L'any 94 es produeix un genocidi de tutsis en mans d'extremistes hutus i són assassinats un milió de tutsis. Del 94 al 96 els dos milions de refugiats que hi ha a l'est del Zaire, encobreixen les restes de l'exèrcit hutu vençut i els serveixen d'ostatges El govern tutsi de Rwanda, elimina les restes de l'exèrcit hutu, i els refugiats comencen a tornar al país. El govern de Kigali diu que vol els diners que arriben de fora per acollir els refugiats, però que no cal intervenció internacional, ja que la situació està controlada. França és el principal responsable de la situació conflictiva actual, perquè va recolzar el govern corrupte del president hutu Habyarimana, assassinat el 94, i amb l'operació Turquesa, del mateix any, va facilitar la fugida dels extremistes hutu Calia enviar una força d'intervenció militar, que garantís l'ajuda humanitària als refugiats; no obstant això, el retorn fa que es replantegi aquesta necessitat, a escala internacional
La majoria
de mitjans de
de comunicació
diuen que:		Però, s'oblida que:
L'FPR (Front Patriòtic Rwandés, pro tutsi) l'any 90 va començar la guerra provocant milers de morts i, des del 92, un milió de desplaçats a l'interior del país. En la seva ofensiva, l'any 94, va assassinar milers de persones. Sota el pretext de convocar-los a reunions, agrupaven la gent per matar-los.
Entre aquests refugiats ruandesos, hi ha l'elit intel.lectual del país, d'abans de la guerra del 90 (metges, universitaris, religiosos, càrrecs públics, funcionaris...)que podrien representar una oposició al nou règim i que demanaven a les instàncies internacionals una solució política per a poder tornar al país amb garanties de seguretat. No han estat mai escoltats.
Aquests refugiats no tornen per voluntat pròpia, sinó empesos per la fam i les bombes i sense cap tipus de garantia de seguretat. Centenars de milers de refugiats, entre els quals hi ha l'elit intel.lectual, resten encara amagats a l'interior del Kivu, sense ajuda humanitària ni observadors internacionals, ja que la por al retorn és més forta que la fam i les bombes.
A les presons ruandeses, hi ha uns 80.000 presos en situació infrahumana, sense judici. Moltes terres i cases, estan ja ocupades per tutsis vinguts de fora (Burundi i Uganda). El control militar que hi ha a tot el país no crea seguretat, ja que no està pensat per a protegir el poble, sinó per sotmetre la població a una por constant mitjançant represàlies continuades, destinades a eliminar els indesitjables pel règim actual.
Estats Units ha recolzat, des dels anys 80, el president actual d'Uganda, Museveni, que ha ajudat sempre l'FPR, exèrcit dirigit per persones que s'han format als Estats Units i que compten amb el seu recolzament total. No hem d'oblidar que a l'est del Zaire, existeix una gran riquesa mineral no explotada (or, diamants, urani...), cobdiciada des del nord.
És trist constatar que la comunitat internacional proposi, com a única possibilitat de solució del conflicte, una intervenció militar que, a més, no ha tingut lloc. I que no hagi estat capaç de prevenir aquest caos actual, tot i haver estat prèviament anunciat. S'oblida que una de les causes d'aquest i d'altres conflictes, és la venda d'armes per part dels països del nord, on precisament aquest negoci figura com un dels més lucratius a nivell mundial. Aquí és on les ONG i grups solidaris, haurien de fer una acció decidida, denunciant el comerç i la indústria d'armament i potenciant la resolució dels conflictes a partir del diàleg i el pacte, i sobretot per mitjà de la prevenció, amb el desenvolupament i la no explotació dels països més pobres per part dels països del Primer Món.


Coordinadora d'acció solidària amb els refugiats ruandesos, del Bages
desembre 1996

tornar