Com tots sabem, l'ONU pretèn ser un govern mundial. I com tot govern té la funció de governar i fer complir les lleis. Llàstima, però, que no tingui força per imposar-se. I és que les grans potències, i avui dia, per tant, sobretot els Estats Units, no hi estan interessats: els febles han volgut sempre una institució que els defensi dels poderorsos, mentre que a aquests els fa nosa i prefereixen fer ells la funció de policia internacional a la seva conveniència. És per això que massa sovint, l'ONU, els estats se la rifen. Vegeu sinó el cas del Congo (ex-Zaire):
Davant els informes acusatoris de massacres sistemàtiques perpetrades per l'exèrcit rebel de Kabila, dominat pels tutsis en el poder a Rwanda, contra els refugiats hutus ruandesos y burundesos, i contra la pròpia població hutu zairesa a l'est del país durant el darrer hivern 96-97, el Consell de Seguretat de l'ONU va finalment exigir al maig que s'aturessin els atacs contra els refugiats, que s'hi permetés l'acció humanitària (bloquejada des del novembre) i que no s'obstaculitzés la missió de l'ONU encarregada d'investigar aquestes suposades atrocitats (més de 190.000 hutus exterminats, segons Metges sense fronteres).
A finals de maig, el govern de Kabila s'hi oposava alegant una campanya d'intimidació al si del Consell de Seguretat i n'impedia l'entrada al país. Va recusar-ne l'informador especial, el xilè R.Garreton, declarant-lo persona non-grata (era el responsable d'anteriors informes amb testimonis de les matances, qualificades de "crims contra la humanitat" i "genocidi").
Fins i tot des dels Estats Units (sostenidors de Kabila), la USAID confirma la continuació de les atrocitats i l'esforç sistemàtic de les autoritats congoleses per ocultar-les.
Després de varis ajornaments de l'anada al país, i cedint a les exigències congoleses contra R.Garreton, l'ONU crea una nova missió al juliol dirigida ara per un togolès, que rep múltiples expressions de cooperació del govern Kabila. Tanmateix, a finals d'agost i amb la missió allà, Kabila la recusa perquè viola el protocol acordat: perquè el president és togolès i el Togo no és neutre (segons ell), i perquè no es va enviar el curriculum dels seus membres amb l'antelació acordada. Protesta perquè han tingut contactes amb membres de l'oposició i nega el visat als oficials de seguretat.
El 9 de setembre l'Alta Comissionada de l'ONU per als Refugiats amenaça de suspendre les operacions de socors si els estats de la regió continuen violant els drets dels refugiats. A Kisangani, l'ACNUR ha plegat, "perquè no hi havia ja ningú a protegir". Les darreres setmanes varis milers han estat expulsats cap a Rwanda (d'on fugien) o dispersats pel país. Diplomàtics i humanitaris creuen que per a impedir la missió d'investigació de l'ONU. Després d'això, el govern de Kabila dóna llum verda a la missió per a què comenci el seu treball.
El dia 16 el ministre d'exteriors congolès qualifica d'inacceptable l'ultimàtum de dos dies donat per la missió de l'ONU (la tercera!) per a què se li permeti començar la investigació, nega que el govern de Kinshasa l'hagi dificultat i en fa responsable al propi secretari general de l'ONU Kofi Anan.
(EFE).27 oct:"L'ONU confia en què l'acord aconseguit per l'ambaixador d'EUA i el president del Congo permeti reprendre la investigació de les atrocitats (...)La missió es compromet a no interferir els afers intern de la república i a no establir contacte, o deixar-se influir, per persones identificades amb l'antic règim" de Mobutu, i també a atorgar al govern un termini raonable per a revisar l'informe i donar la seva opinió "abans de la seva publicació".
P.S. Gràcies als EUA per sostenir el règim de Kabila, gràcies als membres del Consell de Seguretat per regalar-nos una ONU tan "operativa", gràcies als governs ruandès y congolès per acceptar una missió d'investigació: també de grat ho haurien acceptat Pol Pot, Stalin o Hitler per als seus respectius camps de la mort, gulags o camps de concentració.