Quan li va imposar al meu germà, Manuel Madrazo, la medalla de l'Ordre al Mèrit Civil, vaig agrair profundament el gest, però sense cap mena de dubte l'hagués canviat per la no acceptació de les explicacions oferides fins llavors pel govern ruandès. El motiu del meu dubte era els seus comentaris a la premsa, davant les poques notícies creïbles que anaven sorgint de les investigacions realitzades per la policia ruandesa. L'actitud del Sr. Courbin, ambaixador de França a Kigali, em va semblar molt més valenta i compromesa, a l'exigir al govern ruandès explicar amb proves tot el que havia succeït. Fins i tot, afegint que no es conformarien amb explicacions vagues. Particularment m'he sentit, aquests dies, més defensat per l'ambaixador francès que per la cancelleria espanyola.
Del fet que l'assassinat dels cooperants de Metges del Món, fou dissenyat pel govern ruandès, no en tinc pas cap dubte. Fins i tot els esdeveniments que s'han anat succeïnt després a la zona, han reforçat la meva sospita. El govern ruandès ha seguit l'estratègia de l'horror durant aquests dies. Va assassinar els tres cooperants de Metges del Món i va aconseguir el replegament de totes les ONGs de la zona. Després d'aquest atemptat van morir unes 850 persones en aquesta província. Un assalt al sud del llac Kivu fou suficient perquè les ONGs també abandonessin la província meridional de l'oest. Posteriorment, va assassinar a Ruhengeri, al sacerdot canadenc mentre donava la comunió, per demostrar que no havien confós l'objectiu. Aquest era un avís per als religiosos de la zona, que no havien entès l'assassinat dels cooperants. Després han matat a membres de l'ACNUR, a la província del sud-oest, aconseguint la retirada de la Creu Roja i del propi ACNUR, de tot l'oest del país, fronterer amb la guerra del Zaire. L'oest de Rwanda queda, així, lliure de testimonis que puguin observar moviments de tropes o neteja ètnica. Però no s'han detingut amb els testimonis. Un grup de soldats d'un control militar, barrejats amb alguns civils, detenen un autobús i sols maten als passatgers d'ètnia tutsi. Recentment han atemptat contra la vida del president del Consell d'Estat ruandès i la seva escorta, sens dubte un home de lletres i moderat. Aquests actes s'assemblen al més vell estil desestabilitzador de la convivència pacífica, com els que vam sofrir al nostre país en els inicis de la nostra transició política. Es tracta de mantenir l'odi interètnic i la sensació de por en la població.
He llegit que la posició oficial espanyola ha estat de proposar enviar a membres de la Guárdia Civil per investigar i condicionar la cooperació econòmica espanyola a l'aclariment de l'execució dels tres súbdits espanyols. Aquest és el motiu pel qual li dic: Grácies, senyor ministre, per honrar la memòria del Luís, la Flors i el Manuel.