Mort del bisbe Kataliko

El bisbe Emmanuel Kataliko ha mort. El dimarts de la setmana passada al vespre va patir un infart quan es trobava a Roma per participar en un simposi de Conferències episcopals de l'Àfrica.

Emmanuel Kataliko era el successor a Bukavu del bisbe Christophe Munzihirwa, assassinat per l'FPR el 1996. Ambdós han sigut els homes de la paraula al Kivu, la zona més poblada de la meitat est de la República Democràtica del Congo, ocupada pels exèrcits de Rwanda, Uganda i Burundi. Han parlat clar i això els ha costat la vida. El bisbe Kataliko havia estat detingut pels ruandesos el 12 de febrer d'enguany i obligat a romandre en residència vigilada a Butembo, allunyat del seu poble de Bukavu i obligat a callar. La seva carta de Nadal havia sigut massa explícita: "Poders estrangers, amb la col.laboració d'alguns dels nostres germans congolesos, organitzen guerres amb els recursos del nostre país. Tot el que té valor és robat, saquejat i dut a l'estranger o simplement destruït. Els impostos recollits, que haurien d'ésser invertits per al bé comú, són malversats. Aquesta explotació és sostinguda per una estratègia de terror que manté la inseguretat. A la ciutat, bandes armades, sovint amb uniforme militar, fan irrupció a casa nostra, roben els pocs béns que ens resten, amenacen, segresten i fins i tot maten els nostres germans. Els nostres germans i germanes al camp són massacrats a gran escala. Les víctimes es compten ja per milers i els supervivents, per salvar-se, estan obligats a desplaçar-se, amb totes les conseqüències que això comporta. Inútil de dir que, pel que sabem, fins ara no s'ha dut a terme cap investigació seriosa per cercar els culpables i castigar-los.".

El dia 14 del mes passat era alliberat després de set mesos de confinament, més que tot per la mala imatge que la seva detenció projectava a nivell internacional. Ens ha sobtat molt la mort al cap de tants pocs dies del seu alliberament. La gent del Kivu no es creu que hagi mort d'un infart i diuen que l'han emmetzinat, com Jean-Charles Magabe, l'ex-governador del Kivu Sud, que moria l'any passat d'una afecció cardíaca poc després d'haver-se exiliat a Bèlgica i haver fet una denúncia contundent dels invasors, o com Faustin Birindwa, ex-primer ministre, que es va exiliar i va fer una denuncia en el mateix sentit. Es sospita de verí subministrat a petites dosis i que hagi anat afeblint el cos de Kataliko durant els set mesos d'arrest, o bé de verí que causa l'efecte al cap d'un temps de la seva ingestió. S'ha insistit amb l'autòpsia, però hom tem que no es publiqui el resultat en cas d'assassinat per evitar una explosió a Bukavu, vista la tensió extrema que s'hi respira. Un despatx de l'agència MISNA parla d'un altre tipus de verí: "El seu cor, certament, estava molt afeblit per totes les metzines que els seus enemics l'havien obligat a beure: humiliacions, exaccions, vexacions". Sigui d'una manera o d'una altra, la seva mort no es pot desvincular de la resistència que va oposar als invasors i dels atacs que va rebre per part d'ells.

L'Església de Bukavu ha fet una crida a guardar el dol i mantenir la calma, cosa que fins ara ha estat respectada, excepte alguns incidents el primer dia que es va saber la noticia en què van morir dos joves. Bukavu roman una ciutat morta: comerços, mercats, escoles, tot està tancat. L'opressió extrema que pateix la població des de fa dos anys pot esclatar després de l'enterrament del bisbe aquesta setmana.

Ara la seva carta del Nadal passat, que li va valer la detenció i el martiri, roman com el testimoni més clar de la seva entrega pel poble, i ressonen clares les paraules de la darrera carta pastoral del qui alguns ja anomenen bisbe de l'alliberament africà: "Jesús va haver de veure com augmentava l'odi cap a ell, sobretot de part dels caps religiosos que veien trontollar la seguretat de l'edifici del seu Temple i la seva fe. Als seus ulls, la manera que tenia de viure i de pregar, la seva llibertat en relació als poders establerts, el seu combat a favor dels pobres i marginats havia esdevingut insuportable. En resum, la seva manera de donar testimoni de Déu podia provocar avalots i perill de desencadenar una severa intervenció de l'exèrcit romà d'ocupació. Ja sabeu la continuació: calia desempallagar-se de l'agitador, del qui feia nosa".