A les nostres ciutats d'Europa, a tot arreu, es prepara el Nadal: a la feina, als autobusos, als aparadors dels grans magatzems, a tot arreu es desitja alegria i felicitat. Llums de Nadal, concerts de Nadal, fires de Nadal... Tothom ha de saber que és un temps de festa, un temps de regals, un temps de consum. Però, no és una alegria malaltissa entre murs? Quina alegria és aquesta, que no vol sortir de les seves muralles?
A uns milers de quilòmetres, hi ha centenars de milers de refugiats ruandesos i desplaçats zairesos; nens, dones i homes, perduts a la gran selva zairesa, sense medicaments, sense menjar, sense ningú que els pugui ajudar, condemnats a desaparèixer ja que la seva presència fa nosa.
"Però ningú en coneix el nombre". És important? Encara que només fossin alguns centenars, no són persones? Hi havia 1.100.000 refugiats, registrats per l'ACNUR, al Zaire; el govern ruandès ha censat, oficialment, prop de 500.000 retornats; aleshores, resten prop de 600.000 persones, perdudes i oblidades, sense comptar els desplaçats zairesos.
"Però dramatitzeu, els africans són resistents". És això el que ha declarat el representant d'una organització, pretès defensor dels drets de la persona. Com sobreviure, després de dos mesos sense cap ajut alimentari i sense medicaments, en una regió del tot isolada? Si els refugiats assolen els camps dels zairesos, podràn sobreviure alguns dies, però de seguida, els hi suposarà la fam per a ells i per als mateixos zairesos.
"Però, naturalment, tornaran a Rwanda, quan tinguin gana". Se'n fien de tornar a Rwanda? Per què, sempre se'n van més lluny, cap a l'interior del Zaire? No serà que són perseguits?
"Però, de totes maneres, són uns genocides?" Qui ens permet de condemnar, col.lectivament, a tot un poble? Als culpables, se'ls ha d'arrestar, escoltar i jutjar, però es pot diabolitzar i abandonar a tot un poble?
"Però, per què no tornen?" Se'ls ha donat alguna opció? D'una banda, no és fàcil de tornar quan hom és atacat: podien tornar a Rwanda després que els seus camps fossin bombardejats per l'exèrcit ruandès, havent de fugir dels trets? D'altra banda, tenien por per l'absència d'informació sobre l'acolliment que se'ls donaria a Rwanda. Qui hi va anar a tranquil.litzar-los? Per què ningú va poder atènyer els refugiats i demana'ls-hi perquè no entraven? No es podien explicar?
"Però els diaris no en parlen" Per què el govern ruandès i els rebels prohibeixen tot accés als periodistes i a les ONGs prop dels refugiats al Zaire? Hi ha alguna cosa que volen amagar a la comunitat internacional?
"Però és Nadal, ho farem després?" I què és el Nadal? Si el Nadal ens fa posar malalts, tancats a casa, per a no veure el sofriment del món, és això Nadal? Aleshores, com la gent de Betlem, refusem d'acollir el pobre entre nosaltres?
El 1994, vam abandonar el poble ruandès arran del genocidi i, tot seguit, vam multiplicar les conferències i col.loquis per poder tenir bona consciència. I dos anys després, què fem? No és el moment de demanar als nostres poders polítics una intervenció ràpida, a fi de protegir els refugiats i desplaçats i poder-los ajudar a tornar, en pau, a casa seva? Podrem celebrar el Nadal el 1996, mentre que tants germans resten completament abandonats del món?