Presideix una petita fundació, S'Olivar d'Estellencs, que està situada en un paratge natural de la serra de Tramuntana, a Mallorca. És alt, prim i treballa sense descans fent feines manuals o intel·lectuals, segons calgui. Sovint se'l pot trobar vestit amb roba de camp i amb espardenyes arreglant un marge que s'ha trabucat o podant els arbres fruiters que tenen a la petita vall on s'alcen les cases. Sovint arrabassa hores a la son i al menjar per tirar endavant la fundació social mallorquina que presideix. Des d'aquest mes de febrer, a més, és el primer ciutadà de l'Estat espanyol que rep el premi el Coratge de la Consciència per la seva tasca als Grans Llacs africans des dels postulats de la no-violència. L'atorga l'organització pacifista The Peace Abbey, de Boston, i l'han rebut també Martin Luther King, John Lennon, Robert Kennedy, el Dalai-lama, Rigoberta Menchú o Mahatma Gandhi a títol pòstum, entre d'altres.
Des d'aquest racó de l'illa Joan Carrero i els altres membres de la fundació treballen des de fa cinc anys a favor de les poblacions civils indefenses de Ruanda i Burundi, i ara també de la República Democràtica del Congo. La regió està sotmesa a massacres i a la crueltat dels lobbies extremistes tutsis que en tenen el control.
La feina que fan no només usa com a eina imprescindible de comunicació la xarxa Internet, sinó que disposa d'informació de primera mà de testimonis directes que han sobreviscut a les massacres. La realitat esfereïdora que s'hi està vivint l'han fet arribar a alts organismes de representació europea i americana, i als grans mitjans de comunicació, que no sempre se n'han fet prou ressò per la campanya intencionada de desinformació per part dels lobbies tutsis per enganyar l'opinió internacional, assegura Joan Carrero.
El premi no li ha caigut del cel. Ha sortit al carrer per denunciar el genocidi més gran que s'està cometent en l'actualitat a Àfrica i que superarà no només el de les dictadures llatinoamericanes, sinó alguns de tan grans com el de Pol Pot, a Cambotja, puntualitza. Conscient que només una opinió pública informada i que conegui la veritat pot frenar el genocidi, ell i altres membres de la fundació han fet 2.000 quilòmetres de marxes a peu per la pau fins a Ginebra i un dejuni de 42 dies davant el Parlament d'Estrasburg, que els va dur a rebre el recolzament de 19 premis Nobel i de la pràctica totalitat del Parlament Europeu.
El premi ha estat la culminació de vint dies de viatges a Brussel·les, EUA i Canadà, on ha treballat amb els més importants grups d'exiliats ruandesos i amb l'Associació Americana de Juristes, amb els quals ha acordat treballar conjuntament per intentar acabar amb la situació centreafricana, que és moralment i políticament insostenible.
Durant el discurs que va pronunciar en rebre el guardó, va demanar ajut a The Peace Abbey per fer que el govern dels EUA canviï la seva política a la regió dels Grans Llacs i que no recolzi ni un dia més uns aliats que són responsables de grans crims contra la humanitat.
"Amb extremistes tan excloents com Museveni, Kagame, Buyoya o Bagaza, serà impossible l'estabilitat a la zona a què tenen dret les poblacions civils d'aquests països que han patit tant. Per aquest motiu, cal que hi hagi un procés similar al de Sud-àfrica", va demanar Carrero. El més important del premi és que, a partir d'ara, els informes de la Fundació S'Olivar arribaran de manera sistemàtica als líders d'opinió dels EUA. "Una llum d'esperança per a una causa justa, important i urgent", assegura el president de la Fundació S'Olivar.