Estimat amic:
Estic molt content d'escriure't; sóc aquí, a 400 kms de Bukavu, a Lubutu. D'altres encara estan fent camí cap aquí.
No sabem la sort dels altres, si encara són vius. Nosaltres hem passat per unes circumstàncies molt difícils, des del 2 de novembre: sense cap assistència, ens ho hem hagut de vendre tot per a poder sobreviure: vestits, estris de cuina, matalàs, mantes, tot el que teniem i fugir.
Ens trobem en unes circumstàncies molt difícils; més que mai tenim necessitat de les vostres pregàries.
Digue's, si et plau, als nostres germans de Rwanda, que encara som vius.
Aprofito que hi ha un grup de periodistes per enviar-te la carta; estem a 200 kms de Kisangani; si hi coneixes algú, hi podries contactar.
Que Déu us beneeixi.
..........................................................................................................
Lubutu, 13.12.96
Molt bon dia als meus amics, que m'estimo molt, us desitjo la pau de Déu. La darrera vegada que us vaig escriure, era al camp de Mirangwe, però no sé si heu rebut la meva carta. Degut a la guerra, vam passar moltes dificultats i vam anar a refugiar-nos al camp d'Inera. Al camp d'Inera, la guerra ens va perseguir i vam anar a parar al camp de Shanji; però d'allà també ens en va treure la guerra i des d'aleshores no hem tingut cap aixopluc.
Des que vam marxar del camp d'Inera, no tenim res més: cap aixopluc per a protegir-nos de la pluja, cap manta, cap vestit, res de menjar, res de res.
Ara, amics meus, mireu com podeu ajudar-nos; aquí on som hi ha un aeroport i hi ha mitjans d'arribar-hi. Veniu a ajudar-nos abans que no estiguem morts de fam. Responeu-me de pressa, perquè estic molt malament.
..........................................................................................................
Lubutu, 13.12.96
Estimat amic:
Bon dia. Aprofito l'ocasió d'escriure-us després de molt de temps sense notícies. Tinc moltes coses per dir-vos, després d'estar un mes i mig a dins de la selva, on hi hem fet més de 600 kms a peu cap a Kisangani, i ara els militars zairesos ens han impedit de continuar, aquí a Lubutu, a 290 kms de Kisangani.
Com que hem vingut sense provisions, excepte els pocs vestits que ens hem vengut pel camí, als zairesos, i que ens ajudat a sobreviure, ara no tenim cap mitjà de subsistència. L'ACNUR i les ONGs no han pogut fer res, tot dient que no quedaven refugiats al Zaire, que ja havien tornat al seu país.
Només Jesús ens ha ensenyat que és ell l'únic ACNUR, l'única ONG, i ara encara som vius, que ell sigui lloat. Els altres germans, amb les seves famílies, han quedat rera nostre, a poc més de 150 kms. Ens poden atènyer d'aquí a una setmana. Érem a Shanji, a 120 kms de Bukavu cap a Goma, però els rebels ens van disparar i des d'aleshores estem dispersats i no tenim notícies dels altres. Alguns es van quedar al camp de Kashusha; no en sabem res. Han arribat a Rwanda?
Lubutu és una ciutat on s'hi troben tots els militars zairesos que han fugit de la guerra de Bukavu. Aquí també hi ha la parròquia que ha acollit als nostres dos capellans ruandesos.
No sé quins mitjans de comunicació hi ha perquè només fa dos dies que hem arribat.
Ja està. Gràcies. Comptem amb vosaltres i amb la vostra pregària.
..........................................................................................................
Lubutu, 19.12.96
Estimat amic:
Jo, la meva dona i els meus nens, us enviem una forta salutació. Us faig saber que som a Tingi-Tingi, al Maniema, i que anem molt malament. La fam ens matarà, no tenim més roba. Us demano que ens ajudeu, per la fam que passem. Us desitjo unes bones festes de Nadal i un bon any 1997. Unes organitzacions poden arribar fins aquí per l'aeroport; espero la vostra resposta.