El relleu del país es caracteritza per l'existència de serralades suaus i de petites elevacions amb pastures abundants. La vall del riu Ruwubu l'atravessa de sud a nord. A les zones baixes de l'oest hi ha selves tropicals. L'orografia és força irregular, cosa que dificulta el sistema de comunicacions. L'excessiva distància de la costa no afavoreix gens les exportacions exteriors.
La capital és Bujumbura (272.000h.), situada a les ribes del llac Tanganika.
La major part de la població viu en zones rurals, tan sols un 7'2% habita en nuclis urbans. Burundi té una densitat de població de 229'7h./km2, sent un dels països de l'Àfrica més densament poblats.
"Els burundesos continuen vivint en una proporció molt elevada, prop del 90%, escampats per multitud de turons, cada família amb el seu petit tros de terra i la seva casa, de vegades només endevinada darrera la corresponent bananera. Aquest tipus d'hàbitat tan dispers, sense grans concentracions en ciutats o pobles, amaga l'elevada densitat de població. Cada burundès s'identifica per seu turó d'origen".
(Adolf FÀBREGAS: "El conflicte de Burundi".)
El 70% dels habitants es concentra al nord. El creixement
anual de la població és del 3'0% (1990-95). L'esperança de
vida és de 50 anys (en els països desenvolupats és de 76
anys).
La colonització belga va estimular aquest mite de superioritat dels tutsi. Pierre Ryckmans, administrador general de Burundi durant el protectorat belga, va escriure:
"Els tutsi estaven destinats a regnar. Únicament la seva presència els assegura, sobre les races inferiors que els envolten, un prestigi i una superioritat considerables. Les seves qualitats i fins i tot els seus defectes els eleven encara més. Altius, distants, amb gran autodomini, refusen tota familiaritat i són insensibles a la compassió".
Tant els colonitzadors alemanys com belgues mantingueren aquest ordre establert i es recolzaren en la minoria tutsi per imposar el seu domini.
Els hutus han estat discriminats tant per ocupar càrrecs en l'Administració i a l'Exèrcit, com per a cursar estudis superiors. Els alumnes han d'escriure al full d'examen una i si són tutsis i una u si són hutus. El fet de pertànyer a una o altra ètnia és determinant a l'hora de la qualificació.
La situació dels pigmeus (1%), des que hi arribaren els hutus i després els tutsi, és de marginació i pobresa. En les llegendes se'ls presenta en el graó més baix de la societat, uns éssers "menyspreables". Aquesta marginació continua en els nostres dies.
Un missioner combonià ens aporta el seu testimoni al voltant de la duresa de la vida en una comunitat de pigmeus, que també s'han vist afectats per l'onada de violència que viu Burundi:
"El dissabte me'n vaig anar amb un sacerdot africà a visitar unes cent famílies de pigmeus (...). Portàvem 100 flassades, unes 400 camises per a nens i 400 kg. de mongetes. Vivien en quatre turons propers. Els donàvem una flassada per casa o cabana. La norma era que es posessin a la porta per rebre la flassada. Les tres cases que tenien una mica decents els hi havien cremat en els últims esdeveniments.
En un moment donat, una dona amb el seu nen a coll va protestar: "escolta, que a mi no m'has donat la flassada". Li pregunto on és la seva cabana. Havia passat pel costat. Qui havia de pensar que en aquella mena de "gossera" de poc més d'un metre quadrat i de menys d'un metre d'alçada hi vivia una dona i dues criatures!. Solament vaig creure que era veritat quan vaig mirar el seu interior. Pensar que una mare ha de dormir encongida en aquest petit espai és una cosa que t'impacta amb cruesa. Tenia un plàstic gran i, amb els meus companys, vam fer una cabana cinc vegades més gran.(...) Vaig veure una anciana que tenia una "casa" molt semblant a l'anterior. El meu company sacerdot africà em va dir: "A l'època de Bagaza em van empresonar tres vegades; la presó era molt millor que això".
Font: "Mundo Negro" nº 376. Juny 1994. Pàgs.13-14.
Hi ha rics jaciments de níquel i un fort potencial hidroelèctric. Burundi també compta amb mines riques en cobalt i urani. Firmes nord-americanes i belgues participen en un projecte d'explotació de les mines de Misangati. Malgrat que posseeix importants fonts hidroelèctriques, el 90% de l'energia domèstica s'obté de la fusta. La desforestació anual es calcula en un 2'7%.
En el sector industrial s'ocupa solament un 1'6% de la població activa, mentre que en el sector serveis s'hi dedica el 5'5%.
La taxa de creixement anual del PIB en els anys 1985-93 fou d'un 3'5%. Però el 1994 el PIB tingué un decreixement de l'ordre del -12'0%. El PIB per habitant (1994) era de 660 $ (a paritat de poder adquisitiu).
El 33% de les exportacions es dediquen a pagar el deute extern, que és de 1.063 milions de $ (1994). El deute extern per càpita al 1989 era de 159 $.
Cultura: analfabetisme................64'7% (1995)
escolarització 12-17 anys....29'1% (1991)
escolarització 3er grau......0'8% (1991)
estudiants universitat.......58/100.000h.
llibres publicats............54 títols (1986)
receptors TV.................0'9%o (1992)
Salut: nombre de metges.............0'06%o h.(1990)
accés aigua potable..........38% (1988)
Demografia: població..................6'39 milions (1995)
densitat..................229'7h/km2
índex fecunditat..........6'8 (1990-95)
mortalitat infantil.......102%o (1990-95)
esperança de vida.........50 anys (1990-95)
població urbana...........7'2% (1994)
Economia: despesa pública en educació 3'7% del PIB(1992)
despesa pública en defensa 2'7% del PIB(1993)
índex d'inflació............13'6% (1994)
Comerç: importacions................224 milions $
exportacions.................104 milions $
Exèrcit: 12.500 soldats (98% pertanyents a l'ètnia tutsi)
FONT: El estado del mundo 1996, Ed. Akal.
.1890: els colonitzadors alemanys s'apoderaren de Burundi i donaren suport a la dominació dels tutsis sobre els hutus i twa. Mantingueren la monarquia i la classe dominant va continuar gaudint dels seus antics privilegis.
.1918: Bèlgica va obtenir el protectorat de Ruanda i Burundi, arran de la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. Mantingué les tradicionals estructures de poder, però també n'hi afegí unes altres per controlar-les.
.1950-1960: dècada en què es fomenten els moviments nacionalistes amb el suport de la potència colonial a les oligarquies tutsis.
.1 de juliol de 1962: independència de Burundi que passa a ser governada per un rei tutsi, Mwambutsa IV, dòcil als interessos belgues. Intenta equilibrar les influències tutsi i hutu al govern.
.1961: assassinat de Louis Rwagasore, primer ministre des de 1960. Era president de la Unió i Progrés Nacional (UPRONA). Els belgues el veien com un nou Lumumba que podia posar en perill els seus interessos a Burundi. Aquest assassinat marca l'inici de l'espiral de violència que pateix el país.
.1964: assassinat de Monsenyor Gabriel Gihimbare, hutu.
.1965: És assassinat el primer ministre electe de Burundi Pierre Ngendandumwe (hutu).
.28-XI-1966: cop d'estat per part del primer ministre Michael Micombero, coronel de l'exèrcit (tutsi). Proclama la República. L'exèrcit inicia una purga dels oficials hutus. Els hutu seran pràcticament exclosos del poder.
.1969: massacres de decenes de personalitats hutus, tant civils com militars.
.1972: matança de 350.000 hutus pel colpista Michael Micombero. 70.000 hutus s'exilien.
.1972-1973: les protestes espontànies hutus es veuen seguides per una repressió brutal -més de 100.000 morts hutus, entre ells la major part dels intel.lectuals-. 300.000 hutus s'exilien i es refugien en els països veïns.
.1976: el tinent coronel Jean-Baptiste Bagaza, tutsi, pren
el poder. Inicia una sèrie de reformes econòmiques i
polítiques, entre les quals s'ha de destacar la
redistribució de la terra, en oberta oposició a la minoria
tutsi.
"Sota la presidència de Bagaza segueixen uns anys sense
violència ètnica, però amb un silenci oficial total sobre
les matances del 1971-73. Els pares hutus no volen que els
seus fills facin estudis superiors al país per por que
siguin assassinats. Molts missioners són foragitats del país
perquè són testimonis estrangers incòmodes de les matances i
de la injustícia que representa el fet que la majoria de la
població estigui exclosa del poder pel seu origen ètnic".
FONT: Adolf FÀBREGAS, "El conflicte de Burundi".
.1981: entra en vigor una nova Constitució. S'intenta
neutralitzar l'explotació secular dels hutus per part dels
tutsis, modernitzar les estructures polítiques i adoptar una
línia socialista.
.1982: tenen lloc les primeres eleccions per sufragi universal, després de 17 anys d'independència. La política del president Bagaza surt validada d'aquestes eleccions.
.1987: És enderrocat el president Bagaza. Els colpistes estaven dirigits pel major Pierre Buyoya (tutsi).
.1988: els hutus es rebelen al nord del país contra els terratinents tutsis, concretament les comunes -agrupació de turons diversos- de Ntega i Marangara. Intervé l'exèrcit, integrat per tutsis, causant uns 20.000 morts o més d'ètnia hutu, en una regió d'uns 130.000h..Uns 60.000 hutus es veuen obligats a refugiar-se a Ruanda.
.16-V-1990: És proclamada la Carta d'Unitat Nacional, amb la voluntat de pacificació social i obertura política.
.1991: es forma un nou govern de majoria hutu i es permet el multipartidisme.
.1992: s'aprova la Constitució per una gran majoria .
.1 de juny 1993: És elegit com a president de la nació , amb el 64'75% de vots, Melchior Ndadaye, hutu. És el primer president civil en la història de Burundi.
.29 de juny de 1993: victòria en les legislatives del Front per la Democràcia a Burundi (FRODEBU), amb el 71'4% dels vots i 65 escons dels 91 de l'Assemblea Nacional. El partit de l'anterior president Buyoya obté els 16 escons restants. Ndadaye forma un nou govern amb 7 ministres tutsis i 15 de hutus.
.3-VII-1993: intent de cop d'estat per part d'un grup de militars (tutsis).
.21 d'octubre 1993: És assassinat el president Melchior Ndadaye per les forces del 11 batalló blindat. Són assassinats, a més, el president i vicepresident de l'Assemblea Nacional, el ministre de l'Administració territorial i de desenvolupament comunitari i l'administrador general de la documentació.
.Octubre/novembre 1993: milers de víctimes, centenars de milers de desapareguts i de refugiats als països veïns. Aquest és el balanç del cop d'estat per part de l'exèrcit. Els hutus reaccionen amb el previst pla d'autodefensa: bloqueig de les carreteres amb arbres tombats, rases , etc. Ataquen i assassinen a tutsis. Aquests es refugien en els edificis administratius, aterroritzats, tot esperant l'ajuda de l'exèrcit. Aquest (98% tutsi) massacra la població hutu. És impossible de determinar amb exactitud el nombre de víctimes. L'Alt Comissionat per als Regugiats estima en més de 700.000 els desplaçats als territoris veïns del Zaire, Tanzània i Ruanda. En aquest darrer país es calcula que són 600.000 els refugiats, que se sumen als 900.000 desplaçats en ocasions anteriors.
L'exèrcit ha aprofitat el caos provocat per ells mateixos per eliminar els quadres polítics i administratius del partit guanyador en les legislatives: el 25 de novembre són assassinats 13 membres de FRODEBU; aquest mateix dia mor assassinat el governador de la província de Kirundo.
A principis de novembre tots els ministres abandonen l'ambaixada francesa i assumeixen co.lectivament les funcions de la presidència. Es proposen noves eleccions.
.Gener 1994: Cyprien Ntaryamira, candidat del FRODEBU, és elegit nou president de la República pel Parlament.
.Febrer 1994: es forma el nou govern. Anatole Kanyenkiko, un tutsi, és el primer ministre.
.6-IV-1994: el nou president mor en l'atemptat a l'avió del president de Ruanda Juvenal Habyarimana, juntament amb el seguici i la tripulació.
.Abril-desembre 1994: manifestacions a la capital,
desaparicions, matances, detenció d'opositors. A l'agost
l'exèrcit reprèn el control de Bujumbura i encercla el barri
de la Universitat. Des del dia 8 d'aquest mes arriben
refugiats hutus procedents de Ruanda a un ritme de 2.000
diaris.
Al setembre, 9 dels 13 partits polítics signen un acord per
designar nou president i l'Assemblea Nacional escull el
predident del FRODEBU, l'hutu Sylvestre Ntibantunganya.
.Març-1995: conferència regional a Bujumbura per tractar el tema dels refugiats de la Regió dels Grans Llacs (3.800.000 principalment de Ruanda i Burundi).
.Març/desembre-1995: La inseguretat i els assassinats augmenten a Bujumbura, que es troba sota control dels militars. Els hutus que viuen en alguns barris de la capital fugen davant l'escalada de violència. La ciutat s'està convertint en un reducte tutsi. L'exèrcit està portant una "operació neteja" als pocs barris hutus que encara queden, sense permetre el pas a les ONGs. Una vegada acabada l'operació, quan els periodistes i membres d'organitzacions hi aconsegueixen entrar, descobreixen una gran quantitat de morts.
Una trentena d'estudiants hutus són assassinats al campus de la universitat de Bujumbura, així com també un professor hutu d'aquesta universitat i tres estudiants al liceu dels Jesuïtes. L'exèrcit és l'autor d'aquests assassinats.
No només Bujumbura, sinó tot el país viu en una situació de violència generalitzada. A finals de novembre es parla d'enfrontaments entre l'exèrcit tutsi i els rebels hutu a la frontera amb Tanzània.
.1996: continua en la mateixa tònica de violència.
Hi ha un degoteig constant de refugiats ruandesos que fugen cap a Tanzània, tot escapant de l'epidèmia de còlera que s'ha declarat a Bujumbura i en altres casos perquè han estat expulsats i forçats a retornar cap a Ruanda. Durant el mes de juliol el govern accelera el retorn forçós de refugiats; el ritme és de 2.000 per dia i es fa en unes condicions de transport nefastes, atapeïts en contenidors. Algun vell i alguna criatura moren de set i calor en l'operació.
L'exèrcit porta a terme una matança de 200 hutus a la regió de Buhara i al mercat de Kivyuka. A primers de juny tres cooperants de Creu Roja són assassinats.
.Juny-1996: es reprenen les converses de pau a Arusha, Tanzània.
.20-VII-1996: més de 300 tutsis del camp de Bugendana són assassinats. Els primers indicis semblen acusar la guerrilla hutu, però des d'aquest bàndol s'ha demanat una investigació imparcial dels fets, ja que segons aquesta font la matança hauria estat perpetrada per les mateixes persones que cinc dies més tard van fer el cop d'estat i que haurien trobat en aquestes víctimes tutsi l'excusa i justificació per a realitzar-lo.
.25-VII-1996: els militars prenen el poder. El president busca refugi a l'ambaixada americana i Pierre Buyoya pren el seu relleu.
*Cronologia elaborada a partir del document realitzat per
Adolf FÀBREGAS: "El conflicte de Burundi" i de la publicació
"Umoya", monogràfic nº 3 que porta per títol "Burundi: un
pueblo abandonado a su suerte").
El 3 de novembre de 1993, tretze dies després de l'assassinat del president Melchior Ndadaye, els polítics tutsi de la UPRONA? elaboraren un document titulat: "Disset regles que tot tutsi ha de seguir per salvar al Burundi que ens volen prendre".
Tot seguit enumerem alguns dels consells pràctics que els tutsi han de seguir en la seva relació amb els hutus:
."No veneu absolutament res als hutus; és preferible anar lluny a vendre o vendre-ho als ruandesos.
.Heu d'identificar els hutus, així com també els seus domicilis, tant al camp com als vostres barris, a fi que quan arribi l'hora sapigueu a qui heu de salvar i a qui matar.
.Cal que conegueu a tot tutsi que tingui un número de telèfon perquè pugueu intercanviar notícies o avisar als nostres soldats perquè us puguin ajudar ràpidament. Si us ataquen, aquesta és la regla a seguir: un sol tutsi equival a tres hutus, per tant heu de matar-ne com a mínim a tres.
.Als tutsi de Bujumbura: en els pròxims tres mesos, abandoneu els barris de Kamenge, Kinama, Mukatura, Nyakabniga, Bwuiza Jabe i Buyenzi. Pel febrer de 1994 no hi ha de quedar cap tutsi.
.Les dones tutsis que estan casades amb hutus han de recordar que sempre seran tutsis. Han de conèixer els secrets dels seus marits. Els fills que han tingut amb els hutus són hutus. Quan les coses empitjorin, si decideixen protegir als seus fills o als seus marits, que s'espavilin pel seu compte, ja que han perdut tota l'honra.
.Una altra forma de dividir-los és fer-los desaparèixer. Envieu-los noies boniques o prostitutes ruandeses i poseu-los verí en el seu menjar o en la seva beguda.
.Aquests dies són difícils. Si aquest govern comença a funcionar, ja no podrem fer res. Hem d'impedir-ho de totes les formes possibles, ja sigui incendiant, enviant pamflets o propagant rumors sobre la seva incapacitat de govern. De la mateixa forma que ho vam fer abans que els nostres combatents liquidessin a Ndadaye.
.Aquestes regles s'han elaborat tenint en compte el benestar de cada tutsi. Segueix-les, tutsi, estiguis on estiguis, sense dubtar un instant. Hem governat aquest país poblat per hutus durant segles. No podran amb nosaltres el 1993, recolzant-se en la ridícula idea de democràcia. L'ordre està bé tal com està".
Es calcula que han mort ja, en els últims sis mesos, uns 100.000 hutus a Burundi.
Aquest pamflet expressa la ferma decisió dels governants tutsi de seguir tenint el control polític de Burundi, al preu que sigui; fins al punt de proposar les matances sistemàtiques dels hutus, amb el recolzament de l'Exèrcit.
FONT: "Mundo Negro", nº 376, juny 1994, p.13.