El cor de l'Àfrica ja fa temps que està malalt. No va començar el conflicte el 1994, quan imatges terribles van ferir els ulls del món occidental. I per aquests ulls, tot semblava molt fàcil: els hutus massacraven la població tutsi en represàlia per l'atemptat contra els presidents hutu de Rwanda i Burundi.
¿Per què els mitjans d'informació no van explicar que l'elit tutsi de Rwanda havia fugit als anys 60 del país, quan per primer cop en la història ruandesa accedia al poder un govern hutu, i que, protegida per la veïna Uganda i els EUA, s'anaven preparant al sud d'aquest país per tornar a entrar a Rwanda i prendre el poder per les armes i no pas per les urnes, cosa que tindrien difícil si tenim en compte que són una minoria de la població (15%)?
Per què no s'ha fet esment de les contínues desaparicions i massacres contra el poble ruandès, dirigides foscament pel FPR, per tal de tallar qualsevol intent d'oposició al règim?
Per què no s'ha dit que la majoria de refugiats ruandesos al Zaire són innocents i que molts representen l'oposició política al FPR i no pas un exèrcit vençut?
Per què ja no es parla dels milers de nens que han quedat orfes, dels milers de nens i adults que han mort i moren desemparats per les organitzacions internacionals?
Per què els EUA es fan els desmenjats a l'ONU, però en canvi instrueixen l'exèrcit tutsi i recolzen el seu poder, de manera totalment interessada, com han fet sempre (posició estratègica de la zona, riquesa minera del Zaire)?
Per què un mitjà d'informació de la talla de TV3 s'atreveix a passar un reportatge clarament pro-FPR (30 Minuts, 24-11-96), sense ni avisar l'audiència de la censura que hi ha fet el govern ruandès?
Per què no s'explica que a la veïna Burundi pateixen el mateix problema de neteja ètnica (la minoria tutsi privilegiada contra la majoria hutu) des dels anys 60, i la població hutu té retallat l'accés als estudis i a la cultura, cosa que afavoreix el poder continu de la minoria?
Estic cansada de veure que els problemes del món sempre són els mateixos: el poder, per a uns pocs; el poble, millor amb poca cultura; l'economia, en comptades mans. Però m'indignen i em subleven sobretot tres coses: la prepotència americana i els seus interessos bruts i inhumans per tots els racons del planeta, la inoperància de l'ONU i el paper de titelles de la majoria de països del món i la fidelitat de la majoria de mitjans d'informació al monstre capitalista. Ara tot això em fa ràbia sobretot per les seves conseqüències més cruels: els objectius econòmics i polítics tenen un menyspreu total per la vida i la dignitat humana.