Joan Casòliva i Barcons
Manresa
04.06.97
Això de perseguir fins a l'últim racó els interahamwe, els genocides del 94, em sembla molt bé, sempre i quan es perseguís els genocides del 93, 94, 95, 96 i 97, per no anar més enrere. En primer lloc, caldria detenir Paul Kagame, el genocida per antonomàsia. Fer justícia cap a un sol cantó no té cap sentit.
Ara resulta que a Nairobi els refugiats ruandesos no poden ni sortir al carrer perquè s'està seguint una política de detencions indiscriminades contra ells. Arriben notícies que a Brazzaville no hi estan pas gaire segurs. A Angola els foten fora. A Tanzània els van expulsar a cops de bastó. On s'han de ficar aquesta gent? La immensa majoria és impossible que haguessin pogut participar en el genocidi del 94. Aquesta comèdia d'implicació en el genocidi fa temps que cansa. Amb aquest argument, s'han assassinat centenars de milers de persones a l'est de l'ex-Zaire, sobretot avis, dones i criatures, i es continua assassinant a l'interior del país. Arriben els repatriats de Kisangani i ja veurem quin seguiment se'n farà de la seva seguretat.
La temptació és de plegar veles. I parlo per mi mateix. De fet, molts ja ho han fet i potser han encertat. Quan veus que des de dalt no s'hi fot res, penses que un grupet de voluntaris com nosaltres més aviat fa riure. És ben bé allò de la Bonino, el retorn de la barbàrie.
Ara també em balla pel cap tota aquesta qüestió dels summes sacerdots de les càtedres universitàries, doctors de la llei irrebatibles, enviats especials de grans rotatius, les patums que en diem per aquí, algun dels quals ha estat sobre el terreny un meset, potser dos, però la majoria dels quals ni això. Ara bé, fan i han fet grans anàlisis sobre la qüestió. Escriuen als grans diaris, assessoren les televisions. Què podem fer davant d'això? Què ens està passant? Davant d'ells, què és una simple mongeta que s'ha tirat 30 anys a Rwanda o un capellanet que se n'hi ha passat 40? Què els poden explicar a aquests savis? A més, què els hi han d'explicar aquests missioners, responsables principals de la divisió ètnica, principals instruments de la colonització, pro-hutus 100%?
Ai, pobres hutus. Els vells senyors han tornat i exigeixen els seus drets. Qui ho havia de dir que arribarien a Kisnhasa? Pobre del Kabila si gosa portar-los la contrària. Manen amb mà de ferro. El posat de sempre: seriós, distant, geniüt, arrogant. Déu meu, quines voltes dóna el món. La revolució hutu del 59 a fer punyetes. Ara resulta que els revolucionaris són ells, els vells aristòcrates. Ells, que diuen que no hi ha divisió ètnica, han creat els seus propis tutsi-land, i si no aneu a Kigali centre i digueu-me què s'hi veu, quins cotxes es porten, quin estil de vida hi ha. I en Mandela, de què li serveix la seva lluita anti-apartheid si ara és incapaç de reconèixer el sistema d'apartheid de Rwanda i Burundi. És ben bé que la real-politik és el que compta i la resta són punyetes.
En fi, me'n vaig a sopar. Ens hi podríem passar hores. Un altre dia.