Demain le Rwanda
Paris
04.04.02
Aquest col·loqui tan important ha estat organitzat a París el 4 d'abril, en el recinte del Senat francès, símbol de la llibertat, la fraternitat i la igualtat.
Els ruandesos estan molt mancats de qualitats, sobretot el govern de Kigali, el líder del qual, Paul Kagame, s'engoleix en una espiral sense sortida que perilla d'endur-se els supervivents ruandesos, hutus i tutsis. Calia fer alguna cosa, aquest col·loqui arriba en el moment oportú.
Els debats han estat molt calents. S'ha parat esment en la presència del representant de l'ambaixada de Rwanda, el Sr. Sebasoni. És belgo-ruandès. Ha acceptat d'ocupar la plaça reservada a Sa excel·lència Jacques Bihozagara, que ha desistit el darrer minut. El Sr. Sebasoni anava acompanyat d'un equip de francesos casats amb ruandeses, entre els quals el Sr. Alain Gautier, president del col·lectiu Partie Civile pour le Rwanda, un dels grans padrins d'Ibuka. Ha esdevingut FPR per osmosi, la seva dona ha estat molt activa.
Hi havia igualment refugiats ruandesos hutus i tutsis que viuen a França, Bèlgica, Gran Bretanya; polítics francesos i belgues i altres personalitats afectades pel cas ruandès. Es podria citar el Sr. Honoré Ngbanda, antic conseller especial del mariscal Mobutu, els periodistes de TV5 i altres periodistes com Martin Mateso, Charles Onana, Marie Roger Biloa, Patrick Charrier, Hubert Sauper, etc.
El president de l'associació Convergence, el Sr. Joseph Mennella, obre la sessió. Desitja la benvinguda als participants. El Sr. Jean Claude Mairal, president de l'associació Pedalier Solidarité Afrique i vicepresident-delegat del Centre d'Appui et de Ressources à la Coopération Internationale, té l'honor i el privilegi de presidir les sessions.
Aquesta personalitat és una biblioteca, fa revelacions sobre certes confidències, mostra el paper primordial jugat pels americans en el conflicte ruandès, tots els suports financers i militars, fins a la corrupció i intimidació dels generals zairesos a fi que combatessin per l'FPR.
Explica que el conflicte és atiat per les riqueses del Congo, que van a parar a les companyies americanes i occidentals.
Per ell, la presència de Rwanda al Congo és insuportable. A Rwanda li interessa que el conflicte perduri, ja que aquest règim que trontolla pensa equivocadament que aquesta guerra farà oblidar la pressió política interna i externa, endarrerirà la democratització que sense cap dubte posarà fi a la incúria i irresponsabilitat del règim minoritari i feixista de l'FPR.
Precisa igualment que el conflicte dels Grans Llacs també ha servit per passar comptes entre els belgues i els americans, d'una banda, contra els francesos, la Rwanda de Habyarimana i el Zaire de Mobutu, de l'altra.
Precisa que Rwanda hauria de seguir l'exemple del Congo, que vol arreglar primer els seus problemes interns, com en dóna testimoni la Conferència de Sun City. Kagame ho hauria de saber abans que se'l forci a fer-ho. Aleshores serà molt tard per ell.
Parla de la conversa que va tenir amb el president Habyarimana la vigília del seu assassinat. Parla d'un home que es veia venir la mort sense saber com evitar-la: "estic inquiet, pensava que els occidentals ens estimaven, pateixo pel meu poble, sé que em volen matar, però després..."
Claver Kanyarushoki mostra que aquesta comunitat internacional és oficialment l'ONU. Però en realitat és el Consell de Seguretat dirigit pels Estats Units. Els altres membres han perdut de facto el seu vet davant la superpotència americana. S'entén que en el cas de Rwanda aquesta comunitat internacional ha jugat bé el seu paper conforme al seu objectiu: donar el poder a una minoria perquè complís una missió precisa. Importen poc els estralls col·laterals humans, que són comptabilitzats en la columna de pèrdues i guanys.
Parla de diversos informes que acusen el règim de Kagame de genocidi i crims contra la humanitat. El govern de Clinton va prohibir simplement la publicació d'aquests informes! Potser el moment arribarà, conclou.
Una intervenció que ha destacat, "Demà Rwanda, l'esperança", exposada brillantment per Antoine Nyetera. "Sóc un tutsi i no dels més petits, pertanyo a la família reial, em sento al mig del combat", ha dit introduint la seva exposició.
Antoine Nyetera continua el seu discurs amb una definició jurídica de genocidi. Explica en detall l'existència de brigades de l'FPR en tot el país, com els joves tutsis eren armats per l'FPR després d'un entrenament a les seves zones. Fa una pregunta pertinent: "com, els hutus, que sabien tot això, com, un veí hutu, no havia de reaccionar desfent-se del seu veí abans que ho fes aquest?" Les matances eren espontànies. És afirmatiu: "el genocidi no ha existit mai a Rwanda, hi ha hagut matances polítiques, no genocidi". És categòric.
Un francès del Col·lectiu Partie Civile pour le Rwanda s'aixeca. Està molt nerviós. "Senyor, et conec, treballaves al Centre Cultural francès, estic desolat i frustrat que puguis dir coses semblants, em sap greu que el Senat francès pugui acollir gent com vosaltres". Dóna un cop de porta i surt.
Després intervé el president del Col·lectiu, que s'indigna, que no comprèn que un tutsi pugui negar el genocidi, que no ho entén, que està trasbalsat, això és negacionisme. Nyetera calma la situació, més aviat se n'estranya i no entén que els estrangers estiguin alterats pel seu discurs, ell que ha perdut els seus fills, ell que ha nascut i viscut a Rwanda, i es qüestiona si aquesta gent és veritablement sincera. El president del col·lectiu Partie Civile pour le Rwanda precisa que ell també, la seva dona ha perdut molts membres de la seva família, però ell sembla descobrir una altra veritat que fa de mal assimilar i qualifica Nyetera de petit. Educadament, Antoine Nyetera, amb una calma olímpica, li dóna les gràcies. La sala reacciona, el mediador calma la situació, i Alain Gautier presenta les seves excuses tot dient que ha estat mal comprès.
La gent xiuxiueja que aquest pobre senyor ha rebut confidències sobre el coixí, que coneix una sola versió de Rwanda, la de la seva dona.
Marie Roger Biloa no entén la indignació del francès, afirma que ella ha estat un dels primers periodistes a afirmar que a Rwanda no hi va pas haver genocidi, que els altres comencen a donar-se'n compte. Ha posat en guàrdia els qui utilitzen termes manllevats com negacionisme i revisionisme per fer por, aprofitant-se d'un context del poble jueu que no té res a veure amb la situació dels Grans Llacs. Que la gent ha de tenir el coratge de dir la veritat i denunciar els qui volen empresonar-los en una visió que els convé!
L'antic representant adjunt de l'ONU a Rwanda (adjunt de Roger Booh Booh) afirma que ell és un dels testimonis privilegiats del que va passar a Rwanda. Afirma sens dubte que dir que hi va haver genocidi a Rwanda és una mostra de política surrealista més que de la veritat. Ho sap i ho ha vist. Hi va haver matances espontànies que cal condemnar, és clar, i que van ser desencadenades i activades per l'atemptat contra l'avió del president Habyarimana. Ho repeteix, no hi ha hagut genocidi i la veritat no trigarà a esclatar a plena llum.
El representant de l'ambaixada, el Sr. Sebasoni, intervé. Prova d'amagar el seu nerviosisme. No té arguments per oposar-se a Nyetera. L'acusa simplement de treballar pels seus padrins, que l'FPR ha creat una quarta ètnia, la dels ruandesos, on tothom s'hi hauria de retrobar, que el país marxa vers la pau i la reconciliació...
Una persona intervé replicant al representant de Rwanda que és massa, això és massa, que ja n'hi ha prou d'aquests discursos buits de sentit que estan lluny de la realitat. Diu que els ruandesos fugen del seu país a causa d'un mal règim.
Hi ha hagut d'altres intervencions, tan bones les unes com les altres. Mereix subratllar-se la projecció del film de Hubert Sauper, cineasta austríac, "Lluny de Rwanda".
És un documental que mostra la tragèdia, el patiment dels hutus, com han estat abandonats per la comunitat internacional, el seu extermini pels militars de l'FPR. És un film insuportable, difícil de veure, sobretot pels refugiats ruandesos, alguns dels quals han perdut els seus en aquesta selva tropical. No hi ha paraules per expressar-ho, cal veure-ho. Al final de la projecció hi ha hagut un silenci de mort, tots els participants estaven emocionats, cadascú interrogava la seva pròpia consciència per comprendre com pot ser que l'home sigui tan malvat envers els seu proïsme, envers nens, dones, avis. Per a què serveix l'ACNUR, l'ONU, la comunitat internacional, que han deixat que l'FPR assassinés innocents en un mutisme total?
Després d'uns minuts, just el temps per reprendre els ànims, els participants han fet preguntes de precisió i comprensió del film. L'autor del film ha respost evitant d'acusar concretament l'FPR.
El Sr. Sebasoni, amb una arrogància que li és particular, ha pres la paraula. S'ha adreçat a l'autor del film indignat i dient que la majoria del públic no està satisfet, perquè l'FPR no ha estat designat com a autor de les matances dels refugiats hutus. Les reaccions del públic han estat vives. Sebasoni ha estat qualificat de cínic, racista, inconscient amb propòsits repugnants, irresponsable i incapaç. Molest i neguitós, Sebasoni s'ha excusat dient que els seus propòsits han estat mal compresos, que ell no és racista, que té molts amics hutus, que havia parlat molt amb en Grégoire Kayibanda arran de les seves estades a Bèlgica, que era d'altra banda un vell conegut. Ha arribat a dir que Kayibanda va ser mort pel règim de Habyarimana i ha explicat tota la història de la Primera i la Segona Repúbliques amb una incoherència i una deformació ridícula i llastimosa.
Quan el representant de Rwanda ha vist que no tenia prou arguments per endossar la responsabilitat a un règim del qual no coneix gran cosa, ha precisat que no és de l'ambaixada, que només és amic de Bihozagara.
El Sr. Alain de Brouyer, antic conseller de l'IDC, ha exposat sobre els fracassos de l'IDC a Rwanda tot subratllant la duplicitat, la mentida de l'FPR, que havia elaborat minuciosament la seva estratègia del mal. Precisa que la comunitat internacional ha comès un greu error permetent que una milícia formada per gent malvada accedís al poder. Precisa al representant de Rwanda que les persones que van matar Kayibanda, a saber Kanyarengwe i Lizinde, eren els herois que l'FPR necessitava. Això explica el que és veritablement l'FPR.
El Sr. Christiaan de Beule, president de SOS Rwanda-Burundi, hi era present. Ha fet diverses intervencions que cada vegada posaven l'FPR al seu lloc. Convé subratllar una carta que SOS Rwanda-Burundi acaba d'escriure a Bihozagara. És una carta datada el 2 d'abril de 2002, l'objecte de la qual és: Kibeho, 22 d'abril de 1995. L'associació hi inclou la traducció d'un extracte d'un article de Linda Polmann, periodista holandesa, que ha escrit "Els nens en temps de guerra".
La carta s'acaba així: "Senyor Bihozagara, informes terrorífics mencionen la mort de 4 a 8.000 persones a Kibeho arran d'aquesta acció dirigida pel govern ruandès, i assenyalen que durant uns quants dies els observadors estrangers i les organitzacions humanitàries van ser apartades del camp. En aquest moment éreu secretari d'Estat encarregat de la Rehabilitació Nacional i responsable del retorn dels refugiats. Què vau fer pels vostres compatriotes de Kibeho? Pareu esment, senyor Bihozagara, que amb vostè no podem fer servir el terme Excel·lència. Aquest títol honorífic només és el filferro espinós que us sostreu de la justícia internacional".
Bihozagara hauria tingut la intuïció que aquesta carta podria ser evocada en aquest col·loqui i no ha vingut. Però, on s'amagarà d'ara endavant?
La darrera intervenció, i no de les menors, ha tocat a Charles Onana.
Eloqüent i ben documentat sobre Kagame i el règim de l'FPR, ha començat amb aquestes paraules: "No sóc hutu, no he matat els tutsis, els meus no han estat assassinats pels tutsis. No sóc tutsi, no he matat els hutus, els meus no han estat assassinats pels hutus. Parlo com a africà i periodista. És inconcebible que actualment, al segle XXI, encara hi hagi gent que pretengui ser moderna i civilitzada i que continuï matant els seus germans. Com voleu que l'Occident no ens consideri uns salvatges! Feu avergonyir l'Àfrica, feu avergonyir els negres!". Amb aquests termes ha introduït el seu discurs.
Ha fet preguntes pertinents a Sebasoni: "Qui us ha dit que vosaltres, els tutsis, sou intel·ligents, que sou superiors als hutus?" S'ha dirigit als hutus: "Heu d'acceptar que heu matat els tutsis a causa de la seva arrogància, de la humiliació i frustració de segles". A tothom, ha dit que facin el que facin estan condemnats a viure junts en pau, que cal parar, que ja n'hi ha prou.
Després s'ha adreçat al representant de Rwanda en reacció a les paraules que ha dit després del film sobre els camps de Tingi-Tingi i altres. "M'adreço al representant ruandès. Has estat molt combatiu, et caldrà ser-ho més d'ara endavant. Bokassa era fort i ric, va ser sostingut, va haver de donar-ho tot, va acabar malament. Mobutu, ja coneixeu la sort tràgica que se li va reservar. Savimbi, la seva història s'ha acabat, ja no se'n parla més, i coneixeu, certament, les circumstàncies en què ha estat abandonat. Digueu a Kagame que haurà de ser més modest. Ens hem compromès amb el combat per la veritat, res ens podrà aturar, res més. No tenim por, jo no sóc de naturalesa poruca. Heu enganyat el món sencer, heu abusat dels mitjans de comunicació, tothom o gairebé tothom coneix el vostre autèntic rostre, heu estat desemmascarats. Hem emprès el combat, la màquina és en marxa, la veritat ha d'esclatar i ho farà aviat".
Són les 17:35, falten 15 minuts per clausurar el col·loqui, el temps ha passat de pressa, els participants volen continuar els debats, però l'hora és l'hora, cal respectar els qui ens han deixat la sala.
Es marxa amb un gust d'inacabat, els participants eren als núvols, somiaven. És la primera vegada que un digne representant de l'FPR està a la defensiva i gosa presentar excuses.
Un participant ruandès m'ha dit: "Això em recorda els anys 92-93, quan els representants del règim de Habyarimana ho tenien difícil per defensar la posició del règim, i que l'ambaixador Ngarukiyintwari no participava en cap debat. En aquella època es feia representar per estudiants, és un bon senyal."