La guerra s'ha intensificat a la RD del Congo, concentrat-se al centre del país, a l'entorn de la capital diamantífera, Mbuji-Mayi, i al sud, a Katanga, la zona del coure i el cobalt. Mentre, el president Kabila ha convocat un debat nacional que ha agafat a contrapeu el general Kagame, l'home fort de Rwanda, a qui un diàleg entre les forces vives congoleses contraria els seus interessos, sobretot en el moment que té possibilitats d'ocupar dues zones vitals. Sembla que hi ha dissensions profundes entre els congolesos del RCD i els seus aliats, Kagame i Museveni, els homes forts de Rwanda i Uganda. I alhora, que també hi ha fissures entre aquests dos últims. Tanmateix, la situació sobre el terreny no ha variat gaire en aquests darrers mesos.
A l'est del Congo, el governador del Nord-Kivu ha donat un ultimàtum de vuit dies a les poblacions autòctones hutu de la zona perquè marxin de casa seva voluntàriament o seran expulsades; se les acusa de donar suport a la guerrilla hutu que opera al Kivu. Alhora, les associacions de defensa dels drets humans alerten d'una possible trama per a eliminar els principals activistes.
Respecte a Burundi, les negociacions de pau que s'estan duent a terme a Arusha (Tanzània) estan pràcticament estancades. S'ha aixecat l'embargament que es va dictar a resultes del cop d'Estat realitzat per l'actual president, Pierre Buyoya, el 1996. Internacionalment, predomina la imatge que el país està avançant cap a la pau gràcies a les bones maneres de Buyoya, però és una imatge falsa perquè ni les converses de pau avancen ni la repressió de l'exèrcit s'ha aturat ni les diferents guerrilles han deixat d'actuar.
Pel que fa a Rwanda, aquests dies s'ha commemorat el cinquè aniversari del genocidi ruandès. El president ha aprofitat per carregar contra l'Església catòlica, en la persona del bisbe de Gikongoro, Augustin Misago, que ha sigut detingut amb l'acusació de participació en el genocidi. L'Església catòlica és vista pel règim extremista tutsi com la institució que va donar suport moral a la revolució hutu de 1959, que va permetre el capgirament de l'ordre secular imperant a Rwanda, on la minoritària ètnia tutsi hi havia establert un sistema feudal molt travat. Només cal esmentar l'assassinat de tres bisbes ruandesos per part del FPR, el 1994, d'un altre el 1996, de l'arquebisbe congolès de Bukavu, així com d'un nombre molt alt de capellans, religiosos i religioses, etc, entre ells el català Joaquim Vallmajó. En fi, tothom qui gosa oposar-se mínimament al règim ruandès és acusat inexorablement de genocidi. Això es va repetint sense que hi hagi cap condemna internacional, i només s'entén si es considera que els Estats Units segueixen donant suport a aquest règim genocida, que s'erigeix en jutge quan el lloc que li pertoca és el banc dels acusats.
Per altre cantó, circula un rumor fonamentat sobre la preparació d'un atac per eliminar alguns dels detinguts del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, amb seu a Arusha (Tanzània), per part d'agents enviats pel govern de Rwanda, a fi d'evitar declaracions i aportacions de proves comprometedores, i on es podria carregar l'atac a un intent d'alliberament de la guerrilla hutu. L'assassinat de 8 turistes occidentals al sud d'Uganda, a principis del mes de març, on gairebé tothom va acceptar l'autoria dels guerrillers hutu sense més ni més, quan tots els indicis apuntaven als extremistes tutsi, que volen refermar el suport occidental en uns moments delicats, fa pensar que un atac de característiques semblants a una seu de l'ONU podria colar de la mateixa manera.
A vegades, tot plegat sembla una quimera. Es continuen sentint comentaris i emetent reportatges iguals que els d'ara fa cinc anys, com si no hagués passat res des de llavors. Tanmateix, el règim ruandès se n'ha fet un tip de matar durant aquest temps, tant a l'interior de Rwanda com al Congo. A més, molts testimonis que abans callaven per por, ara han anat sortint a la llum, i qui no vol seguit fent-se el cec pot adonar-se de la coresponsabilitat, com a mínim, del FPR en el genocidi de 1994, i de la responsabilitat plena del mateix en la neteja ètnica que s'està produint a Rwanda des d'aleshores.