El Centre de Lluita contra la Impunitat i la Injustícia a Rwanda (*) està vivament preocupat per la dimissió seguida de l'exili de la Sra. Béatrice Sebatware-Panda, secretària d'Estat d'Afers Interiors, Desenvolupament Municipal i Reinserció Social. Aquesta nova defecció d'una alta personalitat del govern ruandès dóna testimoni del cul-de-sac polític a Rwanda i de l'extrema gravetat de la situació dels drets humans en aquest país.
Abans de dimitir i exiliar-se, la secretària d'Estat, la Sra. Béatrice Sebatware, va realitzar moltes missions a les províncies de Gisenyi i Ruhengeri (nord-oest) per tranquil.litzar les poblacions civils víctimes de la repressió cega de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès (APR). Són els testimonis dels supervivents hutu de les massacres deliberades, els qui l'han persuadit de dessolidaritzar-se d'un govern incapaç de garantir la seguretat de les persones i els béns. En efecte, sota pretext de combatre els rebels hutu, els militars governamentals han massacrat centenars de milers de pagesos i intel.lectuals hutu al nord del país.
Segons les informacions comunicades a diplomàtics occidentals acreditats a Kigali, l'Exèrcit Patriòtic Ruandès ha massacrat deliberadament, el 1997, entre 100.000 i 250.000 civils no armats a Gisenyi i Ruhengeri. Des del començament del 1998, les víctimes es compten encara per desenes de milers. Aquestes massacres a gran escala, que apunten les poblacions hutu com a tals, són perpetrades fredament, de manera sistemàtica i metòdica. Els mitjans d'esborrar qualsevol senyal dels cadàvers (sobretot els llocs de cremació) estan en vigor des de 1994.
Segons l'informe de l'organització americana Human Rights Watch, la població de Gisenyi i Ruhengeri s'elevava a 1.500.000 persones (Human Rights Warch/World Report 1999). Ara bé, diferents fonts recents informen que el nombre de civils de Gisenyi i Ruhengeri, des d'ara tancats en camps de reagrupament -que són en realitat veritables camps de concentració com els dels nazis-, s'eleva a 630.000-700.000 persones (AFP, 7 i 13 de novembre de 1998; La Libre Belgique, 16 de desembre de 1998, etc). El Centre convida tots els observadors a romandre vigilants, ja que aquesta disparitat és reveladora de l'amplada de la tragèdia en curs a Rwanda.
El Centre informa que el Front Patriòtic Ruandès (FPR) i elements del seu exèrcit van massacrar durant la seva progressió i després de la presa del poder, el juliol de 1994, centenars de milers de persones. Les estimacions del diari Libération, el 27 de febrer de 1996, donen la xifra de 150.000 víctimes, mentre que un antic cap d'informacions generals a Kigali, fa una evalució de més de 300.000 morts. El nombre de víctimes caigudes a l'exZaire està per determinar i s'eleva, provisionalment, a 200.000 morts. El Centre constata, simplement, que els camps arreceraven al voltant de 1.200.000 persones, i que segons les xifres del govern ruandès, 700.000 persones van tornar dels camps de refugiats. Una investigació aprofundida permetrà conèixer l'amplada exacta de la tragèdia.
Un examen lúcid de la situació demostra clarament que aquestes massacres incessants constitueixen una política deliberada, orquestrada al més alt nivell de l'Estat per un nucli dur d'extremistes tutsi, constituït al voltant del general Kagame. Aquesta política té com a objectiu l'eliminació massiva de les poblacions hutu a fi d'arribar, abans de les eleccions, a una paritat demogràfica entre hutus i tutsis (Veure James Gasana i Nkiko Nsengimana, "Carta al secretari general de Nacions Unides", 26.07.97). El general Kagame ha nomenat l'actual cap d'Estat Major de l'exèrcit ruandès, el general Kayumba Nyamwasa, per supervisar l'extermini de les poblacions civils de Gisenyi i Ruhengeri.
Quant a les temptatives de difamar la Sra. Sebatware, pretenent que hauria intentat fer signar un xec de 170.000 milions de francs ruandesos al ministre de l'Interior abans de fugir, es tracta d'una gran mentida destinada a embrutar la reputació d'una personalitat que refusa servir un règim sanguinari i criminal. La Sra. Béatrice Sebatware és coneguda per la seva honestedat i la seva abnegació.
* El 8 de març de 1997, el senyor Alexis Kanyarengwe (aleshores ministre de l'Interior) va ser obligat a dimitir a causa de la seva desaprovació de la política d'extermini de les poblacions civils de Ruhengeri i Gisenyi.
* Tancar immediatament els camps de concentració disseminats pertot el nord-oest del país i fer comparèixer davant la justícia els militars responsables de les massacres i execucions sumàries de les poblacions civils.
* Posar fi a la lògica genocida que fa estralls en el país i que ha delmat, des de novembre de 1996, una gran part de la població civil no armada de les províncies de Ruhengeri, Gisenyi, Gitarama, i que s'estén a Kigali rural.
* Desmantellar el "poder ocult" que gangrena totes les institucions de l'Estat ruandès.
Pel Centre, Josep Matata, coordinador.
(*) El Centre de Lluita contra la Impunitat i la Injustícia a Rwanda és una associació de defensa dels drets humans, apolítica, amb seu a Bèlgica. Els seus membres són militants dels drets humans des de fa molt de temps. Alguns han treballat a Rwanda, en el si d'organitzacions locals, i van participar en la investigació sobre el genocidi de 1994. Quan van començar a investigar sobre els crims del règim ruandès actual, van patir amenaces i van ser obligats a exiliar-se a l'estranger, on mantenen el seu compromís en favor dels drets humans.