Senyors:
És a vosaltres, els responsables de la mort de milers de persones, a qui és adreçada aquesta carta. Sens dubte, quan la premsa escrita farà els titolars als grans diaris, us serà difícil de fer declaracions provant de justificar-vos. No cal que ho intenteu. Doncs la veritat ja us acusa obertament en la vostra complicitat amb el mal.
Durant dos mesos heu recorregut el món per crear una força multinacional amb finalitats humanitàries. Però les vostres inútils discussions us han dut a unes afirmacions falses. Heu dit, a qui us volia escoltar, que el problema dels refugiats ruandesos al Zaire s'ha acabat. Però sabíeu molt bé, gràcies als vostres aparells sofisticats que giren al voltant del globus, que res no se us pot amagar.
Esteu al corrent que a la carretera Lubutu-Walikale, a 8 km de Lubutu, més de 100.000 refugiats ruandesos (hutu) són emmatxucats com sardines en una llauna de conserves. Estan allà, prop d'un petit camp d'aterratge anomenat Ntingintingi.
Amb els vostres mateixos mitjans, anomenats d'espionatge, veieu aquesta gernació arrossegant-se en aquesta carretera Lubutu-Amisi. A Amisi, veieu certament, amb els vostres ulls d'esfinx, aquests milers de persones patint gana, cansament, exhauriment. En aquesta carretera, els vostres poderosos aparells veuen també aquestes dones que pareixen, aquestes mares que deixen morir els seus nadons pel fred, la pluja, a mercè de les formigues, i continuen amb els altres vers el desconegut, fugint de l'infern de la guerra.
Sabeu també que a Walikale, a uns 250 kms de Lubutu, es cometen atrocitats. Si aquestes fossin conegudes per la comunitat internacional, vosaltres podríeu ésser jutjats per crim contra la humanitat.
Sabeu també que milers de zairesos desplaçats estan actualment a Lubutu. No tenen res per a menjar, cap medicament. Els vostres satèlits fan fotografies i els vostres especialistes us en donen els resultats. Al km 100 i al km 57 de la carretera Lubutu-Kisangani, és la devastació total: la gent ha fugit.
Senyors, tot això ho sabeu, però preferiu la mort a la vida. Per què el PAM, un organisme de les Nacions Unides del qual formeu part, sempre està absent a Lubutu, a Ntingintingi, a Amisi, a Walikale? Per què goseu dir que això és culpa dels zairesos? Quan una persona està a punt d'ofegar-se, teniu la barra de dir que és per la seva culpa o aneu a donar-li la mà?
Els detalls precisos que conté aquesta carta oberta, us permeten de concloure que les nostres fonts són exactes. Ja el 4 de desembre, nosaltres sabíem que 350.000 ruandesos/burundesos i desplaçats eren a la carretera Walikale-Lubutu. Prop de 300.000 més estaven concentrats a Walikale. Esperem d'altres informes per llançar aquest repte a la premsa internacional: cal que la comunitat internacional sàpiga la veritat i que vosaltres en patiu les conseqüències. Cal salvar de la mort aquests milers de persones innocents.