2. La ciutat de Ruhengeri està a la comuna de Kigombe, Prefectura central de Ruhengeri. Les residències de Médicos del Mundo-Espanya i Save the Children Fund-UK estan situades al sector de Kabaya, a una distància aproximada de mig quilòmetre l'una de l'altra. La de Médecins sans Frontières-Hollande és a un parell de quilòmetres d'aquestes dues.
3. Després dels atacs, la majoria de les ONGs i d'altres organitzacions internacionals van retirar el seu personal de Ruhengeri i van suspendre temporalment les seves activitats a la prefectura.
5. Al voltant de les vuit, un grup d'uns 12 homes armats, incloent-hi un nombre d'uniformats, van arribar a la residència de MDM. No és possible determinar la identitat dels assaltants o el uniforme militar que portaven. El grup va informar als vigilants de MDM que havien vingut per a garantir la seguretat dels residents. Quatre membres del grup van entrar a la residència per la porta principal, que estava oberta. Tres duien fusells, el quart duia revòlver.
6. En el moment de l'incident, hi havia a la casa quatre membres de MDM, tres espanyols, incloent-hi una dona, i un americà. Els homes armats van explicar als membres de MDM que els hi volien fer unes preguntes i volien veure els seus passaports. Tot això es va fer amb relativa calma.
7. La resta d'assaltants del grup, esperava fora de la residència. Aquests parlaven en Swahili. Un dels membres espanyols de MDM va anar a fora de la residència i els del grup li van fer preguntes sobre els seus diners i el rellotge. No es va discutir.
8. A l'interior de la residència, un membre del grup, aparentment el líder, era a la sala d'estar i parlava als tres residents en francès. Seguidament, el quart resident es va reunir amb els altres a la sala d'estar. Un dels assaltants va començar a buscar entre els calaixos dels mobles per a robar diners, va desconnectar el telèfon i va agafar l'ordinador. Aleshores va buscar per les altres habitacions. Després, el grup va deixar la residència.
9. Poc temps després d'haver abandonat la residència, es van sentir uns trets. Dos membres de MDM es van amagar a la sala d'estar i els altres es van escapar a córrer pel passadís. El líder del grup d'assaltants va entrar a la sala d'estar i va disparar als dos membres de MDM, que eren a terra, matant a un dels espanyols i ferint al americà. Un altre assaltant va disparar i matar als altres dos membres, que intentaten fugir pel passadís. Després, el grup d'assaltants va fugir.
10. Un dels dos guardes de seguretat va entrar a la residència per ajudar als membres de MDM. L'americà li va demanar que el transportés al hospital. Després de sortir del recinte amb cotxe, van ser parats al davant de la casa per una patrulla del RPA (Exèrcit Patriòtic Ruandès) i els van preguntar on anaven. El guarda va dir que estava transportant el ferit a l'hospital i li van permetre.
11. L'americà ferit va ser curat a l'hospital de Ruhengeri per metges estrangers, que van informar de l'incident. Degut a la gravetat de les ferides, es va haver d'amputar la cama dreta al ferit.
12. El guarda de MDM que va transportar el ferit a l'hospital, va ser arrestat pels soldats quan tornava, a la nit, a la residència de MDM. Després de la detenció, se'l van endur al camp militar de Muhoza, a la ciutat de Ruhengeri. Segons les autoritats militars, a la matinada del 20 de gener, el guarda va ser disparat i mort quan es volia escapar. L'altre vigilant va ser arrestat el 20 de gener i detingut a la gendarmeria de Ruhengeri.
14. Al cap d'una estona, una patrulla del RPA va arribar a la residència i va demanar als guardes sobre l'incident. Després de comprovar que la seu no havia estat atacada, van marxar.
15. Al voltant de dos quarts de vuit, els residents de MSF van rebre instruccions de seguretat de l'ACNUR de Kigali, dient que tanquessin bé les portes, anessin a dormir al corredor i apaguessin els llums de dins i de fora.
16. Al voltant d'un quart de nou, es van sentir trets prop de la residència de MSF. Segons les informacions, es van fer contra un autobús que era a prop de la residència. Uns moments després, un individu va entrar, saltant per damunt de la porta principal del recinte. Després va obrir la porta perquè poguessin entrar un grup de 8 o 10 homes armats no identificats, que duien uniforme militar. Segons el guarda, el grup estava format per soldats del RPA instal.lats a Ruhengeri.
17. El grup va demanar als residents que obrissin la porta. Aquests s'hi van negar. Després que els residents refusessin l'accés a la residència, el grup va saquejar un contenidor que era a fora de la casa. Quan els guardes de la casa van notar la presència dels soldats, es van amagar i es volien escapar.
18. El grup de soldats que era a dins va disparar a quatre vehicles que estaven aparcats al recinte i van deixar una granada per explotar. Vàries bales van anar contra la residència. El grup va deixar el recinte al voltant de dos quarts de nou.
19. Pels volts de les 11, els residents van ser informats per MSF-Kigali, que la ordre havia estat donada pel RPA, d'anar al recinte de MSF per a comprovar la seguretat dels residents. A les 11'15, una patrulla del RPA va arribar. Els residents van negar-se a obrir la porta. Sis soldats del RPA es van quedar allà fins a l'endemà al matí.
21. Pels volts de les 7'50, es va sentir una explosió al campament de SCF. Al cap d'una estona, se'n va sentir una altra i la casa va rebre l'impacte d'una granada que va destruir vàries finestres de la residència i els vidres dels vehicles aparcats prop del recinte. Els trets van durar fins a les vuit.
22. Segons les autoritats, el so dels trets el van sentir membres del RPA que eren a la zona. Després van anar a la residència i van dir que perseguien als assaltants. No se sap que detinguessin a ningú.
23. Un grup de soldats van arribar i van demanar per parlar amb els residents. Un dels soldats duia una granada. Els membres de SCF no van voler obrir la porta. Després, ells van contactar amb les autoritats militars per telèfon, via HRFOR-Ruhengeri, que van confirmar que el grup era realment una patrulla del RPA. Els residents van seguir negant-se a obrir la porta. Els soldats del RPA van guardar la residència fins a l'endemà al matí.
1.- Sobta, quan es veu el plànol de la zona on hi havia la major part de ONGs que treballaven a Ruhengeri, que es poguessin realitzar diversos atacs contra les ONGs esmentades en l'informe, sense que es detingués a ningú, si els assaltants haguessin estat guerrillers hutu, ja que a tocar de les residències hi ha un campament militar molt important i Ruhengeri és una de les zones més militaritzades del país. A més, els intervals de temps són prou importants perquè hi hagués hagut, com a mínim, alguna baixa en el suposat escamot hutu.
2.- En el punt n. 7 de l'informe, es diu que el grup d'assaltants que s'esperava a fora de la residència, entre ells parlaven en swahili. Molts soldats del FPR, de fet tots els que van venir d'Uganda, usen aquesta llengua com a expressió pròpia entre ells.
3.- Abans de matar als membres de Metges del Món, els hi van demanar el passaport. És curiós que l'únic que sobrevisqués fos l'americà. No són els americans els principals mentors del FPR? Possiblement la por a les conseqüències que pogués portar la mort d'un americà, impedís la mort d'aquest.
4.- La mort del guarda, amb el pretext que intentava escapar-se, és més que sospitosa. Segurament coneixia la identitat dels assaltants i les seves declaracions podien ser definitives.
5.- Fixeu-vos en els recels de MSF i Save the Children per obrir les portes de casa. Ni quan els hi van confirmar per telèfon que es tractava d'una patrulla de l'exèrcit, van voler obrir. De fet, els guardes de MSF (punt 16) van declarar que es tractava de soldats de l'exèrcit i no es pot dir que anessin a vigilar ja que van disparar contra els vehicles i van tirar granades.
6.- Quina podia ser la causa dels atacs? Es diu que podia beneficiar als guerrillers hutu, que miraven amb recel la cooperació d'aquestes ONGs a l'interior del país, la qual cosa dóna un cert estatut de legitimitat al govern actual. Tanmateix, els fets posteriors han verificat que la repressió de la població en aquesta zona per part de l'exèrcit, després que les ONGs es retiressin, ha sigut brutal i s'ha pogut fer gràcies a l'absència de testimonis. De fet, aquesta retirada de les ONGs devia ser l'objectiu que es pretenia i que es va aconseguir.
7.- No es pot oblidar que la zona de Ruhengeri, històricament parlant, ha estat la més resistent al domini tutsi durant segles i que, per tant, la conscienciació política és molt més important que en d'altres regions del país. Interessava, per tant, al govern del FPR, fer una neteja de tots aquells elements que poguessin organitzar-se més endavant.
8.- És impressionant resseguir tots els mitjans de comunicació a nivell internacional, el dia següent a la mort dels cooperants. Totes les portades dels diaris i notícies de televisió i ràdio començaven igual: extremistes hutu assassinen a cooperants espanyols. Quin control de la informació! Cap, ni un, dels mitjans informatius va gosar contradir la notícia o, tan sols, dir presumptes autors.
9.- Els membres d'Inshuti som majoritàriament de Manresa, on la Flors hi va crèixer i on hi té els pares, germans i molts amics. Hem pogut llegir les seves cartes. En una de les darreres diu que té por degut a vàries coses, una d'elles que feia poc havia parlat en un programa de ràdio i potser havia dit massa coses, en el sentit de denúncia de la situació de repressió.
10.- El germà de Manolo Madrazo, el metge assassinat, que alhora ha estat portaveu de la família, mai ha dubtat de l'autoria de l'assassinat: el govern ruandès (veure "Trampa mortal a Ruhengeri, de Fernando Madrazo, a la secció "Debat i opinions"). Les cartes de Manolo, en aquest sentit, són clarificadores. Probablement, la tria d'aquests cooperants com a víctimes, no va ser gratuïta. S'havien interessat massa per l'estat de les presons, havien parlat massa amb la gent, sabien massa.
11.- És clarificador observar la reacció del govern espanyol al conèixer els resultats d'aquest informe de l'ONU: denegar la petició d'obrir un consulat ruandès a Madrid i bloquejar indefinidament els fons de cooperació destinats a Rwanda, que eren d'uns 2.200 milions de pessetes.
12.- Potser ja és hora que molts sectors de la societat, començant pels mitjans de comunicació, comencin a tractar al règim ruandès segons els seus fets i que se'l despulli de la pell de be que fins ara se li havia posat al damunt.