esglésies de Beni, Butembo i Bukavu han endegat projectes d'emergència destinats a pal·liar els efectes de la catàstrofe entre la població desplaçada.
Els projectes s'adrecen a la població de Goma que ha arribat a aquestes ciutats i els pobles de l'entorn, que es troba en una situació crítica. Consisteix en proporcionar als desplaçats aliments i atenció sanitària bàsica. La major part de l'ajut internacional s'ha enviat directament a Goma o a Gisenyi, la zona afectada, però oblida la gent que ha fugit més lluny per evitar l'entrada a Rwanda.
No deixa de ser una llàstima que des del Nord només reaccionem davant catàstrofes naturals i encara només mentre les imatges són vives a les televisions, i en canvi romanguem impassibles davant l'ocupació, saqueig i, sobretot, massacres indiscriminades a gran escala de la població civil. Clar que difícilment es pot reaccionar quan la informació no arriba, però ens hauríem de començar a acostumar a moure'ns per cercar les informacions fidedignes, la qual cosa és doblement complicada a l'Àfrica dels Grans Llacs, perquè no tan sols els mitjans de comunicació en parlen poc i malament sinó que la gran majoria de suposats experts l'han vessada o s'han arrenglerat descaradament al cantó del més fort, i això és una veritable llàstima perquè milions de persones indefenses ho han pagat amb la vida i les diferents ètnies de la regió estan vivint en un règim d'amenaça diària, esclavatge i fins i tot d'extermini gota a gota o més aviat litre a litre.
L'informe de la International Rescue Commitee, una agència d'ajut humanitari nordamericana, presentat el mes d'abril de l'any passat, xifra en 70.000 els congolesos que moren cada mes a causa de la guerra d'ocupació. La situació ja era extremadament crítica abans de l'erupció i ara només faltava això. Definitivament, sempre plou sobre mullat.