Inshuti
Manresa
19.03.00
En Mandela ho acaba de dir clar en el discurs inaugural de la represa de les negociacions de pau per a Burundi, a Arusha: "Burundi compta amb uns sis milions d'habitants, el 84% dels quals són hutu, el 15% tutsi i l'1% twa. Els tutsi dominen les institucions polítiques, l'exèrcit i l'economia. S'ha intentat dissimular aquesta situació introduint alguns hutu en certes estructures. Però ningú podria negar que les institucions públiques i l'economia del país estan monopolitzades per una minoria del 14%. Això no s'hauria de tolerar."
Immediatament, s'han succeït comunicats d'indignació dels partits tutsi, manifestacions a Bujumbura, declaracions d'en Buyoya dient que en Mandela no entén la societat burundesa, etc. Pero si justament van ser ells, amb el partit UPRONA al capdavant, els qui van clamar perquè fos en Mandela el substitut d'en Nyerere! Ara, els dirigents tutsi de Burundi s'han llançat sobre Mandela i la situació s'ha complicat tant que el vell lluitador ha estat a punt de plegar.
La veritat és que la seva claredat, només encetar-se la cimera, ens ha sorprès força, perquè Sudàfrica ha estat utilitzada pels nord-americans en la guerra de la RD del Congo i no va denunciar la invasió dels exèrcits de Rwanda, Burundi i Uganda, com ho van fer en el seu moment gairebé tots els països de la zona.
El president de Zimbabwe i també vell lluitador contra la segregació racial, Robert Mugabe, va reaccionar ràpidament, fa un any i mig, quan es va iniciar l'ofensiva tutsi contra Kabila, i es va mostrar, així, contrari a les posicions defensades per Sudàfrica, que no va condemnar l'atac. En Mugabe va fes més que condemnar-lo, va enviar un contingent de soldats a combatre al costat d'en Kabila. Ara, en Mugabe té problemes a l'interior del seu país i acaba de perdre el referèndum constitucional. Una delegació del govern nord-americà ha visitat Harare per pressionar Mugabe a fi que retiri els 10.000 soldats que combaten al Congo. L'any passat, el Fons Monetari Internacional va anunciar que els programes d'ajustament estructural imposats a Zimbabwe el 1992, havien fracassat, i suspenia la col.laboració de les institucions financeres internacionals amb el país. Quina diferència de tractament respecte a Uganda, Rwanda i Burundi! El Banc Mundial ha donat a Museveni, el president d'Uganda, només fins a març de 1997, 1.800 milions de dòlars, i el fet que hagi envaït la RD del Congo no ha provocat cap reprovació per part d'aquestes institucions.
Si davant d'aquestes pressions, Mugabe optés per retirar-se del Congo, Kabila només podria comptar, bàsicament, com a suport estranger, amb les tropes angoleses, que acaben de desfer els rebels de la UNITA en tots els fronts. I no es pot pas dir que els combats al Congo s'hagin aturat amb la signatura de l'alto-el-foc consegüent als acords de Lusaka. Fa poc més d'una setmana, l'exèrcit tutsi ha iniciat una forta ofensiva a les províncies del Kasai i l'Equador.
Tot i que cada país presenta una problemàtica distinta i requereix solucions distintes, el conflicte del cor de l'Àfrica té una causa comuna que cal encarar conjuntament. Tota solució fragmentària només pot ser provisional. Mentre no es cerqui una sortida global, no hi ha res a fer. Moure peça a Burundi, afecta de ple Rwanda, Uganda i la RD del Congo.
Ara, però, en Mandela ha parlar clar. Potser ara ja no li pesa el càrrec de president de la República, i pot parlar la persona, el Mandela lluitador. Cal recordar que quan el mes de març de 1998, Clinton es passejava per Àfrica anunciant el seu programa de comerç en lloc d'ajuda, ja va sorprendre el discurs contundent que li va adreçar en Mandela, lluny dels ensabonaments a què estava acostumat quan es movia per Ghana, Uganda o Rwanda.
Les diferències entre l'apartheid sudafricà i el burundès no són tantes com podria semblar a primera vista. La minoria aquí no és blanca, però actua de manera molt més cruel que no pas els dirigents blancs de Sudàfrica i, a més, en l'actual conjuntura està defensant interessos occidentals, sobretot nord-americans.
En contra dels qui interpreten els esdeveniments només en funció dels interessos econòmics, cal dir que hi ha d'altres factors que poden ser cabdals en aquest conflicte. Un d'ells és que tota una vida de lluita contra la discriminació, aporta una sensibilitat especial envers tot tipus d'apartheid, i a hores d'ara només es poden qualificar així els règims que controlen fèrriament Rwanda i Burundi. En Mandela, però, ho té extremadament difícil i encara li queden moltes pressions per suportar. Cal la conjunció de moltes contribucions per tombar uns murs construïts amb tants mitjans.