L'ofensiva de l'Aliança de Laurent-Desiré Kabila ha encetat una recomposició fonamental del paisatge miner del Zaire, en benefici de les empreses americanes i canadenques.
Gairebé inexistents sobre el terreny un any abans, ocupen ara posicions cabdals en el cobalt i en l'or. Es fiquen en el mateix sector dels diamants, on l'imperi De Beers tenia el monopoli de la comercialització de la producció de l'única explotació industrial del país.
El desplegament més espectacular ha sigut el contracte de mil milions de dolars acabat el dia 16 d'abril per American Mineral Fields, una empresa nova amb seu a Hope, Arkansas, l'Estat de Bill Clinton, per a la creació d'una fàbrica de zinc i l'explotació de jaciments de zinc, coure i cobalt a Kolwezi i a Kipushi.
Es tracta d'un acord inèdit ja que lliga una societat privada d'una banda, a un moviment polític que actua en nom d'una "República democràtica del Congo", no representada a l'ONU d'altra banda, que s'atribueixen respectivament el 51 i el 49% del projecte quant a l'atorgament de concessions que són de l'Estat zairès, que fins a nova ordre encara té un reconeixement internacional. Sense sorpresa, els advocats de negocis qüestionen ja el valor jurídic d'un acord com aquest, malgrat l'argument enunciat pel conseller d'AMF, Chris Poncia, segons el qual el seu client considera l'Aliança com el govern "de facto" del país.
En bona lògica, el Banc Mundial podria ser criticat si no digués res ja que, el 1995, havia desautoritzat l'acord conclòs el 1995 pel consorci SWIPCO, associant la Financera Marc Lacharrière i Anglo-American amb el govern Kengo, per a la privatització de Gécamines, invocant aleshores la manca de legitimitat democràtica del govern Kengo i la manca de transparència en l'atorgament de les concessions, efectuat segons un procediment de comú acord. Arguments que es poden aplicar al contracte AMF-Aliança...
Al mateix temps, la companyia americano-canadenca Barrick Gold, que té un permís d'exploració sobre 81.000 kms2 de les concessions de l'Oficina de les mines d'or de Kilo-Moto, a l'Alt Zaire, té dos trumfos importants davant de Kabila: la presència d'antuvi, en el seu consell internacional, de Vernon Jordan, un home de Bill Clinton, però igualment de l'ex-president George Bush, qui tenia el secretari d'Estat adjunt per a l'Àfrica, Herman Cohen, que canta a Washington les lloances de Kabila.
L'actitud dels Estats Units, que van bloquejar la intervenció internacional en favor dels refugiats ruandesos, que hauria pogut destorbar l'Aliança al començament de la conquesta, pot explicar l'a priori positiu de què es beneficien les companyies americanes. Per tal com Washington ha estat més lluny: en el món de la informació no obstant, s'ha près nota dels nombrosos contactes aquests darrers mesos entre Kabila i l'ex-número dos de la CIA per a l'Àfrica, Richard Orth, nomenat Conseller militar a l'ambaixada de Kigali poc abans de l'ofensiva llançada a partir de Rwanda. Moltes fonts mencionen també la presència d'antics membres del Pentàgon com a consellers tècnics de l'Aliança.
D'altra banda, Dan Simpson, l'ambaixador americà a Kinshasa, no amaga la seva intenció de tallar les ales a les empreses belgues i franceses implantades al Zaire.
Això que va dir Anglo-American, citada el maig de 1996 com associada d'AMF en el projecte de rehabilitació de la fàbrica de zinc de Kipuahi, no es torna a mencionar en el contracte entre l'Aliança i la companyia d'Arkansas.
Però sobretot és amb De Beers que les relacions de l'Aliança són difícils. La causa: les declaracions del Comissari general d'Economia i Finances de l'Aliança, Mawapanga Mwama Nanga, diplomat en economia per la universitat de Pennstate, que es pronuncia contra "les llicències guardades i els monopolis", referint-se així a l'acord d'exclusivitat de vendes de la producció de la Minera de Bakwanga (MIBA), amb la filial de De Beers, Britmond. A més del fet que De Beers no veu amb gaires bons ulls que els nous, canadencs o americans, es fiquin en l'explotació de diamants, fins ara controlada pels productors artesanals, i han evocat també a Mbuji-Mayi, un altre esdeveniment a propòsit d'un lot de gemmes d'un valor de tres milions de dolars, per al qual l'Aliança ha exigit als sud-africans, una prima suplementària de dos milions. Després d'haver promès respectar els contractes fets per l'Estat zairès fins a la victòria final, l'Aliança comença, d'una manera manifesta, a revisar-ne les clàusules.
De manera evident, l'expedient és seguit amb atenció per l'Unió Minera, la filial de la qual, Sibeka, té el 20% de la MIBA, que l'any passat va fer una bona marca a l'aconseguir una producció de 6'5 milions de quirats, un 18% més respecte l'any 1995. Al mateix temps, l'UM està atenta a la situació de Shaba, on ella està ficada en la recuperació de cobalt i en la rehabilitació de la refineria de la Gécamines a Shituru. Però Sibeka ha d'anar amb peus de plom per tal de procurar-se un futur que es presenta delicat, tenint en compte certes pràctiques. A principis de mes, la rebel.lió va convocar a Goma, Jonas Mukamba, l'antic president administrador-delegat de la MIBA, destinat tot seguit a una residència en un lloc desconegut, "per arrabassar-li el seu número de compte a Suïssa", sostenen els amics del PAD.