Inshuti
Novembre 1997
1. A Rwanda i Burundi, durant quatre segles i escaig, una minoria de l'ètnia tutsi va esclavitzar els hutu. Els uns eren l'equivalent als senyors feudals i els altres als serfs de la gleva.
2. A Rwanda, el 1959, hi va haver una revolució hutu que, democràticament, va foragitar del poder els senyors tutsi, els quals van preferir marxar del país amb bona part dels seus béns i es van instal.lar als països veïns.
3. Durant 30 anys, aquests nobles tutsi es van preparar per a reconquerir el poder. Després d'aconseguir el suport dels Estats Units, el 1990 van començar una guerra que dugué el país a la misèria. Durant tres anys i mig realitzaren incomptables matances al nord del país, entre la població civil, un milió de la qual es refugià al centre i sud.
4. A Burundi, on els tutsi mai havien deixat el poder, el 1993 es celebraren les primeres eleccions democràtiques i guanyà la majoria hutu. Mesos després, l'exèrcit, totalment tutsi, assassinà el president i massacrà la població.
5. El 1994, l'exèrcit tutsi, amb el suport logístic dels cascos blaus belgues, va fer esclatar l'avió on hi viatjaven el president de Rwanda i el segon president hutu de Burundi, que havia estat escollit feia poc.
6. Immediatament després, grups minoritaris hutu radicalitzats començaren a massacrar la població tutsi. Alhora, al nord del país, l'exèrcit tutsi, que estava esperant el tret de sortida, inicià una ofensiva fulminant i, arreu on passava, matava tota la població hutu que trobava.
7. La versió dels fets que es presentà a la resta del món fou que els presidents havien estat assassinats pels extremistes hutu, els quals havien preparat i executat un genocidi contra els tutsi. Es digué que havien mort prop d'un milió de tutsis i hutus moderats en mans dels extremistes hutu, sense dir mai que l'exèrcit tutsi també va massacrar a moltíssima població, incloent-hi tutsis.
8. Però, el genocidi de 1994 va ser provocat intencionadament pels tutsi descendents de la classe dominant, que ara governen Rwanda i Burundi. És molt important entendre això: són ells qui provocaren constantment, esperant que els hutu més radicals comencessin a matar tutsis de l'interior del país com a revenja, per així tenir un motiu per atacar i després presentar-se com a víctimes i rebre el suport internacional, quan la única víctima ha estat el poble senzill de l'interior del país, tant hutu com tutsi.
9. El 1996-97, les massacres dels refugiats ruandesos, a l'est de l'ex-Zaire, van ser fetes per l'exèrcit tutsi que venia de Rwanda. "Ens caçaven com si fóssim conills".
10. El govern d'Estats Units i grups multinacionals d'aquest país han donat suport, tothora, a aquesta minoria. Els han finançat i cobert les espatlles mediàticament i en els organismes internacionals. Això els ha permès accedir sense restriccions a una zona geoestratègica d'importància cabdal i a les immenses riqueses minerals del Congo.
11. A hores d'ara, aquesta minoria tutsi controla, no tan sols Rwanda i Burundi, sinó tot el centre de l'Àfrica, sobretot Uganda i la R.D. del Congo. Eritrea, Etiòpia i Angola en són aliats ferms. Però, a més, aquesta minoria està intentant col.locar els seus peons a Kenya i a la República Centrafricana, i amenaça Tanzània. Sense el suport americà això seria del tot impossible.
12. A l'interior de Rwanda i Burundi, el genocidi de l'ètnia hutu continua. Sense notícies, el degoteig de desaparicions i les morts a les presons són constants. Al centre de l'Àfrica, hi ha dos règims genocides que es poden equiparar als pitjors de la història. La Flors i els seus companys van ser-ne una víctima més dels molts milions assassinats, com ho deixa entreveure l'informe de l'ONU de 19.06.97. Repetim, per si encara hi ha algun dubte: amb el suport nord-americà.