Una associació ruandesa de defensa dels drets de l'home, establerta a Bèlgica, el Centre de lluita contra la impunitat i la injustícia a Rwanda, ha afirmat que l'exèrcit ruandès ha massacrat milers de persones, a finals d'octubre, en una gran cova de la prefectura de Gisenyi.
"Entre el 24 i el 27 d'octubre, els militars de l'APR (exèrcit patriòtic ruandès) van anar a matar indistintament tots els habitants -homes, dones, nens i persones grans- de la regió, refugiats en aquesta cova per a fugir de les massacres incessants de l'APR", va declarar a l'AFP el responsable de l'associació, Joseph Matata.
Els fets es van produir a la cova de Nyakimana, segons el senyor Matata, que cita "un testimoni" que hi va viure en companyia de milers de camperols. En va poder sortir el 23 d'octubre sense poder-hi tornar, ja que els militars arribats per assetjar l'indret li ho van impedir.
"Va anar a llançar un SOS a Kigali i enviar un fax a la seva família a Bèlgica. Era massa tard, la massacre es va produir", ha declarat Joseph Matata.
Segons ell, el balanç de la massacre arribaria a 8.000 morts.
L'APR assetja un nombre desconegut de rebels amagats en una xarxa de coves al nord-oest de Rwanda, ha sabut divendres l'AFP de font militar ruandesa. Segons el comandament de l'APR a la regió, aquesta xarxa, descoberta fa algunes setmanes prop del municipi de Kanama, a una desena de kms de Gisenyi, s'estendria sobre una superfície de prop d'un km2.
Hauria estat utilitzada pels rebels hutu "interahamwe" i soldats de les ex-Forces armades ruandeses (FAR) com a base de comandament i per a l'emmagatzament d'aliments o armament.
Segons Joseph Matata, "les declaracions de l'APR sobre la descoberta d'una xarxa de coves que servien de centre de comandament a la rebel.lió (hutu) són totalment falses i tenen per objectiu protegir els militars" que van cometre la massacre de finals d'octubre.
"La cova no contenia cap infiltrat hutu", afirma el senyor Matata, "a menys que tota la població sigui considerada com infiltrada".
El senyor Matata era un dirigent de l'Associació ruandesa per a la defensa dels drets de l'home (ARDHO) de 1991 fins a la seva fugida de Rwanda, el maig de 1995, gairebé un any després de la presa del poder pel Front patriòtic ruandès (FPR, dominat per la minoria tutsi).