L'absolució de monsenyor Augustin Misago o un gest polític per salvar la imatge d'un règim criminal


Jean Baptiste HALELUYA
16.06.00

 

Detingut a resultes de les imposicions de l'antic president de la República, Pasteur Bizimungu, empresonat il.legalment (segons parer fins i tot dels jutges) prop de dos anys, avui absolt de les acusacions de genocidi i crims contra la humanitat, monsenyor Augustin Misago deixa a les mortíferes presons ruandeses almenys 100.000 persones empresonades sense expedient, algunes des de fa sis anys.

Durant mesos, haurà denunciat un procés polític i una maniobra del règim de Kigali, que vol passar comptes amb l'Església catòlica romana. El seu cas era una patata calenta per al règim. No havent-lo assassinat com es va fer amb els bisbes de Byumba, Kigali, Kabgayi, Bukavu i Ruhengeri, el règim no podia assumir la responsabilitat d'un assassinat anomenat legal. Tampoc podia deixar-lo a la presó, atès que hauria estat el simbol mediàtic de centenars de milers de presoners ruandesos anònims.

Absolt quan ell mateix havia declarat a l'audiència que sabia que es volia el seu cap en un lloc alt, això passa en el moment que la imatge del general-president Paul Kagame i el seu règim ha estat seriosament tocada, sobretot per la revelació sobre la seva implicació directa en l'atemptat contra l'avió del president Habyarimana, acte criminal que va desencadenar el genocidi, i per la seva aventura criminal a la República Democràtica del Congo. Instal.lat al cap d'una dictadura arruïnada per la seva pròpia bogeria, en guerra amb el seu creador, Yoweri Museveni, no ha tingut valor per afrontar les conseqüències d'un assassinat públic o la mort en presó d'un prelat d'una Església catòlica romana, políticament i socialment puixant.

Innocent des de sempre, monsenyor Augustin Misago es beneficia, tanmateix, de les dificultats polítiques del règim, de la notorietat, la mediatització i la puixança de la seva Església. Malauradament, molts ruandesos no tenen aquesta sort. Penso en els centenars de milers de presoners i en l'antic batlle de Mushubati, el procés del qual, a Suïssa, ha mostrat que si d'alguna cosa és culpable és d'haver estat batlle d'un municipi i no haver sigut assassinat el 1994.

Al meus ulls, l'absolució de monsenyor Augustin Misago no vol dir que l'afer s'hagi acabat. Els qui havien acariciat el somni d'esser milionaris (en cas de condemna, el ministeri fiscal i les parts civils havien reclamat al voltant de trenta mil milions de francs ruandesos, o sigui vuitanta milions de dòlars) fent condemnar el bisbe i la seva Església, formen part d'aquests criminals que assassinen regularment les persones alliberades després d'haver estat acusades de genocidi. A això, s'hi afegeix que els assassinats de religiosos continuen, el darrer el del capellà espanyol Isidro Uzcudun, esdevingut l'11 de juny del 2000.

Per protegir-lo, el Papa podria, per consegüent, cridar-lo al Vaticà o confiar-li una altra tasca fora de la seva diòcesi. Si es prengués una decisió com aquesta, això confortaria la gestió de l'antic president de la República, Pasteur Bizimungu, que havia demanat als responsables de l'Església de nomenar-lo en un altre lloc, fins i tot si era considerat innocent. Allunyar monsenyor Augustin Misago de la seva diòcesi seria, però, la confirmació que el règim tenia raó i, en certa manera, una declaració de culpabilitat.

Sentint-se en el seu dret, el bisbe podria decidir continuar la seva missió a la seva diòcesi. Aquest acte seria coratjós i suïcida alhora. Per un cantó, tornaria a donar ganes, als ruandesos terroritzats per la tirania del règim, de resistir pacíficament. Per l'altre cantó, el seu assassinat gairebé no sorprendria ningú, vist el nombre d'assassinats de religiosos que hi ha hagut a Rwanda des del 1994. En aquest cas, la supervivència de monsenyor Augustin Misago dependria simplement de la decisió del règim de no assassinar-lo.