AVANCEM
EN JUSTÍCIA UNIVERSAL
Hi ha avenços sòlids orientats a
la fi de la impunitat dels crims internacionals. A Espanya, el passat 19
d’abril es feia pública la sentència de l’Audiència Nacional que condemna
Adolfo Scilingo, exmilitar argentí de l’Escuela Mecànica de la Armada (ESMA),
per la comissió d’un delicte de lesa humanitat. Un militar argentí és
investigat i jutjat a la jurisdicció nacional espanyola per crims comesos a
Argentina durant la dictadura i terrorisme d’Estat que va patir aquest país entre
1976 i 1983, crims comesos contra víctimes espanyoles i argentines que el seu
dia no van ser jutjats en els tribunals del lloc de la comissió del delicte.
L’enorme esforç col·lectiu realitzat el segle passat, inclosa l’aportació de Nuremberg,
per legislar els crims internacionals contra la humanitat i fer possible la
seva investigació i judici, es va fent realitat de mica en mica.
El judici d’aquests crims que
afecten tota la humanitat no només és important per acabar amb la impunitat de
què han gaudit històricament els criminals genocides, criminals de lesa
humanitat, criminals de guerra i terroristes d’Estat que han massacrat i
subjugat pobles sencers -la majoria població civil innocent-, sinó, també i
sobretot, com a realització del principi liberal jurídico-penal de la
“prevenció general” proposat fa gairebé dos segles per Feuerbach i Bentham. Em
refereixo a l’aspecte negatiu de la “prevenció general”, o sigui la intimidació
–ara ja globalitzada- que aquests crims no romandran sense càstig, ja sigui en
la jurisdicció nacional o internacional que sigui competent, i que els seus
responsables hauran de respondre tard o d’hora davant la comunitat
internacional pels seus crims atroços, sent
cada vegada més difícil que aquests criminals es passegin lliurement pel
món sense por a ser inquietats o detinguts quan van a recollir fora dels seus
països d’origen el producte de l’espoli que sovint tenen dipositat en comptes
bancaris o caixes de seguretat a l’estranger. Però em refereixo també a
l’aspecte positiu de la “prevenció general”, a la funció informativa de les
conductes que estan prohibides i a l’afirmació dels valors socials col·lectius
recollits pel Dret per a facilitar la pau social, ara també en la seva versió
globalitzada.
El passat 12 d’abril el jutge de
l’Audiència Nacional Fernando Andreu va decidir donar un pas important en
aquesta mateixa línia: va dictar un Auto admetent a tràmit la querella
interposada pel Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica
dels Grans Llacs contra 69 alts càrrecs de l’Estat ruandès pels crims de
genocidi, lesa humanitat, crims de guerra, terrorisme i tortura comesos a
Rwanda i la RD del Congo entre els anys 1990 i 2002. En aquest període han
perdut violentament la vida 2 catalans i 7 espanyols, que eren missioners i
cooperants que assistien la població civil hutu en ambdós països enmig d’una
autèntica tragèdia humana silenciada: l’organització International Rescue
Committee ha posat de manifest en el seu darrer informe que des de 1998 fins al
2004 prop de 4 milions de persones han perdut la vida a causa d’aquest
conflicte armat, després que l’exèrcit de Rwanda –APR/FPR- liderés la invasió,
per segona vegada, de la RD del Congo.
Aquesta valent decisió judicial
té especial transcendència per diferents motius: en primer lloc perquè declara
competent la jurisdicció espanyola per a la investigació dels crims esmentats
en aplicació del “principi de justícia universal” recollit a la nostra legislació
-article 23,4 de la LOPJ-; en segon lloc perquè decideix investigar la mort no
tan sols dels catalans i espanyols, sinó també d’alguns ruandesos i congolesos,
que són el necessari context per a conèixer la dimensió del que ha passat. Tot
i que és evident que no es poden investigar tots els crims comesos en l’esmentat
període en els dos països, investigar determinats crims de context ha de
servir, segons l’Auto referit, per confirmar o no “l’existència d’un sistemàtic i organitzat pla d’extermini d’una
determinada ètnia” -fent referència a l’ètnia hutu- per a imputar un
delicte de genocidi. Els criminals tutsis de l’FPR són, per tant, investigats
formalment per l’Audiència Nacional espanyola pels delictes esmentats, delicte
de genocidi inclòs. I per últim, aquesta decisió té una especial transcendència
perquè, a diferència dels casos de Xile, Guatemala, Perú o Argentina -del que
la sentència de Scilingo n’és un exponent clar- en què s’investigava a
responsables de crims que ja no estaven formalment al poder, en el cas de
Rwanda/Congo els responsables de l’FPR/APR de Rwanda estan avui al poder i
ocupen llocs claus a l’administració político-militar ruandesa, tant l’oficial
com la secreta, i els crims i matances es continuen produint avui a la RD del
Congo, amb milers de desplaçats i víctimes innocents.
La Justícia, com se sap, no
resol amb profunditat els conflictes, Tanmateix, és essencial i imprescindible
que es produeixi Justícia sobre tots els responsables dels crims internacionals
perpetrats si es vol iniciar un procés de resolució pacífica i equitativa dels conflictes,
en particular el de l’Àfrica dels Grans Llacs. La veritat, sobretot les veritats
ocultes o manipulades, ha de sortir a la llum sense ànim d’ira o venjança, ni
tan sols per obtenir indemnitzacions econòmiques. Només la veritat -en el
sentit que apel·laven tantes vegades Martin Luther King jr. i Mahatma Gandhi-
tot i que moltes vegades crua i dura, pot servir d’element transformador i
catalitzador dels conflictes si és convenientment tractada i conduïda per al bé
comú. Això mateix pensen els familiars de les víctimes catalanes i espanyoles,
el Premi Nobel de
Jordi Palou-Loverdos
Advocat, representant legal de
les víctimes i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica
dels Grans Llacs.
Octubre 2005