Els darres aliats del president Kabila són el Txad i el Sudan. A més, els soldats txadians haurien sigut aerotransportats per avions de Líbia. Ara, després que el front de l'oest hagi estat desactivat, el país ha quedat dividit en dues parts, i el front de batalla és ben actiu a l'est, on l'estratègica ciutat de Kindu acaba de caure en mans dels tutsis. No sembla que Angola, Zimbabwe i Namíbia es vulguin embrancar en una guerra oberta a l'est contra tres exèrcits que compten amb uns recursos de primer ordre. Per això, Kabila, que s'ha revelat com un hàbil diplomàtic, ha anat a cercar ajuda als països islàmics del nord, sabedor que són els primers interessats en evitar un domini tutsi sobre l'est del Congo, fronterer amb el Sudan. Tanmateix, la intervenció del Sudan, que fins ara ell mateix ha negat amb poca credibilitat, pot justificar una intervenció americana molt més oberta. Això, evidentment, espanta, i podria provocar la retirada d'Angola, que ja ha amenaçat de fer-ho. França intenta reprendre la influència passada, sense cap escrúpol, ja que primer va donar mostres de suport a la coalició tutsi, i després que aquesta fos vençuda a l'oest, ara intenta apropar-se al govern de Kabila. Sembla cert que la Xina, on Kabila havia viatjat a l'inici del seu mandat, estaria ajudant a aquest amb material militar.
Tenint en compte que Rwanda i Burundi són dos països molt petits, i que Uganda també ho és al costat dels altres països esmentats, només s'entén que puguin plantar cara a una aliança tan nombrosa, que compta a més amb el suport moral de gairebé tots els països de la zona agrupats en la SADC, si es té en compte que aquests tres països són els executors de la política nord-americana a l'Àfrica central, i, per consegüent, compten amb el suport militar, logístic, financer, mediàtic i institucional dels Estats Units.
El que realment és una invasió s'ha volgut disfressar de rebel.lió, com el 1996-97. La població de l'est del país sent una gran animadversió contra els invasors, que ja han causat algunes massacres, la principal de les quals a la parròquia de Kasika, on 633 persones que hi eren refugiades van ser assassinades pels militars tutsi. També arriben notícies de desaparicions de persones, que algunes organitzacions de drets humans temen que hagin estat traslladades a Rwanda. Això lliga amb la denúncia feta pel Centre de Lluita contra la Impunitat i la Injustícia a Rwanda, amb seu a Brussel.les, que en el seu comunicat nº 39/98, del 01.09.98, denuncia l'existència de llocs de cremació de cossos a Rwanda, sobretot a la regió de Bugesera, on hi ha els instructors americans.
Durant el setge de Kinshasa, el director de Gabinet del president Kabila va llançar crides a l'odi ètnic contra els tutsi, i la població de la capital va cremar vius alguns soldats d'aquesta ètnia. L'esmentada organització diu: "Les diatribes anti-tutsi són actes criminals, i constitueixen un error polític, ja que la comunitat tutsi congolesa, així com el conjunt del poble ruandès, tutsi com hutu, són en realitat els ostatges i les víctimes d'un règim dominat per un petit nucli d'extremistes constituït al voltant del general ruandès Paul Kagame i els seus padrins ugandesos... És cert que ells no llancen crides a la mort dels hutu davant les càmeres de televisió, ja que el general Kagame prefereix parlar durant els Consells de govern d'acabar amb ells de mica en mica... El Centre denuncia, un cop més, el silenci còmplice de la comunitat internacional respecte els actes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, comesos pel règim del general Kagame, tant a Rwanda com al Congo. Massacres col.lectives continuen actualment, i cap govern occidental ho desconeix. Al contrari, l'exèrcit americà continua formant un exèrcit que massacra el poble ruandès... El súmmum de l'insult a les víctimes del conflicte ruandès s'ha donat quan el Consell de Seguretat de l'ONU, en base a una proposta redactada pels Estats Units, ha confiat als assassins de centenars de milers de civils innocents el treball d'investigar, ells mateixos, sobre els seus crims, i, tot seguit, sancionar-se!". Efectivament, Com pot, un assassí, investigar el seu propi crim, i imposar-se ell mateix la pena?