SOS RWANDA-BURUNDI
Buzet, Bèlgica
05.12.02
L'observador atent ha pogut constatar que el president ruandès Paul Kagame i el seu govern han perdut tota credibilitat en la comunitat internacional. Institucions internacionals, organitzacions no governamentals i fins i tot governs li giren l'esquena i el fan responsable del desastre a l'est de la República Democràtica del Congo. Com la gallina feble en el galliner, Kagame es fa picar per tots, fins i tot pels seus antics aliats. Cada cop més acorralat, s'exposa a perdre totes les seves plomes.
Després de l'oposició a l'exili i alguns rars no-aliats, Kagame s'ha fet criticar, primer prudentment, després cada vegada més severament, per Amnistia Internacional seguit de la International Rescue Committee. No ha estat fins al primer informe de Nacions Unides sobre el saqueig de la RD del Congo que la crítica li ha caigut al damunt com una allau destructiva. La il·lusió apol·línia creada al voltant de l'home fort de Rwanda s'esfondra. El procés devastador s'engega. Human Rights Watch oblida el pacte d'Allison Desforges, International Crisis Group critica el sistema jurídic i enderroca l'enganyifa d'una anomenada democràcia, de tal manera que l'administrador del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Marc Malloch Brown, es permet declarar el 19 de novembre de 2002 a France Presse que: "...Rwanda, on no hi ha hagut eleccions de cap de les maneres".
El Departament d'Estat dels Estats Units en el seu informe de 4 de març de 2002 sobre els drets humans a Rwanda denuncia nombroses infraccions als drets humans. Aquests abusos també són adduïts en l'informe sobre Rwanda preparat pel govern dels Països Baixos. Periodistes Sense Fronteres descriu l'anorreament sistemàtic de tota opinió crítica o oposició. El Fons Monetari Internacional abandona la seva política preferencial per a Rwanda i tanca certes aixetes. L'ambaixada de Bèlgica a Rwanda formula tímidament algunes observacions, però els experts cridats a donar testimoni davant la comissió d'investigació senatorial sobre el comerç amb la RD del Congo presenten un quadre dramàtic. La Sra. Carla del Ponte, fiscal del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, se sent obligada a aconseguir els antics expedients aclaparadors per al règim de Kagame i exigeix la col·laboració del país per finalitzar els seus actes d'acusació. D'ara endavant Paul Kagame està impossibilitat per fer-se valer com l'intocable i inevitable líder de l'Àfrica dels Grans Llacs. Rep el cop més dur quan el novembre de 2002 els parlamentaris britànics publiquen el document "Who Benefits from Resource Exploitation in the Democratic Republic of the Congo". Els parlamentaris acullen favorablement el darrer informe dels experts de Nacions Unides. Assenyalen la contradicció entre el "Memorandum of Understanding" del govern britànic envers el govern ruandès i les activitats que desplega aquest govern ruandès a la RDC. Recomanen al govern britànic una política més estricta envers Rwanda sobretot pel que fa al respecte dels Drets Humans. Uns dies després de la sortida d'aquest document el fiscal del TPIR s'adreça al parlament britànic demanant que s'imposi la col·laboració a Rwanda en els expedients que impliquen el Front Patriòtic Ruandès.
Kagame, que ha patit la humiliació d'una escissió en la seva pròpia fracció, és abandonat pels seus pròxims. Donada la seva naturalesa rancuniosa, aquesta situació perilla de tenir conseqüències enutjoses en el seu entorn directe així com per a tota persona que li sigui hostil.
També podem esperar repercussions despietades cap al seu ambaixador a França, el Sr. Jacques Bihozagara. Recordem que aquest ambaixador ha empès Paul Kagame a una aventura inoportuna querellant-se amb el periodista camerunès Charles Onana. Aquest autor del llibre "Les secrets du génocide rwandais" sosté la tesi que Kagame és responsable de l'atemptat contra l'avió que portava els presidents ruandès i burundès el 6 d'abril de 1994. Aquest atemptat va desencadenar el drama que avui encara pateix Rwanda. En aquest mateix llibre el periodista acusa l'FPR d'assassinats de població civil des de l'octubre de 1990. Una primera querella per difamació i manca de respecte de la presumpció d'innocència va ser rebutjada en primera instància a París, basant-se en arguments processals. Paul Kagame i el govern ruandès van apel·lar aquesta decisió i van renovar les seves demandes en primera instància quan es va tornar a editar el llibre. El cas s'havia de discutir aquest 2 de desembre de 2002 al Tribunal de París. Tanmateix, els querellants han fet saber a través dels seus advocats que retiraven les seves demandes. Els advocats, concretament el despatx d'advocats belgues Uyttendaele que havien introduït la demanda en primera instància, havien estat substituïts per un despatx francès. Aquest despatx s'ha fet enrere davant el nombre de documents aplegats com a prova i la qualitat dels testimonis que l'escriptor havia presentat per a la seva defensa.
Aquesta retracció de la demanda, considerada per alguns com una confessió, dóna més credibilitat a la tesi del periodista Charles Onana. Es pot comprendre, doncs, l'activitat sobtada que el fiscal del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda desplega enfront de Kigali. Recordem que el fiscal està habilitat per acusar un president en exercici. Manca encara la investigació sobre l'atemptat de l'avió presidencial, dirigida discretament pel jutge d'instrucció francès Brugière. Aquesta investigació reveladora pot ser decisiva per l'esdevenidor de la pau a la Regió dels Grans Llacs.
Paul Kagame, isolat com un leprós, com un empestat, s'adreça com a últim recurs a aquells que ha humiliat en el moment que creia que s'ho podia permetre: els ministres belgues. Sap que no ha de comptar amb gaire indulgència del cap de la diplomàcia belga, el ministre Louis Michel. En canvi, el primer ministre belga, Guy Verhofstadt, li és deutor. Aquest va aconseguir imposar-se políticament gràcies al paper dubtós que va jugar arran de la comissió d'investigació senatorial sobre la mort dels deu cascos blaus belgues a Rwanda.
El nou ambaixador ruandès a Bèlgica, el Sr. Emmanuel Kayitana Imanzi, ha presentat les seves credencials el 23 d'octubre de 2002. És massa nou a Bèlgica per comprendre que el clima preelectoral canvia completament les afinitats entre polítics. Verhofstadt potser és deutor de Kagame, però no és pas un suïcida. El vent ha canviat. Cap polític es jugarà el seu càrrec per sostenir un Kagame en perill que ve a mendicar. Està en posició de feblesa, obligat a pidolar i ensabonar.
Martine Syoen
Christiaan De Beule
vzw SOS Rwanda-Burundi asbl
B - 6230 Buzet - Bèlgica
sos.rwabuco@skynet.be