L'aniquilament de Rwanda -la massacre de centenars de milers de persones del seu poble, el desmembrament de cinc dels set milions de població en camps de refugiats assolats per les malalties, tant a l'interior com a l'exterior del país- és el resultat directe de les operacions posades en marxa pels serveis secrets de Gran Bretanya, segons una investigació realitzada pel E.I.R.
La clau regional en aquesta operació és el President ugandès Yoweri Museveni que, per les seves pròpies motivacions il.lusionistes, ha sigut reclutat per executar les ambicions geopolítiques de Gran Bretanya a la regió. Aquesta política és administrada per Lynda Chalker, ministra de Desenvolupament dels Països d'Ultramar, antigament anomenada Oficina Colonial Britànica.
L'operació britànica va ser llançada amb la invasió de Rwanda el mes d'octubre de 1990, pel Front Patriòtic Ruandès (FPR) a partir d'Uganda, sota el total coneixement i aprovació dels Serveis Secrets britànics. Aquesta invasió, alhora, va posar en moviment una sèrie de successos que s'expliquen a continuació i que han conduït inexorablement als ruandesos, en un nivell incomprensible, a sofriments físics i psíquics constatables.
Les intervencions militars de França des de 1990, per tractar de defensar Rwanda i el govern de Juvenal Habyarimana contra el FPR, simplement han agreujat la crisi. Basada sobre les mateixes hipòtesis geopolítiques de creació de "zona d'influència" que el pla britànic, la política francesa mai s'ha oposat obertament a aquest pla.
França ha restat allà observant com la guàrdia presidencial organitzava la milícia hutu, el monstre creat per França i que va executar la matança sistemàtica de centenars de milers d'homes, dones i nens tutsi, a conseqüència de la guerra llampec que el FPR va desencadenar en el país la darrera primavera.
Si no hi ha alguna intervenció efectiva per a parar els plans geopolítics de Gran Bretanya, que es proposa la destrucció dels Estats africans i el despoblament del continent africà, els terrorífics esdeveniments que ha conegut Rwanda des de principis d'abril de 1994, es repetiran en una escala major en cada país.
A l'Àfrica de l'est, l'objectiu immediat dels Serveis Secrets britànics és utilitzar Uganda -que abans havia sigut arrasada pel bàrbar Idi Amin (1972-79) finançat per Gran Bretanya- que es va convertir en el primer país sostingut financera i políticament per Gran Bretanya en tota aquesta regió d'Àfrica. Això implica la destrucció dels dos països, Rwanda i Burundi, i als que restin fer-los satel.lits funcionals de la dominació ugandesa (britànica): la desestabilització de Kenya, que porta en si mateixa l'eliminació del president keniata Daniel Arap-Moi, la incitació de guerres tribals i el possible embargament de les riqueses minerals de l'est del Zaire.
A més, els Serveis Secrets britànics, amb els projectes d'ajuda als esforços democràtics mantinguts pels Estats Units d'Amèrica, es comprometen a crear les condicions per a les guerres tribals en la important nació d'Àfrica Occidental, Nigèria, on tres milions de persones van morir durant la guerra de Biafra el 1967, i a l'Àfrica del Sud, que manté la seva fràgil estabilitat gràcies al president Mandela.
Es pot assenyalar que el potencial dels objectius britànics abans de ser realitzats és molt alt. El Director de l'Agència Internacional per al Desenvolupament dels Estats Units (USAID), Mr. Brian Atwood, ja va dir en el Congrés americà el 26 de juliol, que l'enfonsament ruandès té el "potencial per a desestabilitzar la regió sencera. El moviment massiu dels refugiats, la por incessant a les dissensions socials repetides, podrien provocar situacions semblants a Burundi, Zaire, Uganda, Tanzània i Kenya i podrien ràpidament fer caure les fronteres de tota l'Àfrica Central". I com diu la revista American News i World Report preparant als seus lectors: "Zaire ha començat a trontollar i és a dues passes de la caiguda des que es va produir l'avalot i el saqueig de l'exèrcit, que han posat el país en la situació anterior a 1991". L'oposició frustrada pot ser empesa a utilitzar més mesures radicals contra el president Mobutu... I si comença al Zaire, diu un analista, això serà com a Somàlia...
Globalment, la crisi ruandesa, tal com va sorgir amb tota la seva força el 6 d'abril, amb el doble assassinat del president de Rwanda, Juvenal Habyarimana, i del President de Burundi, Cyprien Ntaryamira, ha servit com a "justificació" als Serveis Secrets britànics per apressar la despoblació i que el govern sigui administrat per les Nacions Unides.
Malgrat el seu profund coneixement de les causes precises de la desintegració de Rwanda, la britànica Lady Chalker ha utilitzat "l'exemple" de Rwanda per motivar els serveis de protocol en la missió dels Estats Units el setembre de 1994, amb motiu de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament en el Caire, a dir en la Societat Real de Londres, l'onze de juliol que: "la densitat de població a Rwanda és una de les raons de què l'amplada de la seva tragèdia sigui enorme". Les seves observacions han sigut publicades en el Daily Telegraph el dia següent sota el gran titular de "Alerta sobre Rwanda a l'Església, per Chalker", sobre la necessitat de regular la limitació dels naixements, especialment en el països en vies de desenvolupament.
L'aniquilament de Rwanda també està sent utilitzat per suggerir que els governs africans han de ser dirigits per les potències colonials, ja sigui mitjançant les Nacions Unides, ja sigui directament, com ho ha assenyalat el New York Times el 14 d'abril: "Els Estats Units i els seus aliats han decidit que seria difícil mantenir-lo (Rwanda) sense transformar aquest país posant-lo sota la tutela de les Nacions Unides o sota l'estil d'administració colonial".
Una font del Servei Secret d'Àfrica del Sud, ha resumit succintament els objectius de Gran Bretanya en les seves operacions a Rwanda: "Hi ha un pla maquiavèl.lic per demostrar que la població del món no és controlable, que això es manifesta tant en les guerres interètniques, com perquè no hi ha mitjans perquè aquesta població es pugui alimentar per ella mateixa, que tota l'ajuda no és suficient i que aquests països necessitaran una ajuda massiva en els pròxims anys, la qual cosa significarà un gran augment de les taxes en els sectors superiors per pagar-la. En conseqüència, hi hauran terribles guerres psicològiques, darrera de les quals s'hi troba la idea de què Àfrica podria despoblar-se i ser utilitzada com una base de matèries primeres i, per tant, disponible per ser recolonitzada..." Hi ha intencions de grans corporacions, indiferenciables dels serveis secrets, que desitgen recursos tan barats com sigui possible i que no volen ser amoïnats pels governs militars o qualsevol altre govern en aquesta matèria. El que hi ha realment en aquest intent és un pla secret de recolonització. Els esdeveniments que es desenvolupen a Rwanda mostren que aquest pla està en la seva fase de realització.
Segons les estimacions donades per USAID, 2.576.000 habitants haurien sigut desplaçats a l'interior del país, dels quals 1.3000.000 a la zona francesa de seguretat, al cantó sud-oest del país. Uns altres 2.223.000 habitants s'haurien refugiat a l'exterior de Rwanda, dels quals 1.542.000 al Zaire, 210.000 a Burundi, 460.500 a Tanzània i 10.500 a Uganda. O sigui, que 5.299.000 habitants, el 73% de la població, han sigut assassinats o desarrelats. És de témer que després de la sortida de les tropes franceses de la zona de seguretat el 22 d'agost de 1994, al finalitzar el mandat de les Nacions Unides, el milió tres-centes mil persones es precipitin cap a les fronteres limítrofes del Zaire i Burundi.
El FPR dirigeix des de la capital, Kigali, un país despoblat. Com ha passat això? Tot i que hi ha una llarga història de guerres interètniques en els dos països, Burundi i Rwanda, que es van agreujar quan Brussel.les va prendre les dues colònies el 1921 i va fer als tutsi els seus homòlegs de la classe dirigent, la devastació de Rwanda no s'hauria produït sense una intervenció exterior. La causa immediata d'aquesta intervenció va ser Uganda.
El 1986, Yoweri Museveni va prendre el poder a Uganda, després d'una guerrilla de cinc anys, primer contra el president Milton Obote i després contra el President Tite Okello. Museveni va reclutar en el seu Exèrcit Nacional de Resistència (ANR) als descendents dels refugiats tutsi, procedents de Rwanda, que hi havien anat degut a la revolució dels hutu de 1959 a Rwanda. Certes fonts diuen que Museveni, com a membre dels tutsi hima, va fer un pacte amb els tutsi de Rwanda pel qual els faria tornar al poder a Kigali. El que és correcte és que els líders del que va emergir com a FPR, l'octubre de 1990, eren idèntics als que formaven part dels graons superiors de l'exèrcit ugandès:
-El ministre d'Estat ugandès de la Defensa, Mr. Daizd Tinyfuza era membre del FPR.
-Paul Kagame, recent vice-president i ministre ruandès de Defensa, era el cap dels Serveis Secrets a l'exèrcit ugandès.
-El president del FPR, Fred Rwigema, assassinat el 1990, era el general- major de l'exèrcit ugandès.
-El membre del FPR, Pierre Baysngana, dirigia els serveis mèdics de l'ANR.
-El membre del FPR, Chris Bunyenyezi, era l'antic comandant de la 306 Brigada de l'ANR, que va ser famós per les atrocitats comeses pels teso d'Uganda.
El 1989, molts d'aquests oficials de l'exèrcit ugandès, amb el mateix Kagame, van ser enviats als Estats Units per seguir entrenament militar a l'exèrcit americà (US Army Command and Staff College) sota els auspicis d'Uganda.
L'u d'octubre de 1990, 10.000 soldats sota el lideratge del FPR, van envair Rwanda i van ser rebutjats a l'entrada de Kigali a causa del contingent de 1.000 paracomandos francesos que defensaven la capital. Segons certes fonts, els soldats ugandesos van envair Rwanda al mateix temps que els del FPR, entre ells el cosí de Museveni, el comandant de l'exèrcit ugandès, Mr. Salim Saleh. Segons uns font de Kampala, el 95% del FPR eren de l'exèrcit ugandès.
Segons algunes fonts ugandeses, darrera de la propaganda del FPR, el somni de Museveni és establir un gran imperi tutsi. Els Serveis Secrets de seguretat ugandesos queden desproporcionadament a les mans dels germans ètnics de Museveni, en aquest cas de Banyarwanda, Rukungiri i Anole, al sud d'Uganda. El nom donat als combatent del FPR és Inkotanyi, referits als guerrers de la classe "ariens" tutsi.
Es diu que Kagame és el cosí de la dona del darrer rei Mutara III, que va morir el 1959. També els tutsi dominen completament entre els militars de Burundi.
Museveni ha sigut guiat per Chalker i el personal de l'Administració del projecte de desenvolupament d'Ultramar, a Kampala, per convertir Uganda en un "yoyó" per al Fons Monetari Internacional a l'Àfrica. Uganda ha sigut pronosticada, en un article del setembre a Atlantic Monthly, com un "succés històric d'Àfrica". Fins i tot la taxació internacional per a l'exportació primària a Uganda, que és el café, ha baixat des de 1986. Museveni, que ha aconseguit una reputació com un correcte gestor estimat pel FMI, ha arribat a pagar la resta del deute mitjançant un milió que el seu país ha reemborsat. Però amb més del 35% de les despeses del govern, Museveni ha sigut obligat a tenir 120.000 militars. Així, la balança ha sigut retallada en detriment del poble ugandès, que ha quedat empobrit. Un treball que Museveni ha de fer sobre la base de la política actual d'exageració de les seves forces armades, però que ell no dubta de dur a terme.
Simultàniament, el personal britànic ha tornat a Uganda (veure entrevista amb Barclays Bank official) i la capital britànica està compromesa a comprar les empreses viables posades en venda a preus molt baixos, seguint la política de privatització de les fàbriques imposada pel FMI. Aquells que han tornat a Uganda amb plena força són les firmes britàniques de te: James Pinlay i Sons, Commonwealth Development Corp. I Mitchell Cotts, amb la fàbrica de Tabac Britannique, els cervesers internacionals i les Wintners i Guinnes. A més, sota els auspicis de Londres, la gran firma d'inversió Madhavani, que havia sigut atropellada per Idi Amin, ha tornat com el gran inversor del país. Museveni obtindrà 825 milions de dolars americans dels seus donants.
Per raó dels serveis que Museveni rendeix a la Gran Bretanya, econòmica i geopolíticament, és l'únic d'entre els homes forts d'Àfrica que no està sota pressió en el canvi democràtic. S'han donat diners, com diuen moltes fonts, i sense condicions. I, com ha declarat Museveni a la premsa, el no retorn a la democràcia compta amb el suport dels governs britànic i americà. Extret d'una font ben informada a Kampala: "Gran Bretanya està al darrera d'aquest govern. Sabeu, no hi ha cap condició per a la democratització ni per al multipartidisme democràtic. El president no té intenció de fer-ho i tot i així és "estimat" per occident".
La Uganda de Museveni és la realitat que hi ha al darrera del govern del FPR que hi ha a Kigali.
L'u d'octubre de 1990 el FPR envaeix Rwanda.
El 27 d'octubre de 1990: un alto el foc quan el FPR és rebutjat per les tropes franceses.
El 1992, com que les infiltracions continuen per tota la frontera ugandesa, el govern de Habyarimana comença a organitzar la milícia en el país, comença a augmentar el contingent de militars, de 5.000 a 40.000.
El 11 de desembre de 1992, Museveni, com diu Africa Analysis, va tenir una reunió amb els caps del FPR, amb l'Exèrcit d'Alliberament del Sudan de John Garang i amb el Partit Democràtic de Kenya, assegurant'els-hi la reraguarga per a les operacions en els seus controls respectius.
El febrer de 1993, el FPR fa una forta ofensiva a Rwanda, prenent el control d'una gran part del nord del país, matant a 40.000 hutus i provocant un èxode massiu.
L'u de juny de 1993, Melchior Ndadaye és elegit com a primer president hutu, en les primeres eleccions nacionals a Burundi.
Agost de 1993. Els Acords d'Arusha, negociats entre el govern de Habyarimana i el FPR, sota els auspicis dels americans i dels britànics. Els Acords garanteixen al FPR el 50% dels llocs de comandament i d'oficials a l'exèrcit ruandès, el 40% de les tropes i set llocs en el gabinet. També s'havien d'incloure en el govern els caps hutu procedents de l'oposició democràtica, organitzats sota una operació d'un Projecte Democràtic de Drets Humans a l'Àfrica.
Setembre de 1993. Les Nacions Unides envien una força de manteniment de la pau a Rwanda per vigilar la posada en pràctica dels Acords d'Arusha.
El 23 d'octubre de 1993, hi ha una temptativa de cop d'estat militar a Burundi, organitzat amb l'aprovació dels Serveis Secrets de Bèlgica i supervisat per Matias Hitimana, un burundès tutsi convertit en ciutadà belga i comerciant d'armes. El president Ndadaye és assassinat junt amb 100.000 hutus aproximadament, per militars tutsis. Més de 700.000 hutus deixen Burundi i la premsa internacional calla.
Desembre de 1993. Els estrategues britànics del Departament de Defensa per a l'Àfrica deixen Angola i es concentren a Rwanda.
Març de 1994. Una altra massacre d'hutus a Burundi, on en són assassinats uns 40.000.
El 6 d'abril de 1994, l'avió que transportava als presidents de Rwanda i Burundi, Juvenal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira, és abatut per tres coets matant a tots els qui hi viatjaven. La massacre massiva de tutsis va començar a Kigali per part dels militars governamentals. El FPR fa una ofensiva llampec, exterminant poblacions senceres d'hutus al seu pas.
El 19 d'abril de 1994, les tropes de manteniment de la pau de l'ONU (2.500) es retiren disgustades pel fet que no tenien el mandat de protegir als civils. Les forces belgues havien assistit al lloc on la guàrdia presidencial va matar el primer ministre ruandès, Agathe Uwilingiyimana.
Maig de 1994. Les Nacions Unides imposen un embargament sobre el govern ruandès, al mateix temps que segueix la massacre en general dels tutsi, inclosos el 25% dels capellans.
21 de juny de 1994. França obté l'aprovació de les Nacions Unides per a enviar les seves tropes a Rwanda. Les tropes franceses creen una zona de seguretat sota les amenaces de l'exèrcit del FPR.
12 de juliol de 1994. Èxode massiu de més d'un milió de ruandesos cap al Zaire.
15 de juliol de 1994, el FPR té un control efectiu de Rwanda excepte la zona de seguretat francesa.
29 de juliol de 1994. El president Clinton es compromet en una operació d'ajuda humanitària important als refugiats ruandesos, havent de ser transportada per militars americans. Un estudi realitzat pel grup de Metges sense Fronteres la primera setmana d'agost, mostra que al menys 80.000 persones han mort als camps del Zaire des de mitjan juliol -més de tres agències d'ajuda ho havien estimat així originàriament, un total del 3% dels que havien arribat als camps.
Quants morts més faran falta o bé altres indescriptibles patiments, l'horror de Rwanda i d'altres països africans triats com a blanc, abans de què la política africana dels Estats Units i els seus aliats canviï radicalment?