Ja es torna a parlar de Rwanda. Els diaris, la ràdio, la televisió... han tret a primera pàgina unes altres imatges de la penosa realitat que es viu en aquesta zona de l'Àfrica. La Flors, coneguda no per tots però sí per molts de nosaltres, malauradament ha estat protagonista d'aquestes portades de dos dies. Tothom s'ha abocat a recordar la seva persona i la seva tasca. Amb la seva mort, tothom ha tornat a sentir una espina al cor. Resulta que el conflicte que afecta a Rwanda, Burundi, Zaire encara hauria de tenir un espai prou generós en els informatius de la premsa, perquè continua plenament vigent. Ens hauria agradat que ens ho digués el testimoni de la flors en vida. Ara la seva mort n'és el testimoni més clar.
Els diaris no ho diuen, però en territori zairès encara hi ha milers de refugiats desatesos, molts de vius i molts de morts, que no poden tornar perquè tenen por. Perquè, tot i que els diaris no ho diuen, Rwanda està vivint sota l'estratègia del terror, que amenaça els drets humans més elementals: llibertat de reunió, llibertat de passejar, llibertat de desplaçar-se a un altre poble sense demanar permís a l'alcalde o a l'autoritat militar corresponent (perquè mai com ara Rwanda no havia estat tan plagada de soldats ni havia estat sotmesa a una vigilància tan brutal)... La gent hi pateix gana, hi pateix malalties, però més que mai hi pateix la pressió militar dels que governen: el silenci és la manera més fàcil de continuar vivint o morint, i això ho sap el poble, i ho saben els cooperants, i ho sap tothom qui ho vol saber.
Tant si volem com si no, tenim una responsabilitat almenys sobre la consciència. De cap manera no podem estar d'acord que els mitjans d'informació converteixin en notícia objectiva tot el que són les versions oficials i filtrades del règim rwandès. Quines garanties d'honestedat ofereix el govern d'aquest règim, un govern que l'any 90 va començar una guerra sense escatimar les víctimes civils, cosa que ha continuat fent fins ara; un govern que demana a les ONG que els deixin en pau per poder "fer de les seves" sense la incomoditat dels observadors internacionals; un govern que està al darrera, segur, de la mort de la Flors i dels seus companys, precisament perquè vol tenir via lliure per controlar sota el terror tot el seu poble? Tal com s'està fent a Burundi des de fa una colla d'anys. És una tècnica molt a l'americana, i inspirada pels americans (que han recolzat en tot l'FPR, l'exèrcit tutsi que ostenta el govern rwandès, amb un interès molt especial per controlar políticament i econòmica la zona central de l'Àfrica). Aquesta tècnica consisteix en atacar objectius humanitaris, acusar el bàndol contrari i crear falsos testimonis que desapareixen misteriosament. De fet, els veritables testimonis, que haurien de poder explicar els fets sense témer per la seva vida i per les vides dels seus, també desapareixen misteriosament. Sembla un carrer sense sortida.
Ara bé. Són tan ingenus els governs occidentals per creure's tota aquesta pel.lícula? A nosaltres ens sembla que són còmplices del joc. En alguns casos jugadors empedernits: Estats Units i França sense anar més lluny.
Creiem que hem de cridar fort, als governs que tenim més a prop, i exigir justícia, per la mort de la Flors i per les de milers i milers de morts que l'únic imperi del món, l'econòmic, va senbrant, arreu de l'Àfrica sobretot, però també a altres parts del món. Hem de lluitar, ara i sempre, perquè tenim contra nosaltres una bèstia sense escrúpols.
La Coordinadora d'Acció Solidària amb els Refugiats Rwandesos del Bages, vam començar a treballar el novembre de l'any passat , tenint com a acte principal l'encesa d'espelmes al Passeig de Manresa. A primers de desembre, vam canviar d'estratègia i vam continuar treballant en altres projectes, de curt i llarg termini: dossiers per a les escoles, taller per al "Campi qui Jugui" de Manresa, buidat de missatges escrits en les cartolines i Llibre de la indignació que hi havia al passeig... Actualment, dos companys nostres de Mallorca, des del dimarts 14 de gener, estan en vaga de fam davant del Parlament Europeu a Estrasburg recolzats per moltes organitzacions de casa nostra, amb una presència permanent de denúncia ddavant del consolat d'EEUU de Barcelona i Mallorca. Els objectius principals que perseguin són: que s'enviï urgentment ajuda als milers de refugiats i desplaçats de l'interior del Zaire, que s'incrementi el nombre d'observadors internacionals a Burundi i Rwanda i que s'adoptin mesures concretes per aconseguir una solució política global i una pau estable a la zona dels Grans Llacs (Mesures, totes elles, demanades amb insistència, des de fa temps, per la Comissària Europea Emma Bonino i l'Alt Comissariat per als drets humans de l'ONU, José Ayala Lasso).
Amb aquests mateixos objectius, i alhora per demanar a l'opinió pública que pressioni els nostres governants, aquest dissabte convoquem de nou a encendre espelmes al Passeig de Manresa. Per denunciar hipocresies, per demanar solucions, per reclamar una pau justa, per exigir una vida digna, a Rwanda, a Burundi, al Zaire, a tot el món.