La inseguretat causada per l'ocupació de les tropes d'Uganda i Rwanda a la regió de Rutshuru, Rubero i Masisi, a la República Democràtica del Congo, contra les poblacions civils, suposa una escalada molt perillosa.
El 3 i 4 de maig de 1999, una cimera entre el president Museveni d'Uganda, Bizimungu de Rwanda, Mpaka de Tanzània i el general Kagame, va tenir lloc a Dodoma, Tanzània. El dimecres, 5 de maig de 1999, el general Kagame va declarar que havia donat instruccions al seu exèrcit per a netejar les regions de Rutshuru i Masisi de mayi-mayi, exFAR i FAC que refusessin afegir-se a la rebel.lió congolesa. Amb aquesta declaració, el general Kagame també va dir que havia ordenat a la població d'aplegar-se als centres comercials de Mushaki i Matanda.
Va dir que havia donat instruccions al seu exèrcit de disparar i matar qualsevol persona que es trobés fora dels dos llocs on la població havia d'aplegar-se i passar per les operacions d'identificació. Aquestes concentracions forçoses son semblants a les infames concentracions de camps de la mort creats pel govern del Front Patriòtic Ruandès (FPR) al nord-oest de Rwanda, a les províncies de Gisenyi i Ruhengeri.
Pocs dies abans de la cimera, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va declarar que havia organitzat operacions de descongestió a Goma, en vistes a controlar el fluxe de refugiats provinents de llocs desconeguts. És fantàstica aquesta anticipació de l'ACNUR, que o bé és pura coincidència o està inspirada pel govern de Kigali, planificador de la matança. L'ACNUR fixa al voltant de 100.000 la xifra de refugiats hutu que encara s'amaguen a la selva de l'est del Congo, tres anys després de la destrucció i les matances als camps de refugiats per part de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès.
Efectivament, el 1996-97 més de 200.000 refugiats hutu van ser massacrats per l'Exèrcit Patriòtic Ruandès, sota les càmeres dels mitjans de comunicació internacionals i la connivència apàtica de la comunitat internacional, incloent-hi l'ACNUR. Un dels principals camps de refugiats, Tingi-Tingi, va ser destruït el febrer de 1997, dies després de la visita de la Sra. Sadako Ogata, l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats. L'Exèrcit Patriòtic Ruandès va trobar en aquest camp, menjar, medicaments i altres materials, als magatzems de l'ACNUR, que van ajudar aquest exèrcit a mantenir la campanya militar cap a l'oest, en direcció a Kinshasa. És preocupant que l'ACNUR estigui a punt per a reeditar el mateix escenari, que subministrarà recursos a les operacions criminals del general Kagame i el seu EPR contra les poblacions civils.
A Mushaki i rodalies, l'Exèrcit Patriòtic Ruandès del general Kagame ja ha començat a destruir pobles i cremar cases dels ciutadans congolesos per a obligar-los a fugir. També s'ha denunciat que molta gent, sobretot els més indefensos (dones, nens i avis), han sigut atacats i ferits greument. Cadàvers de gent massacrada són cremats en grans fosses. Aquests esperen la seva identificació a l'escola secundària de Bukumbilili, prop de Kibabi. Moltes persones són deportades a Rwanda i etiquetades com a refugiats ruandesos repatriats.
Aquests actes mostren que la coalició dels governs de Rwanda, Uganda i Burundi estan activament implicats en una política d'extermini que han estès a la RD del Congo. La comunitat internacional ha de denunciar enèrgicament aquestes atrocitats i greus violacions dels drets humans contra la població civil innocent, i fer una crida a aquests governs perquè es comprometin en el camí de la pau.