El 26.04.97 apareixia a la publicació francesa La Libre Entreprise, un article de François Misser on parlava dels interessos de les empreses mineres nord-americanes al Congo. Uns extractes ens poden ajudar a entendre la situació actual:
"Gairebé inexistents sobre el terreny un any abans, les empreses americanes ocupen ara posicions cabdals en el cobalt i en l'or. Es fiquen en el mateix sector dels diamants, on l'imperi De Beers (sudafricà) tenia el monopoli de la comercialització de la producció de l'única explotació industrial del país.
El desplegament més espectacular ha sigut el contracte de mil milions de dolars acabat el dia 16 d'abril per American Mineral Fields, una empresa nova amb seu a Hope, Arkansas, l'Estat de Bill Clinton, per a la creació d'una fàbrica de zinc i l'explotació de jaciments de zinc, coure i cobalt a Kolwezi i a Kipushi. Els desitjos d'AMF no es limiten al cobalt o al coure. Aquesta societat, que posseeix una filial en el sector de l'or a la veïna Zàmbia, Zamgold, també és activa en el sector del diamant a Angola, on té una concessió de 8.700 km2 vorejant el riu Luremo, a Lunda Nord, a la frontera de Kasai occidental.
D'altres companyies nord-americanes no semblen tenir gaires dificultats, com Eurocan Consolidated Ventures, el soci suec de la qual, el magnat Adolph Lundin, va firmar a finals de 1996 amb el govern Kengo, un contracte de mil cinc-cents milions de dolars per a l'explotació dels jaciments de Tenke-Fungurume (on les reserves de cobalt corresponen a l'equivalent de 30 anys de la producció mundial actual). La companyia americano-canadenca Barrick Gold té un permís d'explotació sobre 81.000 kms2 de les concessions de l'Oficina de les mines d'or de Kilo-Moto, a l'Alt Zaire.
L'actitud dels Estats Units, que van bloquejar la intervenció internacional en favor dels refugiats ruandesos, que hauria pogut destorbar l'Aliança al començament de la conquesta, pot explicar l'a priori positiu de què es beneficien les companyies americanes. En el món de la informació s'ha pres nota dels nombrosos contactes aquests darrers mesos entre Kabila i l'exnúmero dos de la CIA per a l'Àfrica, Richard Orth, nomenat Conseller militar a l'ambaixada de Kigali poc abans de l'ofensiva llançada a partir de Rwanda. Moltes fonts mencionen també la presència d'antics membres del Pentàgon com a consellers tècnics de l'Aliança. D'altra banda, Dan Simpson, l'ambaixador americà a Kinshasa, no amaga la seva intenció de tallar les ales a les empreses belgues i franceses implantades al Zaire."
Un despatx de France Presse, signat per Barthelemy Bosongo, del 18.09.98, parla de les riqueses mineres del Congo. Diu:
"Segons estudis geològics fets aquests darrers anys, el subsòl del Congo conté jaciments de coure, plata, cadmi i altres metalls rars, però sobretot concentracions d'or en quantitats excepcionals.
La major concentració d'or es troba en la província oriental, a la regió d'Ituri, en els confins de la frontera amb Uganda i el Sudan. Una llegenda de l'est congolès situa les mines d'or del rei Salomó en aquesta zona. Segons un estudi fet pel Centre Nacional de Recerques Geològiques i Mineres (CRGM), el sòl d'Ituri és tan ric que és possible, amb els mètodes moderns de tractament, obtenir or fi fins a una mitjana de 6 a 7 kg per tona, només amb el tractament dels terrabuits de les antigues mines de l'Okimo. Milers de buscadors de palletes d'or treballen pel seu compte a la regió que s'estén sobre 83.000 km2. En alguns indrets, la quantitat d'or arriba a la xifra astronòmica de 18 kg/or fi per tona, contra una mitjana mundial que es situa al voltant de 11 grams d'or per tona, segons les dades del CRGM. Fins ara, només els jaciments secundaris (d'al.luvió) han sigut explotats per l'Okimo. Els jaciments primaris (roca dura subterrània) estan intactes i serien els més rics. Segons els especialistes del sector, en el quadrat 200 de la concessió 40 de l'Okimo, situat al voltant de la ciutat de Mongbalu, en la frontera amb Uganda, només la mina Senzere contindria reserves estimades entre les 2.000 i 3.000 tones d'or, d'un valor que arribaria a 20 o 30 mil milions de dolars.
En el Sud-Kivu, l'explotació de terres verges que encara no ha començat, hauria de produir metalls preciosos, com l'europi o el thoni, utilitzats en l'aeronàutica i indústria espacial."