A principis del mes passat es dictaven les primeres sentències del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, condemnant per genocidi l'ex-primer ministre del Govern interí de Rwanda entre abril i juliol de 1994, Jean Kambanda, així com l'ex-alcalde del poble ruandès de Taba, Jean-Paul Akayesu, a la pena màxima de reclusió a perpetuïtat,
El Tribunal Penal Internacional per a Rwanda (TPIR) va ser constituït el 08.11.94 per la resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU, per a jutjar els crims de guerra, crims contra la humanitat i crims de genocidi, comesos a Rwanda o per ciutadans ruandesos en els Estats veïns, durant l'any 1994. S'establia la seu del Tribunal a la ciutat tanzana d'Arusha. Una comissió d'experts va estimar que només hi havia hagut genocidi contra els tutsis i no contra els hutus; és per això que els 31 acusats que ara hi ha sota la jurisdicció del Tribunal són tots hutus.
Aquest mes d'octubre es compliran dos anys dels atacs als camps de refugiats hutus a l'est de l'ex-Zaire. Els informes apareguts fins ara parlen d'unes 200.000 víctimes, tot i que aquesta xifra caldria multiplicar-la per tres. Amics que han estat a Rwanda aquest estiu, ens han explicat que en el municipi on es trobaven, i només en un mes, han sigut assassinades unes 200 persones, la majoria a mans de l'exèrcit. Informes d'organitzacions de drets humans belgues denuncien un fet que si es pogués comprovar seria d'extrema gravetat: l'existència de forns crematoris a la despoblada regió de Bugesera, utilitzada pels militars americans per instruir l'exèrcit tutsi. S'estima que la població ruandesa ha perdut uns quatre milions de persones des que va començar el conflicte; 3'5 milions són d'ètnia hutu. Certament, continuar mantenint que a Rwanda només hi ha hagut un genocidi contra els tutsis és del tot insostenible.
És per tot això que caldria ampliar les competències del TPIR, i no reduir-les a 1994 sinó fer-les extensibles a tot el conflicte, ja que de crims contra el dret internacional humanitari se n'han comès des de l'inici de les hostilitats, el 1990, fins ara, que es continuen cometent. La primera conseqüència d'aquesta ampliació seria l'acusació contra els actuals dirigents de Rwanda, però això voldria dir que l'ONU hauria de garantir una transició a Rwanda, amb el desplegament d'una força de cascos blaus, i el seguiment de tot el procés, que es presentaria molt complicat. A més, l'ONU tampoc és del tot innocent, perquè durant el genocidi de 1994 va mirar-se com es massacrava la població sense intervenir per a res.
Malgrat tot, és una bona notícia que s'acabi d'aprovar la creació d'un Tribunal Penal Internacional Permanent per a jutjar el tipus de delictes esmentats. Amb un Tribunal d'aquestes característiques, s'evitarà la dependència del Consell de Seguretat de l'ONU, i conseqüentment, es pot garantir una major independència de la justícia internacional en les violacions greus del dret humanitari. No és gens estrany que els Estats Units s'hagi oposat aferrissadament a aquest projecte. Tot i que no és l'únic país que gaudeix d'una impunitat absoluta en la vulneració greu de drets humans fonamentals, sí que és el qui exerceix un major control en els mitjans de comunicació occidentals, i ens pot fer creure que el que són realment crims contra la humanitat són accions per a salvaguardar la seguretat d'Occident, ja sigui contra Saddam Hussein o contra l'integrisme islàmic, o en èpoques passades, contra el fantasma del comunisme. En aquest sentit, podríem parlar de les criatures que van morir a Bagdad sota el bombardeig americà, o de tantes víctimes innocents a Amèrica Llatina i al Vietnam.
Si el genocidi de Rwanda hagués passat per aquest Tribunal permanent, i es vulgués fer realment justícia, el Govern dels Estats Units hauria d'haver sigut el primer a seure al banc dels acusats, i el president Museveni d'Uganda, des d'on es va envair Rwanda el 1990, el segon. I també França, i Bèlgica, i Gran Bretanya, i els venedors d'armes, i les multinacionals mineres amb explotacions al Congo. Això, evidentment, no ho veurem mai. Però és que hi ha algú que pugui pensar que els principals culpables d'aquesta immensa tragèdia són només els 31 ruandesos hutu que estan sent jutjats a Arusha?