La batalla per un camí


AfroAmerica Network
31.07.98


La batalla per un camí

Mentre l'exèrcit del FPR estava ocupat vanagloriant-se de la suposada mort d'un líder rebel, ens van convidar a una cerimònia en la que va ser ascendit un grup de les tropes rebels. La cerimònia es va fer després de fortes batalles en el municipi de Giciye, on l'Exèrcit d'Alliberament de Rwanda i el govern de Rwanda han estat lluitant pel control del camí principal de Mukamira a Bushiru. El control del camí per l'Exèrcit Ruandès d'Alliberament deixaria la regió sencera de Bushiru sota l'autoritat dels rebels. De fet, aquest camí segueix sent l'únic lloc on les tropes de l'exèrcit del govern del FPR mantenen el control. Tancs, obusos i milers de soldats en aquest únic camí, demostra el valor que té per al govern del FPR.

Fidèle Nsekalije: la majoria detesten l'alcalde

Aquesta setmana, Fidèle Nsekalije, alcalde de Giciye, era capaç de visitar el poble de Giciye amb una forta escorta militar, per primera vegada en més de dos mesos. Fill del coronel Aloys Nsekalije, abans una de les persones més importants i populars de la regió, Fidèle Nsekalije és, amb molta diferència, la persona més detestada en el municipi que governa des de la seva confortable mansió de Kigali, la capital. Amb un peu damunt del cadàver d'un rebel, es va dirigir, aparentment, a la gent gran, amb aquestes paraules: "Així és com seran tractats els que col.laborin amb els rebels: com a gossos morts que ja són."

Malgrat la presència militar, un home gran va gosar parlar amb veu alta. Va dir que coneixia al coronel Aloys Nsekalije des de la seva infantesa, i que ningú de Giciye s'esperava que el qui duria la desgràcia al poble seria el descendent de... (sembla que el pare de Nsekalije). Va començar a maleir l'alcalde abans que els soldats del FPR el maltractessin i se l'enduguessin a un camió militar.

Soldats de l'Exèrcit d'Alliberament de Rwanda ascendits després d'haver abatut dos helicòpters

La cerimònia per a honorar els herois de l'Exèrcit d'Alliberament de Rwanda es va fer a poques milles del turó que domina el poble de Giciye, protegits per un bosc molt espès. El cap militar de l'Estat major de l'Exèrcit d'Alliberament de Rwanda va dirigir la cerimònia. Aquest és l'extracte del seu discurs:

"Soldats, és un honor per a mi de poder-vos parlar avui. Em sento humil i alhora ple de joia pels vostres èxits constants i, el que és més important, pel vostre sacrifici per l'alliberament de la nostra estimada Rwanda. Aquests últims dies han sigut crítics en la nostra lluita. Tanmateix, el vostre valor i hàbil esperit de combat us han fet un lloc al costat de cèlebres herois i màrtirs ruandesos. De fet, una ofensiva realitzada pels exèrcits del FPR i de Museveni, amb l'ajuda de moltes tropes occidentals, es va armar amb el darrer i més adelantat equip i no es va poder aturar, arribant a avançar més els territoris enemics.

Vam perdre alguns dels nostres millors combatents en una emboscada, però els enemics encara van perdre més. Acabo de rebre les notícies del nostre coronel a càrrec de la ciutat de Kigali. Ahir, va enviar els nostres serveis d'intel.ligència a l'hospital de Kigali i de Kanombe. Els dos hospitals estan plens de tropes enemigues ferides. Els soldats morts del FPR no es poden comptar. Mercenaris i ugandesos estan fugint de la nostra desenllustrada capital. També acabo de rebre notícies dels nostres combatents de Byumba. La seva ofensiva va molt bé, tan bé que, en realitat, l'enemic ha hagut de demanar més tropes de reforç a Museveni. Els fronts de batalla a Kibuye, Kigali, Gitarama i Cyangugu romanen estables. La nostra gent a Butare i Kibungo va teixint lentament la seva xarxa.

He vingut aquí, avui, per honorar a la majoria de vosaltres i, especialment, per ascendir els dos sergents d'escamot que han abatut els dos helicòpters enemics. Conec els dos sergents des de fa molt de temps. Quan em vaig assabentar de la notícia sobre l'abatiment dels helicòpters li vaig demanar al coronel... de fer-los venir aquí perquè tots sapigueu que mai ens aturarem davant de qualsevol força enemiga de combat, encara que estigui equipada amb el més avançat armament i amb la intel.ligència occidentals.

Així, ara ascendeixo aquests sergents a tinents, i els caporals i soldats sota les seves ordres a sergents i caporals, respectivament. Us voldria informar que Juru, un dels nostres primers companys d'armes que és Tutsi-Mugogwe i líder, ha sigut promogut a capità pels seus darrers èxits a la regió de Kibuye i Gitarama. El seu sacrifici, lideratge i esperit de lluita són una font constant de moral per a les seves tropes.

Els èxits d'aquests dies passats, amb les vides sacrificades, han d'ésser un catalitzador per a avançar envers estratègies més concretes i tàctiques més eficaces. He demanat a tots els meus comandants regionals en operacions de combat que em donessin les seves opinions. Aviat, els vostres oficials us conduiran a operacions encara més eficaces i innovadores.

Que Déu us beneeixi a tots."

Després del discurs, un pastor pentecostal va fer una pregària curta i ens en vam anar.